Els programaris de gestió de biblioteques vistos pels bibliotecaris

Fa quasi un any parlàvem dels informes de Marshall Breeding sobre automatització de biblioteques i concretament d’un de nou sobre les percepcions dels clients respecte les empreses de programari de gestió de biblioteques (ILS). Acaba de sortir una nova edició de l’informe: Perceptions 2008: An International Survey of Library Automation.

Es processen aquesta vegada unes 1.500 respostes procedents de 51 països però amb un predomini quasi absolut de països anglosaxons (EUA; UK, Canadà i Austràlia). El qüestionari tenia 5 preguntes:

• Com de satisfeta està la biblioteca de l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca de l’empresa a la que ha comprat l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca amb els serves de suport al client d’aquesta empresa
• Com és de probable que la biblioteca compri el seu proper ILS a la mateixa empresa?
• Com és de probable que la biblioteca es plantegi implementar un ILS ‘open source’?

L’autor ens adverteix que no cal treure gaires conclusions de l’informe perquè és el resultat d’impressions subjectives. Malgrat tot, i sumant-me a la crida a la prudència de l’autor, passo a donar-ne algunes dades reelaborades des del meu punt de vista. Es dóna informació de 14 sistemes (l’informe del 2007 eren 10) que jo crec que cal dividir en dos grups: programes ILS per a biblioteques individuals i/o petites i programes per a xarxes o biblioteques grans. Aquests darrers jo els conec d’haver-ne sentit parlar i haver vist. És normal, són els que han assolit un nivell que els ha permès internacionalitzar-se. Els altres continuen essent programaris ‘locals’ de la mateixa manera que es poden trobar programes que difícilment traspassen les fronteres estatals a Espanya, França, Alemanya...

Els programaris petits reben només el 20 % de les respostes i els grans el 80%. Entre els programaris ‘petits’, tres reben sempre les millors puntuacions (Polaris, Agent VERSO i Library.Solution) i dos sempre les pitjors. I els ‘grans’? Hi ha el cas de Millennium que ocupa sempre la 4a posició (la 1a entre els grans). La resta (Aleph, Dynix, Horizon, Unicorn, Virtua, Voyager) ocupen posicions en general intermèdies en la taula i en molts casos baixes. Crec que d’això darrer es deriva de la insatisfacció de les biblioteques de la gran concentració del mercat (només set sistemes i en mans de 4 companyies) i sobretot de les operacions de fusió que han fet que moltes vegades productes comprats a alt preu hagin quedat en carrerons sense sortida i sense futur.

Destaca la posició que assoleix el programari ‘open source’ Koha usat a través els serveis comercials de l’empresa LibLime que ocupa moltes vegades posicions en el primer terç de les taules.

Pels molt interessats en el sector, es recomana la lectura dels perfils de les empreses productores dels programaris.

p.d. Dedicat a la Marta que veu l'original de la foto quasi cada dia.