dijous, 5 de juny de 2008

Minimalitats: J. Joyce, J. Martí, AutonomaMent, wikipedia i receptes

1. En James Joyce a Trieste hi va viure 10 anys i va tenir-hi 10 cases. Li costava triar a l’home, i agradant-li com li agradaven els jocs de paraules hauria d’haver-se canviat el nom pel de James Choice. 2. Comentari intel·ligent el fet per Jordi Martí en un grup de treball de la Comissió de la Lectura Pública de la ciutat de Barcelona. Destaca que la composició social dels usuaris de les biblioteques de Barcelona, és igual o molt similar que el perfil del ciutadà de Barcelona. En això les biblioteques es diferencien molt d’altres equipaments culturals (museus, teatres, concerts, etc.) i són, per la composició social dels usuaris, un nexe privilegiat de la ciutat per relacionar-se amb les persones que hi viuen. 3. Les parets del lavabos eren, quan era jove (i veig que encara ho són) els fulls dels llibres on escriure-hi consignes subversives. Vist a un ‘baño’ a Itàlia: AntonomaMente. Una simple majúscula ofereix un valor nou a la paraula. Exercir l’autonomia seria, interpreto jo, fer-ho AutònomaMent, és a dir no es fer una cosa sol però igual que els altres, sinó fer-ho amb ment autònoma, fer-ho des del propi punt de vista i posició i en col·laboració amb els altres. 4. Què és un bibliotecari a la wikipedia “Nombre con que se denomina a ciertos colaboradores de Wikipedia en español, Wikilibros y Wikcionario que tienen una serie de responsabilidades de borrado y reversión de páginas, bloqueo de usuarios o páginas y edición de la interfaz”. Els bibliotecaris no serien així els proporcionadors d’informació, sinó els seus ‘editors’ i ‘controladors’. Potser sí que és el que ens toca. [so sorry, però a la Vikipèdia el terme bibliotecari no està reconegut al glossari].

5. Deu ser molt poc 'bloger' això de posar comentaris a les entrades, però no me'n sé estar. 'Uff! va dir ella' a l’entrada del 23 de maig va comentar:

  • A part de veure que sí es celebren, crec que moltes vegades les coses no es fan simplement perque patim d'un complexe d'inferioritat abrumador que ens porta a haver de copiar sempre i no "inventar" mai. I, això és una opinió molt personal, de vegades vivim massa pendents del que es fa a fora i descuidem la nostra realitat.

I la meva resposta va ser:

  • "Copiar" o "inventar" potser siguin posicions extremes. El que cal fer, penso jo és "interpretar", és a dir saber què passa al món, entendre perquè passa (= distingir entre els fenòmens conjuntrals i els estructurals, entre els fenòmens locals i els general, entre les modes i les tendències), analitzar la realitat pròpia (= veure què és important aquí, com es fan les coses aquí) i aplicar (= intentar que aquí passi el que és estructural, general i tendència des del propi marc, el marc local i a partir de les maneres i instruments propis d'aquí). Això és una recepta, és clar, i el resultat de tota recepta dependrà sempre del cuiner i dels ingredients.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Vist a un lavabo de la facultat BiD:
"Free Catalonia"
i abaix:
"Free Catalogation"
;-)