Quins llibres e- compren les biblioteques i com els compren

Ara, a 10 anys dels primers acords consorciats de compres conjuntes d’informació electrònica, queda clar que les opcions de les biblioteques s’han decantat majoritàriament cap les revistes e-. Les bases de dades, incloses inicialment en els ‘Big deals’ han perdut força i els llibres e- no n’han acabat d’agafar. Al meu entendre, els llibres e- tenen dos problemes: es venen sota models de preu que no ofereixen els avantatges que han sabut oferir les revistes e- davant la compra conjunta i no queda massa clar si s’usen o no.

Hi ha poques dades respecte la darrera qüestió (de fet, si es compren poc, poc podem saber sobre el seu ús). Bé, l’empresa Primary Research Group, aquest maig ha publicat l’estudi “Library use of e-books: 2008-09 edition” (ISBN 1-57440-101-7). L’obra és el resultat d’una enquesta contestada per unes 80 biblioteques o consorcis (són pocs) tant públiques com universitàries.

Són 12 capítols, dins cada un dels quals es donen les dades obtingudes a diverses preguntes. Per cada pregunta es donen els resultats globals i els resultats agrupats per biblioteca universitària (77%) i pública (23%), biblioteca nord-americana (78%) o no nord-americana (22%) no, i biblioteca segons la quantitat de pressupost destinat a compres (més de 4M$ un 26%, de 1.5M a 4M $ un 26%, de 0.3 a 1.5M$ un 26%, menys de 0.3M$ un 22%).

Algunes dades:

• Cap. 1. Despesa en llibres e-. Entre el 2007 i el 2008 les compres de llibres e- han pujat un 36%. Què compren les biblioteques? NetLibrary un 50%, Gale un 36,49%, Ebrary un 27,03%, Safari un 17,57%, Knovel un 10,81%, Lecture notes in computer science un 8,11%, MyiLibrary un 5,41% ... Les biblioteques diuen que renovaran els seus contractes en un 77%.
• Cap. 2. Contractes i condicions d’ús. Un 61% de les biblioteques permeten algun ús simultani, els terminis de préstec són variables i el més citat és ‘tant com calgui’.
• Cap. 3. A qui es compren els llibres e-? En un 70% a agregadors i en la resta de casos directament als editors. En un 45% dels casos es fa a través de consorcis.
• Cap. 4. AlFin i llibres e-. En un 48% les biblioteques consideren que els seus usuaris tenen menys habilitats en l’ús dels llibres e- que en el d’altres materials e- (BBDD o revistes). En un 61% les biblioteques han ofert sessions de formació sobre com usar els llibres e-.
• Cap. 5. Llibres e- àudio.
• Cap. 6. Catalogació. En un 74% les biblitoeques tenen registres MARC dels seus llibres e- i en un 66% els registres són proporcionats pels venedors.
• Cap. 7. ús de llocs web de llibres e-. Un 45% de les biblioteques faciliten que els usuaris localitzin llocs web gratuïts amb llibres e-
• Cap. 8. Qui usa què. Usos dels llibres e- per grups de matèries. Hi ha un ús elevat o significatiu del 52% en obres de referència, del 42% en directoris, del 10% en ficció, del 20% en història, del 29% en psicologia, del 56% en ciències, del 26% en enginyeria, del 27% en dret, del 17% en clàssics literaris.
• Cap. 9. Aparells lectors de llibres e-. Només un 10,17% de biblioteques tenen algun tipus d’aparell lector de llibres e- (que no sigui un ordinador clàssic). Un 4,05% tenen el Kindle d’Amazon i un 2,7% el lector de Sony. Un 8,1% de biblioteques preveuen comprar Kindles.
• Cap. 10. Ús de llibres e- a les col·leccions de reserves per assignatures (biblioteques universitàries).
• Cap. 11. Digitalització. Un 20,69% de biblioteques han digitalitzat elles mateixes llibres de la seva col·lecció per oferir-los en e- als seus usuaris.
• Cap. 12. Directoris e-

En resum, l’estudi no mata i els resultats diuen poc (i a més cal comprar-lo). Però llegir (en p- o en e-) mai no ha fet mal, no?