EBLIDA és l’associació europea d’associacions d’arxivers, bibliotecaris i documentalistes. Hi ha 33 països
europeus que tenen alguna biblioteca o associació com a membre d’Eblida.
En el meu record, Eblida es va crear per defensar els interessos de les biblioteques respecte la legislació de la CE en propietat intel·lectual. Eblida continua ocupant-se d’això amb una mica més d’amplitud ja que promou l’accés obert, la digitalització de continguts culturals, la formació professional i l’aprenentatge al llarg de la vida.
El seu president, Gerald Leitner, ho explicava divendres passat a Barcelona davant una reduïda audiència als que convidava a llegir el Pla d’acció 2009-10 de l’associació.
La Junta d’Eblida es reuneix unes dues vegades l’any i entenc que ho fa rotatòriament., Aquests vegada va ser a Barcelona i algú va tenir la bona pensada (o potser és una pràctica habitual de l’associació) de presentar als membres de la Junta un panorama resumit de la situació bibliotecària a Catalunya. La tria la va fer el COBDC que se suposa va seleccionar el millor per ensenyar. Com ens van veure a Junta d’Eblida? Què els vam explicar?
- El servei de biblioteques de la Generalitat va fer una relació de les principals activitats de les biblioteques de Catalunya.
- La xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona va explicar el seu programa d’alfabetització digital, amb el que volen reforçar el seu lligam amb gent que ha perdut la feina.
- La Biblioteca de Catalunya va parlar del seu compromis amb la digitalització de la cultura, compromís reforçt en el Pla estratègic 2009-2012 i va explicar les bases i assoliments del programa PADICAT per arxivar pàgines web catalanes.
- El CBUC va fer 5 cèntims del magatzem cooperatiu de documents de baix ús GEPA.
- Tres biblioteques universitàries van explicar un aspecte en el que havien excel·lit. La UAB va explicar el seu sistema de gestió de la qualitat basat en la ISO 901. La UPC l’accent que posen en l’ús i aplicació de noves tecnologies als serveis de biblioteca. Així queda palès en el seu actual pla estratègic Aprèn que busca com com integrar la biblioteca en vida quotidiana dels estudiants, com oferir més facilitats i serveis gràcies a tecnologia i com fer de la tecnologia una part de la marca ‘biblioteca’. La UPF que des de 2003 trebala amb un model integrat de biblioteca (el CRAI) que incorpora a aquesta els serveis tradicionals de biblioteca, servis informàtics, d’informació i de multimèdia.
- La Facultat de BiD de la UB va explicar els elements clau del nou programa de grau adaptat a Bologna
- L’Institut Cartogràfic, en representació de les biblioteques especialitzades, va explicar les seves activitats en digitalització de mapes i què fa per posar-los a la xarxa.
Com ho veia jo des de la barrera?
La mort de Franco va comportar una lenta organització democràtica de l’estat als seus diferents nivells i la reorganització sota la democràcia de les biblioteques va anar-hi darrera. Això va passar de mica en mica: els primers ajuntaments democràtics són d’ara fa 30 anys i també el primer govern no provisional de la Generalitat, el 1981 la Biblioteca de Catalunya (dependent llavors de la Diputació de Barcelona) passava a formar part d’un consorci amb la Generalitat qui en va acabar assumint la gestió, la llei d’autonomia de les universitats que va permetre reorganitzar les seves biblioteques és del 1983 i la major part de les entitats públiques que mantenen biblioteques van ser creades en la dècada dels 80.
¿Tothom ha fet els deures després d’aquests 25 o 30 anys que les institucions catalanes, qui més qui menys, han tingut per arreglar el pati corresponent? Jo penso que no per igual:
- Passen amb nota les biblioteques universitàries i la de Catalunya.
- Aprovarien i amb algunes mencions d’excel·lència les biblioteques públiques si no fos per l’enorme confusió competencial (municipis, consells comarcals, diputacions i generalitat) en la que, per motius polítics i no funcionals, estan sumides.
- Algú hauria de recordar que tenim encara una part més que considerable de llibres (majoritàriament a biblioteques eclesiàstiques) sense catalogar.
- La situació d’absència de biblioteques que es puguin anomenar així als centres d’ensenyament és clamorosa i no digna d’un país que espera ser una de les locomotores regionals d’Europa.
- Respecte les biblioteques especialitzades, n’hi ha algunes que destaquen, però són menys de les que caldria. Qui, per exemple, sabria destacar una biblioteca exemplar entre les algunes de les que mantenen els departaments de la Generalitat?
Fa 25 o 30 anys escoltaves amb atenció el que les institucions deien que volien fer amb les seves biblioteques i te les creies. Ara, després d’un cert temps, hi ha poques excuses per justificar que algunes situacions estiguin poc millor de com estaven quan vam començar a tenir els instruments de millorar les coses.
p.d. A la foto, panorama de la Plana de Vic.
13 comentaris:
10 sobre 10
Hola!
M'ha interessat molt el teu blog! El trobo molt recomanable! Espero i desitjo que també t'interessi el meu blog d'informació cultural “L'imperdible de ℓ'Àηimα” [www.imperdibleanima.blogspot.com].
Moltes gràcies! Ens parlem/llegim :)!
jordicirach
Benvolgut Lluís,
Com bé saps, vaig assistir també a aquesta trobada de professionals en nom de la Subdirecció General de Biblioteques a presentar una panoràmica de les biblioteques del Sistema Bibliotecari de Catalunya als nostres companys d’Eblida i jo, també des de la meva barrera, haig de comentar la meva anàlisi sobre el moment actual difereix bastant del que expresses.
Tinc la sensació que reprodueixes en el teu post tots els tòpics típics que sobre el nostre sistema bibliotecari s’han anat dient i que molts dels quals actualment estan més que superats.
Molts dels que jo ja sentia quan estudiava a l’escola de biblioteconomia, vols dir que no estem infinitament millor?
El tòpic sobre els deures pendents a les biblioteques públiques comença a estar més que superat.
Tinc la sensació de vegades que segones quines opinions provenen més de la falta de coneixement del territori que de la descripció d’un sistema real. Lluís, ets conscient que en el darrer any s’està inaugurant una biblioteca pública nova o reformada cada quinze dies i que aquest ritme ja fa uns quants anys que dura a Catalunya?. Em pots dir alguna altra cultura europea que mantingui aquest ritme d’inversió?. Sabies que el club d’usuaris més gran de Catalunya són els usuaris de les biblioteques públiques de Catalunya? Sabies que les biblioteques són els equipaments culturals amb més presència al territori?. La feina que des de la Diputació de Barcelona o la de Girona ha fet capgirar el mitjó. El treball a les biblioteques a Barcelona, Terrassa, Vilanova, Reus, o Gandesa per citar només un pocs exemples estan més que a l'alçada d'altres països europeus.
Els 80 i 90 van ser anys d’esplendor de les biblioteques universitàries a Catalunya, no podia ser d’una altra manera ja que el país es posava les piles en matèria universitària (les memòries del president Pujol en aquest sentit són molt explícites). El 2000 és el gran boom de les biblioteques públiques, amb edificis impressionants i nous serveis. ...
SEGUEIX SEGÜENT COMENTARI
Les competències en biblioteques, un altre tòpic. Les competències en matèria de biblioteques estan bastant clares a partir de la legislació vigent; legislació que puc constatar que de vegades ens fa mandra llegir. Mandra per la qual encara utilitzem terminologia antiga com “servei de biblioteques de la Generalitat” enlloc de Subdirecció General de Biblioteques. No costa gaire entendre que no tenim dues xarxes de biblioteques com abans de la llei del 1993, tenim un sol sistema de lectura pública de base municipal que rep el suport en diferents coses per part de les diputacions, dels consells comarcals o del govern i que aquest sistema és dins d’un sistema més gran, el sistema bibliotecari de Catalunya on hi som tots. De fet només cal llegir una llei i un decret per entendre el sistema bibliotecari, és bastant molt més complicat entendre el sistema sanitari o l’educatiu.
El tòpic que a menys nivells competencials més eficàcia es també un tòpic. Depèn. Com a contraexemple, a Portugal entre el Ministeri i el municipi no hi ha res més i la veritat, és un sistema bibliotecari molt millorable, com el francès, per cert.
La biblioteca electrònica de les biblioteques públiques és la millor de l’Estat espanyol, biblioteques s’emportava el 2007 el 4’47% del pressupost del Departament de Cultura, només superat per Música i Teatre i Dansa i com deia, municipis, diputacions i govern estan obrint una nova biblioteca cada quinze dies de mitjana.
Dius que no sabrem esmentar biblioteques especialitzades, no se si això és una constatació empírica però no costa gaire pensar en el Centre de Documentació de l’Institut del Teatre, la biblioteca del MNAC, l’Ateneu o la Victor Balaguer.
Tampoc tenia detectar que un “gran” problema del Sistema Bibliotecari català és la catalogació dels fons eclesiàstics. La catalogació del patrimoni bibliogràfic com saps té una línia especial d’ajuts que complementa als esforços que han de fer les entitats propietats d’aquests fons privats i es fa bé. S’ho podria invertir més? Sí com en tot, però hi ha altres prioritats també suposo.
I la veritat Lluís, no em sembla gens equànime “aprovar” amb nota aquelles biblioteques que pertanyen a un consorci de biblioteques determinat i suspendre a totes les que no en pertanyen, em sap greu però aquesta es la sensació que dóna a lectura del teu post. A fora també hi ha vida intel•ligent, crec.
Segur que hi ha vida intel·ligent fora, però la manera de demostrar-ho no és pas fent una lectura tendenciosa del que he escrit.
Segur que escric des d'un (in)evitable subjectivisme en els meus punts de vista, però la manera de prevenir-ho no és pas reclamant tenir la Veritat pel fet que es té el Poder.
(Em pensava que la victòria amb bon joc del Barça et posaria de bona lluna)
Uf, sóc poc "futbolero". En aquest sentit el Barça no determina gaire el meu estat d'ànim.
M'encata això del "Poder", ja m'agradaria ja !. M'acabo de penjar al despatx el cartella que el Mulder tenia a X-Files, el que diu "I want to believe". Jo també vull creure, i vull creure que tots estem per millorar les biblioteques des dels nostres àmbit i per això em sap greu quan es fan comentaris que al meu entendre no s'ajusten a la realitat i poden menystenir els esforços que globalment s'estan fent, a més a més quan estic convençut que l'anàlisi que fas correspon més aviat a la situació a finals del segle XX que no pas al moment actual.
També es diu a X-Files que la "Veritat" és allà fora, segurament una veritat de la qual només en tenim un trosset cadascun de nosaltres i per això van bé els blocs, per mostrar diferents "veritats".
A més, carai, ja saps que m'agrada molt discutir.
Salut ! (i força Barça, que consti.).
Em sumo al debat. Gràcies Lluís per fer-ho possible amb el teu blog.
Però de fet, l’únic punt de desencontre en els comentaris d'en Josep Vives i en Lluís Anglada és que en Lluís ha posat un "aprovat" i en Vives posaria, possiblement, un "notable" o un "excel·lent". Jo posaria un notable, i la resta de puntuacions no sé si les tindria tan clares (bé, les de biblioteques escolars la podríem posar sota zero, amb total unanimitat).
Però és una sort que en Lluís aporti lucidesa al sector amb aquests tipus de posts.
Les biblioteques públiques, com es diu que passa a cada nova edició dels jocs olímpics, estan millor que mai.
Però falta molt camí per recórrer i suposo que és per això que l’Anglada ha posat l’aprovat i prou (insisteixo, la meva nota seria notable).
Actualment són els equipaments culturals municipals més rendibles, i que --habitualment-- tenen un impacte més directe i massiu en la ciutadania.
Dit això, salvant totes les bones notícies --reals-- d'en Vives, opino que:
- Falta acompanyament, si no un règim d’inspecció i sancions directes o indirectes dels serveis centrals de la Generalitat a les biblioteques municipals, per garantir que compleixen la llei i els estàndards en dotació, personal, horaris, fons i tota la pesca.
- És un insult a la intel·ligència i la butxaca dels ciutadans que no existeixi encara un catàleg únic (o una passarel·la única, perdó) d’accés als fons de les biblioteques (locals, municipals, de xarxes, de la diba, de la gene, del ministeri, de la lluna, de...). És insultant.
- És curiós que no s’hagi pogut executar un bon programa informàtic per les biblioteques que per a l’usuari sigui més similar a Amazon que al VTLS o el Millenium. Ja sé que falta poc i que estem en vies de.
- És una pena que no existeixi un servei de préstec interbibliotecari ràpid i fiable, 48h el llibre a les teves mans. Si pot ser gratix millor.
- És una llàstima que no s’estigui reflexionant seriosament (vull dir, executant les solucions després de la reflexió, on un bon exemple és l’Imagina) sobre el rol de les biblioteques públiques en els propers 5 anys (i evidentment a més llarg termini); han de ser centres cívics, espais culturals, un híbrid, un Citilab, una aula informàtica, un club de lectura, una catedral? Estem encara amb el disseny de sala de lectura, sala de premsa, infantil, cafeteria, bla bla bla.
- És inquietant que ningú pugui prendre mesures dràstiques en relació a determinades situacions inexplicables: biblioteca de Barcelona, biblioteca de Girona, etc.
- És dolorós (i una mica provocador) pensar que no està massa clar quin és el rol dels bibliotecaris a les biblioteques públiques. Si fan el mateix que els auxiliars, per què hem de pagar el sou dels bibliotecaris?
Aquestes inquietuds, sospito, han fet que en Lluís aprovés (només) les biblioteques públiques, i que en Josep hagi fet un exhaustiu relat dels èxits com a resposta no sé si tendenciosa, però sí per agitar una mica el debat necessari per la reflexió col·lectiva.
Salut!
Em sembla al·lucinant que el director del Consorci de Biblitoques Universitàries de Catalunya, tregui de conclusió de la visita d'Eblida a Barcelona que mereix felicitar-se a si mateix, als seus col·legues per ser els millors, i digui que la resta de biblioteques estan plenes de mancances... Potser que facis ús de les biblioteques públiques (com usuari dic, no com a emperador que visita les provincies).
PD: Molt propi teu, però!
Gràcies Ciro pels teus comentaris que expressen molt bé el que jo penso i que respecte les bp és que els avenços han estat molt i molt grans, però que el que encara hi ha per fer, no només és gran i notable, sinó que ni és vol veure ni se'n vol parlar.
Hi ha una certa tendència entre els que ocupen lloc de responsabilitat al servei de biblioteques de la Generalitat en negar que hi ha temes per solucionar en l'àmbit de les bp i els que cita en Ciro són alguns.
Mireu què diu una bibliotecària: "... en falten encara molts acords i sentades dels responsables de les biblioteques. Fins que, per exemple, el Winesburg, Ohio no arribi en préstec interbibliotecari a la biblioteca que tu vulguis de Catalunya en 48 hores"
Respecte b. escolars, fons per catalogar i le tònica baixa de les especialitzades, em mantenc en el que he dit.
Marc,
Curiós el teu comentari. Té un encert notable i una patinada que invalida el teu to moralitzador.
L'encert: la crítica al partidisme de la meva entrada. Ara, per dir el que dius, que és una cosa que es pot argumentar, cal al·lucinar? cal suposar que no uso les bp? cal afirmar que hi vaig com a emperador que visita les províncies?
Molt propi d'aquest país, no raonar ni argumentar; però sí desqualificar i fer afirmacions infonamentades.
¿Y cuál es la propuesta, bajar el sueldo del bibliotecario raso, porque no sabe hacer otra cosa que el préstamo en la BP?
Alguien se ha planteado en alguna ocasión que vienen tiempos peores, con la pedagogía que la tenemos ya aquí. De aquí a nada los alumnos y futuros bibliotecarios tendrán que hacer los catálogos con imaginación y la ayuda de Dios, ya que dudo mucho que tengan formación troncal y obligatoria que les haya posibilitado los rudimentos -- que ya no digo la práctica necesaria -- para poner en marcha proyectos decentes de organización catalográfica del material en una mega-media-biblio-teca, llámala como más te guste.
Así que mal lo tendremos para confluir intereses o registros bibliotecarios con las bibliotecas madrileñas del Madroño, por ejemplo.
Saludos.
Els comentaris del Ciro ens donen peu a explicar algunes de les tasques que s’estan duent a terme els dos anys.
Però de fet, l’únic punt de desencontre en els comentaris d'en Josep Vives i en Lluís Anglada és que en Lluís ha posat un "aprovat" i en Vives posaria, possiblement, un "notable" o un "excel•lent".a
De fet són els usuaris qui ens han de valorar, per molt que ens posem notes nosaltres poc serveix. En aquest sentit cal dir que de les enquestes existents, les biblioteques acostumen a ser els serveis millor valorats.
Jo posaria un notable, i la resta de puntuacions no sé si les tindria tan clares (bé, les de biblioteques escolars la podríem posar sota zero, amb total unanimitat).
Les biblioteques escolars podrien millorar, és cert, però no podem obviar la feina que s’ha fet els darrers anys mitjançant el programa PuntEdu que possibilitat més de 800 biblioteques amb uns serveis més que acceptables. Ignorar això penso que és un fer un flac favor a la tasca de les escoles que han esmerçat una bona quantitat de diners i jornades de mestres.
Dit això, salvant totes les bones notícies --reals-- d'en Vives, opino que:
- Falta acompanyament, si no un règim d’inspecció i sancions directes o indirectes dels serveis centrals de la Generalitat a les biblioteques municipals, per garantir que compleixen la llei i els estàndards en dotació, personal, horaris, fons i tota la pesca.
Efectivament la Subdirecció de Biblioteques té les competències d’inspecció, esmentades –que no ho estaven- en el darrer decret de reestructuració del Departament i precisament s’està elaborant una proposta d’inspecció. Cal dir, però, que la inspecció en matèria de biblioteca pública a Catalunya es fa implícitament abans de l’obertura de la biblioteca. Si no es compleixen els estàndards del mapa no reben ajuts ni del Departament ni de les diputacions, en aquest sentit tenim la millor inspecció del món ! i tingueu la certesa que les diputacions com la Barcelona i Girona i el Departament de Cultura estan molt a sobre dels projectes de biblioteques, més del que voldrien els alcaldes !. No és casualitat que tinguem els magnífics edificis que tenim.
És un insult a la intel•ligència i la butxaca dels ciutadans que no existeixi encara un catàleg únic (o una passarel•la única, perdó) d’accés als fons de les biblioteques (locals, municipals, de xarxes, de la diba, de la gene, del ministeri, de la lluna, de...).
Es insultant
CONTINUA...
Sense carregar tant les tantes, diria jo, tens raó i així ho ha assumit el Departament des de fa un parells anys. La llei del 1993 ja feia referència a aquest catàleg únic i no seré jo qui ara analitzi perquè encara no el tenim. Només puc dir que una de les primeres mesures de la nova subdirecció fou fer aprovar una ordre per constituir la comissió tècnica que havia de proposar l’arquitectura del catàleg nacional de Catalunya. La comissió ja existeix i abans de final d’any es publicaran els noms de les persones que la integren –persones de totes les tipologies bibliotecàries i de diferents institucions-. Es preveu que la primera reunió sigui a començament d’any. No s’ha fet abans perquè hem tingut les biblioteques immerses en el canvi de sistema i no els podíem posar a sobre més pressió. De fet nosaltres no migrem fins a finals de gener del 2010. Estic convençut que en sis mesos podrem veure aquest catàleg si tothom s’hi posa bé.
- És curiós que no s’hagi pogut executar un bon programa informàtic per les biblioteques que per a l’usuari sigui més similar a Amazon que al VTLS o el Millenium. Ja sé que falta poc i que estem en vies de.
Recorda en tot cas Ciro que no s’han acabat tots els processos de migració encara.
És una pena que no existeixi un servei de préstec interbibliotecari ràpid i fiable, 48h el llibre a les teves mans. Si pot ser gratix millor.
De fet, des de començament d’any existeix el Servei Nacional de Préstec Interbibliotecari. Aquest servei connecta els serveis regionals de préstec actualment existents i permet el trànsit entre diferents tipologies bibliotècàries. Actualment connecta totes les biblioteques comarcals de Tarragona, Lleida, Girona, les tres BPE de titularitat estatal, les biblioteques de presons, la Biblioteca de Catalunya, la CEPSE i les biblioteques locals de la província de Girona. Està prevista la connexió a les BEG i en breu connectarà amb el préstec interbibliotecari que ofereix la Gerència de Serveis de Biblioteques a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Al àmbits universitaris s’ha comentat també l’interès de la Subdirecció en connectar també les biblioteques universitàries.
És una llàstima que no s’estigui reflexionant seriosament (vull dir, executant les solucions després de la reflexió, on un bon exemple és l’Imagina) sobre el rol de les biblioteques públiques en els propers 5 anys (i evidentment a més llarg termini); han de ser centres cívics, espais culturals, un híbrid, un Citilab, una aula informàtica, un club de lectura, una catedral? Estem encara amb el disseny de sala de lectura, sala de premsa, infantil, cafeteria, bla bla bla.
Només puc parlar per la Subdirecció. A partir dels resultats de l’Imagina s’han establert una sèrie d’accions vinculades als resultats precisament per començar a canviar allò que calgui.
http://www.imaginalabiblioteca.cat/
És inquietant que ningú pugui prendre mesures dràstiques en relació a determinades situacions inexplicables: biblioteca de Barcelona, biblioteca de Girona, etc.
Girona està molt avançat i ja ha sortit el projecte i Barcelona està a punt de sortir al BOE, parat no hi ha res, però cal entendre que el procediment administratiu és el que és un cop s’ha pres la decisió.
http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=11664
http://www.abc.es/20091127/catalunya-catalunya/concurso-para-biblioteca-provincial-20091127.html
Finalment, a partir d’aquesta setmana penso que rebrem tots una bona notícia en relació a les biblioteques públiques però això ho deixa a la premsa.
En fi, seguirem.
Publica un comentari a l'entrada