dimarts, 31 de març de 2009

Arxius de la memoria

A les jornades La Digitalització de la cultura a Catalunya comentades aquí, algú va citar com a frase del Conseller de Cultura (i Mitjans de Comunicació): “Catalunya serà digital o no serà”.

No és que m’agradi discrepar d’aquest conseller (encara que si que m’agrada discrepar), però l’afirmació no la crec encertada. El problema no és ser digital, sinó ser a la xarxa. Així que seria millor recepta dir que: “Catalunya serà a Internet o no serà”.

Ser-hi? Sí, però com i amb què? No n’hi ha prou amb posar coses a la xarxa i ja està. Cal saber perquè es fa. Hi ha a qui li pot fer por la digitalització. Després de tot, si tot el que tenim està a la web, perquè els caldrà a la gent venir a la biblioteca? Podeu llegir una article de Robert Darnton (“The library in the new age” a: The New York review of books del 12 de juny del 2008) on es parla de la vigència futura de les biblioteques de recerca per molt que hi hagi digitalitzat a Internet.

Em convencen més alguns arguments de bibliotecaris nord-americans: ser a la xarxa és la manera avui de que la gent sàpiga que existeixes, de que vinguin a veure, de que trobin valuosa la feina que fas i, finalment, obtenir així el recolzament (financer) que les col·leccions especials i la feina d’arxiu necessiten. Així m’ho explicava la Normandy Helmer, Access & Preservation Officer de les col·leccions especials i arxius universitaris de la Universitat d’Oregon (a Eugene).

Val la pena visitar les pàgines de les seves col·leccions digitals: manuscrits, Oregon collection, llibres rars, col·leccions de fotografies, arxius de la universitat ... Recomano mirar-se les fotografies de Lee Moorhouse, (1850-1926) que va fer unes 9.000 fotografies on ha quedat documentada la vida dels ‘americans nadius’ (i.e., “indis”). Pels que heu estat lectors de novel·les del “Oeste” (jo ho he estat de les de Karl May, editades a Molino), podeu visitar l’exposició web dedicada a Hernest Haycox.

A la Oregon University usen content.dm, però l’emergència de les col·leccions digitals d’imatges ha fet que hi hagi programaris de codi lliure com Omeka pensat per ajudar a institucions a posar a la xarxa col·leccions digitals i a fer biblioteques de la memòria. ‘Biblioteques de la memòria’? No se com dir-ne d’aquestes p. web (són un llibre e-?) que recullen documents sobre un mateix tema i es enganxen a través d’algun fil argumental o d’un esquema temàtic en una p. web.

El meu preferit de fa temps (que, com els bons vins, millora cada dia que passa) és el Walt Witman Archive on s’hi poden trobar les seves obres impreses, els manuscrits (mireu les transcripcions que s’ha fan de les diferents versions), la seva correspondència, crítiques rebudes, bibliografia, galeria d’imatges ... Un bon model a seguir per qui tingui arxius literaris en les seves col·leccions.

Un altre: la Western Waters Digital Library , un projecte col·laboratiu de 12 universitats sota els auspicis del consorci GWLA (Greater Western Library Alliance) i que vol ser una biblioteca digital amb els recursos d’informació disponibles sobre l’aigua a la costa Oest dels EUA. Val la pena mirar-s’ho per veure com els recursos de molts posats junts poden donar millors resultats que no pas només els propis.

En angles i en espanyol, interessant el Archivo Historia del Bracero, un projecte del Center for History and New Media, de la George Mason U., del National Museum of American History, la University of Texas at El Paso, i la Brown University que esta format pels relats d’historia oral de ‘braceros’ Mexicans que van treballar als EUA.

Em parlen (i quasi no he visitat) de The Valley of the shadow, que detalla la vida de dues comunitats durant la guerra civil americana, una del Sud i una del Nord (val la pena mirar-se alguna de les batalles animades de la Hurricane Digital Memory Bank (HDMB), el principal arxiu d’acces public (amb 25.000 documents) sobre els huracans Katrina i Rita i de la Oregon Encyclopedia.

Intentaré parlar-ne més, però així poden anar mirant els que hagi aconseguit despertar el seu interès. L’energètic Josep Mates n’està, em parla d’una entrada al seu blog sobre el tema. L’esperarem amb impaciència però no sense deixar de mirar-nos les entrades anteriors totes més que interessant (més com tu n’hi haguessin, Pep!).

3 comentaris:

Fernanda Peset ha dit...

Hola Lluis, independientemente del interes del post, como todos los que subes en tu blog -ya te lo he dicho alguna vez-, queria congratularme contigo al haber destacado las novelas de Karl May, que lei en mi infancia y han sido un referente para mi (nunca vuelto a releer). En fin, lo dicho: enhorabuena por la informacion y tambien por las reflexiones que nos ofreces en torno a esta profesion, tan tecnica y tan "trascendente" a la vez. Fernanda Peset (UPV)

Lluis Ma. ha dit...

Gracias por el comentario, que siempre anima.

Lo divertido es que Karl May creo que nunca piso los EUA.La biblioteca que tenia Haycox para documentarse impresiona, a ver si pillo uno de sus libros.

L. Anglada

Robert ha dit...

Post boníssim que m'havia perdut.
N'he tret un bon munt de referències