diumenge, 1 de juny de 2008

Digitalitzacions massives i preservació

Fins fa poc estàvem acostumats que els projectes de digitalització de llibres abastessin un nombre molt limitat d’aquests i fossin en entorns d’alta qualitat. Els projectes de digitalitzacions massives, el més conegut dels quals és el de Google, han canviat la nostra perspectiva. El Council on Library and Information Resources acaba de publicar un dels quasi sempre interessants informes amb el títol “Preservation in the age of large-scale digitization” que ha estat fet per Oya Y. Rieger. L’informe (de 52 p.) comença amb una introducció en la que es fan alguns aclariments terminològics i passa ràpidament a donar-nos una visió sobre les principals iniciatives de digitalització massiva: [Per cert, que entre la publicacio de l'nfre i avui hemviscut l'anunci de que Microsoft ha cancelat el seu projecte ] El Capítol 3 examina diferents qüestions relacionades amb les digitalitzacions massives (si els llibres digitalitzats estan complets, si es dupliquen digitalitzacions, sobre els drets que conserven les biblioteques respecte les obres digitalitzades per altri, etc.) i sobre la seva qualitat (ús de metadades, controls de qualitat existents). Al cap. 4 es fan consideracions sobre les implicacions d’aquests programes en les biblioteques com ara que aquestes iniciatives:
  • Incrementen la pressió que tenen les biblioteques d’alliberar els seus espais dedicats a la conservació de llibres impresos que s’usen poc
  • Impacten en els programes en curs de preservació i conservació
  • Incrementen la necessitat de fer edicions a demanda
L’obra fa 13 recomanacions a les biblioteques que participen en alguna (o en diverses) d’aquestes iniciatives. Algunes d’aquestes recomanacions són:
  • Que es revisis els estàndards de digialització en ús, molts dels quals es van establir en un context tecnològic que ja no és l’actual
  • Que s’estableixi un equilibri entre els requeriments per a accessibilitat i per a preservació.
  • Que es doni suport a iniciatives de magatzems col·lectius per a documents impresos
  • Que s’usi el Registry of Digital Masters (un inventari d’obres digitalitzades arreu)
  • Que es comparteixi el coneixement adquirit
  • Que s’aprofiti l’ocasió per revisar les prioritats i estratègies de la biblioteca
El capítol de conclusions porta per títol “Why join forces” en el que es remarca que l’èxit de moltes iniciatives bibliotecàries (per exemple els programes de preservació a través de microformes) s’han basat en la cooperació.

1 comentari:

Bego Aguilera ha dit...

Sobre aquest tema de digitalitzacions massives, específicament de col·laboracions entre institucions amb i sense ànim de lucre, una lectura recomanada:

Kaufman i Ubois: Good terms : improving commercial-non commercial partnership for mass digitization (D-Lib, nov-dec 2007)
http://www.dlib.org/dlib/november07/kaufman/11kaufman.html

Interessants les reflexions sobre cooperació/competitivitat de les biblioteques que han participat en aquestes iniciatives promogudes, per exemple, per Google.