Outsell és una consultora especialitzada en el món de la informació, editorial i educació. Entre altres coses analitzen i fan informes sobre l’estat d’alguna tecnologia o sector de mercat i en fan recomanacions per a les organitzacions que podrien aprofitar-se’n.En aquest cas, sota el nom “Open Source Integrated Library Systems – Changing the Landscape” han fet un estudi que es centra en el programari lliure per a biblioteques que podria reemplaçar el clàssic sistema integrat (ILS), propietari.
L’informe (de 21 pàgines i del qual no en poso l’enllaç ja que no està disponible gratuïtament) està adreçat a tot aquell que no tingui un coneixement previ de l’estat dels ILS i les empreses que els desenvolupen. Així doncs, comença fent una explicació de què és el programari lliure i quins avantatges i inconvenients té. I es que explicar el terme “free” (lliure o gratis) a un anglosaxó pot ser difícil. Per a que s’entengui posa un exemple que m’ha fet gràcia: diu que el programari lliure és “free as a bird, not as free beer”, o sigui lliure (free) com un ocell, no com la cervesa gratis (també free).
Per ells, l’avantatge més important del programari lliure és el seu model de desenvolupament, el fet de que les millores i la direcció del programa no estigui lligat a la decisió d’una empresa basada en el rèdit comercial que en pot treure o en altres estratègies de negoci.
Altres avantatges que destaquen són:
- La flexibilitat del programa amb actualitzacions freqüents.
- El fet de que la biblioteca que l’usa n’és propietària de la còpia i hi té accés complet al codi.
- La comunitat de programadors que comparteix idees i dubtes.
- El programari és gratis.
- Es pot modificar.
- Es poden compartir les millores o modificacions amb altres usuaris.
També destaquen avantatges del programari propietari:
- No cal tenir personal especialitzat a casa.
- Tenir una relació comercial amb una empresa que proveeix serveis pot encaixar molt bé amb el model organitzatiu d’algunes biblioteques.
De l’estudi estadístic que han fet amb 295 respostes sobre l’ús d’aquest programari o la intenció d’usar-lo, en treuen algunes conclusions, com:
- S’utilitza més en biblioteques públiques i acadèmiques i no tant en organismes més oficials, probablement per la “llibertat” que tenen les primeres de orientar les seves estratègies tecnològiques.
- Els motius que pesen més a l’hora de considerar el programari lliure són (en aquest ordre): la possibilitat d’adaptar-lo, el cost i la frustració amb les empreses comercials.
- Koha és el sistema escollit com a millor dins el programari lliure. Això cal entendre-ho en un sentit ampli, en el del promig de les respostes i d’organismes.
Els sistemes que apareixen a l’informe són:
- Koha (el més usat al món en nombre d’instal·lacions).
- Evergreen (sobretot per a consorcis de biblioteques).
- OpenBiblio
- VuFind (No és un sistema integrat pròpiament sinó una millora de l’OPAC).
- Drupal (De cap manera és un sistema integrat, sinó un sistema sobre el que es poden construir sistemes d’informació, de biblioteques o no).
- PMB
Finalment, fan unes recomanacions per als gestors que hagin de prendre una decisió sobre un sistema integrat:
- Saber que volen els nostres usuaris.
- No deixar-nos portar pel que fa un programa sinó pel que volem nosaltres. En funció d’això escollir.
- Tenir en compte les necessitats de personal informàtic per cada opció.
- Tenir en compte la comunitat d’usuaris de cada programa.
- Investigar cada opció de compra i, en el cas del programari lliure, també les empreses que poden donar suport a aquesta solució.
Ramon Ros
7 comentaris:
Em comença a carregar (no, Ramon, no ets tu, és l'article) la persistència del tòpic que, pel software lliure, necessites coneixements informàtics. Senzillament no és cert.
Els que useu Firefox, necessiteu més suport informàtic que els que useu Internet Explorer? Amb Thunderbird us sentiu més perduts de com es senten els que fan servir Outlook? OpenOffice és només per a informàtics? La gent que ha de configurar un IIS té menys dubtes que la que ha de configurar Apache? Oracle és més senzill que MySQL? Linux costa més o menys que Windows (aquesta ja us la dic jo: molt menys; ni registrar-lo, ni haver-li de posar-hi antivirus, ni desfragmentar el disc, ni és imprescindible tallafocs, ni malware, ni..., ni...).
Amb qualsevol d'aquests programaris lliures necessites més informàtics que amb els propietaris? No necessàriament: depèn de la maduresa de l'entorn, no de si és lliure o no.
Ferran
Ferran,
De molt del que dius respecte programari no puc dir-ne res, però coincideixo del tot amb tu en que el context (la seva maduresa, els seus valors, la seva seriositat, etc.)determina moltes coses.
Per això fer coses és dificil. Res és 'copiable' sense més. Tot és traslladable si se sap adaptar a l'entorn.
De la foto, ho he mirat a l'Alcover-Moll i accepta Aucell o Ocell, però no Outsell.
Ostras! No se m'havia acudit! No,no, jo no vaig posar la foto de les gavines per l'"Outsell" sinó per la idea del "free bird". Però m'ha agradat la relació, els podríem proposar a la consultora un canvi de logo...
Ferran,
Jo també estic d'acord en el que dius, però cal emmarcar-ho dins el context del que parla l'article:
Quan parla de software lliure no està parlant de programes d'usuari finals sinó de ILS bibliotecaris força "complicats" o potents, com vulguis.
Es cert que tant per un ILS lliure com per un de comercial et cal un informàtic (o un bibliotecari que fa d'informàtic, tant s'hi val). Habitualment, com que el sofwate propietari és més tancat, no pots adaptar-lo i, per tant, tampoc et cal tant informàtic.
Ramon,
pel que fa a això que dius...
Es cert que tant per un ILS lliure com per un de comercial et cal un informàtic (o un bibliotecari que fa d'informàtic, tant s'hi val). Habitualment, com que el sofwate propietari és més tancat, no pots adaptar-lo i, per tant, tampoc et cal tant informàtic.
diria que la teva experiència (com la meva) ho invalida. Que el software propietari sigui més tancat és un fet; que no el pots adaptar, també. Però justament per això també et cal tant o més informàtic perquè al final acabes fent apanyos més o menys externs al sistema per fer tot allò que el sistema no et soluciona.
D'una manera o altra, per un sistema gran, millor disposar d'informàtic.
I els exemples que he posat del Firefox i Thunderbird és perquè de vegades la gent pot pensar que parlem de coses ui! molt difícils, molt avançades, que fan por, molt d'informàtics. Però resulta que ho fan sense ser del tot conscients que ells mateixos fan servir sense cap problema software lliure amb tota facilitat.
Ja m'hagués agradat, a mi, que el software propietari fos efectivament tan més fàcil com diu la propaganda...
Ferran
Diria que la questio no es si s'ha de triar programari lliure o propietari. Els usuaris i organitzacions han triat, trien i triaran el programari que estigui ben fet, que tingui un suport consistent al darrera, una bona documentacio, prestacions, etc. Alla on el programari lliure ha sabut aportar aquests aspectes ha estat acceptat. Exemples com JBoss en servidors d'aplicacions, Apache en web servers, MySQL en bases de dades, Firefox en navegadors, Drupal o Joomla com a CMSs, Eclipse en IDEs, etc., ho demostren. Quan Koha o Evergreen assoleixin el mateix grau de maduresa (i estan en cami) seran alternatives molt serioses a tenir en compte. Nomes cal esperar un temps...
Publica un comentari a l'entrada