Satisfacció sobre l’automatització de biblioteques

El Library Journal publica des de fa molts anys i sempre en el seu número del 1 d’abril unes anàlisis del mercat de l’automatització de biblioteques sota el nom de “Automated system marketplace”. El primer que tinc llegit (segons les meves notes) és de 1988 i el signaven Robert A. Walton i Frank R. Bridge. Aquestes anàlisis anuals de la situació i l’evolució del mercat permeten fer-se una idea de les principals tendències del sector i ajuden a fer articles com el de Marina Salse sobre els sistemes de gestió de biblioteques al segle XXI, o el meu sobre 25 anys d’automatització de biblioteques a Catalunya. Els darrers “Automated system marketplace” han estat signats per Marshall Breeding i es basen en informació proporcionada per les empreses que comercialitzen programaris de gestió bibliotecària, tradicionalment coneguts com a ILSs (Integrated Library Systems). Bé, doncs, Marshall Breeding ha adreçat una enquesta no als venedors d’ILS, sinó als compradors: “Perceptions 2007: an international survey on library automaton” L’estudi és especialment adequat ja que el sector ha viscut alguns canvis importants en els anys immediats: fusions de companyies o compra de companyies per altres i aparició de nous productes (gestors d’enllaços i metabuscadors, per exemple. A això cal sumar-hi una perceptible insatisfacció entre les biblioteques respecte el s productes i serveis que reben de les empreses d’ILS, insatisfacció, però, que haurem de tractar en una altra ocasió. M. Breeding va posar en circulació un qüestionari l’agost del 2007 que ha rebut 1.779 respostes, majoritàriament procedents dels Estat Units de Nord Amèrica (1.484), però també d’altres països. Unes 1.000 respostes venien de biblioteques públiques, unes 500 d’universitàries i 53 de consorcis de biblioteques. Les preguntes són 5:

• Com de satisfeta està la biblioteca de l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca de l’empresa a la que ha comprat l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca amb els serves de suport al client d’aquesta empresa
• Com és de probable que la biblioteca compri el seu proper ILS a la mateixa empresa?
• Com és de probable que la biblioteca es plantegi implementar un ILS ‘open source’?

Els sistemes mencionats són 10, dels quals n’hi ha 5 (Aleph 500, Horizon, Millennium, Unicorn i Voyager) que jo conegui implementats a Espanya o a Europa. Cal anar a les taules de Breeding, mirar els resultats i fer-les interpretacions que cada u consideri a la llum dels resultats de les enquestes. Les meves són que hi ha més satisfacció amb els productes que amb les empreses i que hi ha una forta insatisfacció envers productes d’empreses que han acabat comprades per altres (Horizon de Dynix, comprada o fusionada amb Sirsi i Voyager de xxxxxxxxxxx comprada per Ex-Libris) ja que aquestes compres de companyies han acabat suposant la no continuació d’ILS en funcionament. La insatisfacció és lògica i comprensible i segurament viscuda en pròpia pell per alguns que em poden estar llegint. Voyager va ser l’ILS triat no fa gaire pel sistema bibliotecari finlandès i Horizon-Corinthian per moltes biblioteques catalanes el 2005 i per la Biblioteca Nacional de Madrid el 2006. Lorcan Dempsey es va fer ressò de l’estudi de Breedins en el seu weblog de 20 de gener (“Library process automation: the ecology of providers”). Val la pena llegir-se’l per tenir la mirada de Dempsey sempre interessant i que sol anar més enllà de l’estricte paisatge bibliotecari. Dempsey ens parla ja no del mercat de l’automatització de biblioteques sinó del Business Intelligence market, ja que algunes tendències que es donen en aquell són paral·leles de les desenvolupades en aquest i sembla recolzar l’opinió de que la competència entre un reduït nombre d’empreses és bo pel mercat. Una part important de frustració entre les biblioteques ha estat la baixa capacitat d’innovació de les empreses tradicionals d’ILS. Aquestes, que els anys 80 van aportar productes que funcionaven a uns preus raonables i que els anys 90 van consolidar i millorar considerablement els seus productes, han estat incapaces entrat el S. XXI de ser els motors de la innovació del programari per a biblioteques. Aquesta ha vingut de fora encara que acabés comprada per alguna empresa del sector com l’open URL de H. Van der Sompel (incorporat per 1a vegada per Ex-Libris), el Content.dm (ara part d’OCLC) o Serials Solutions (actualment de ProQuest). Cal mencionar també alguns resultats notables dels programari open source, de manera clara en l’especialitzat sector del repositoris (DSpace, ePrints o Fedora, per exemple) i encara en forma d’expectativa en el sector ILS tradicional amb el programari Koha i més recentment per l’Evergreen.