El futur d’internet

L’infatigable Tomàs està fent una bibliografia amb els 10 millors articles del quinqueni i jo, a la meva llista, hi he inclòs el publicat a The Atlantic online de July/August 2008 de Nicholas Carr, “Is Google Making Us Stupid?

Un dels millors 100 articles sobre biblioteques i informació dels darrers 5 anys? No ho sé, però almenys dels més citats per cridar l’atenció al fet la lectura a la xarxa és menys concentrada i profunda que la que fem sobre paper.

L’article ha servit com a ham per al 4rt estudi de Pew Research Center sobre el futur d’Internet. El Pew Research Center es defineixen com un "fact tank" (és a dir, no com una factoria d’idees, sinó com una factoria de fets) que proporciona informació sobre els temes, actituds i tendències que configuren els EUA i el món.

L’informe en qüestió – The future of the Internet- és la 4a vegada que el fan i consisteix en el processament de les respostes de qüestionaris en línia enviats a uns 900 experts als que han fet triar cinc vegades entre dos escenaris alternatius. M’explico? No gaire. Els autors de l’estudi (Janna Quitney Anderson i Lee Rainie) demanen als experts que se situïn a l’any 2020 i després que optin entre una de les dues possibilitats que els proposen. Aquestes són,

• el 2020, ¿l’ús d’Internet haurà potenciat la intel·ligència humana o, en canvi, tal com deia N. Carr, Internet ens haurà fet més estúpids?
• El 2020, ¿Internet haurà millorat i potenciat la lectura, l’escriptura i el coneixement, o, al contrari aquests hauran disminuït?
• ¿Els estris i aplicacions que usarà la gent el 2020 són previsibles avui i no representarà cap sorpresa que arribin o, en canvi, són imprevisibles i no hauran estat anticipats?
• D’ara cap al 2020, ¿Internet continuarà essent una tecnologia sense intermediaris ni restriccions, o, al contrari, la intermediació creixerà tant des del punt de vista de gestió de la informació com del control de l’accés?
• El 2020, ¿els sistemes de control d’identitat digital serà més estrictes i formals i això potenciarà la capacitat de comprar, comunicar-se i crear contingut a Internet, o, en canvi, els usuaris podran fer moltes de les activitats en línia de forma anònima?

Per cada escenari alternatiu hi trobareu el percentatge d’experts que hi opta i un conjunt de visions que emana de les opinions expressades verbalment pels experts. Aquests creuen majoritàriament (76%) que Internet no ens farà més estúpids però opinen també que

• Haurem de pensar més i desenvolupar el pensament crític i les habilitats analítiques
• Que el problema no està en la tecnologia, sinó en la gent. Que la tecnologia ens permetrà fer més si estem motivats per fer més (i per distreure’ns més si no ho estem)
• Que cada vegada costarà més separar la informació de qualitat de l’altra
• Que caldran noves habilitats i que les velles cauran en desús, que potser una nova habilitat serà la de construir i usar xarxes socials per resoldre problemes.

Sobre la resta d’escenaris, els experts creuen que

• Internet millorarà la nostra capacitat de llegir, escriure i conèixer (un 69%), tot i que aquestes activitats seran diferents (més fluïdes i més multimitjà)
• Les innovacions ens agafaran per sorpresa, segons un 80% dels consultats. Potser la única tendència que es pugui preveure amb certesa sigui la que la mobilitat incrementarà.
• Internet continuarà funcionant sense intermediació (61%) i que, en tot cas, es crearan xarxes alternatives per a qui vulgui (o necessiti) més seguretat o be es distingirà entre propòsits (amb algunes àrees controlades i la majoria no).
• Els experts s’inclinen de forma no gaire contundent (un 55%) per pensar que la majoria d’activitats d’Internet es continuarà fent de forma anònima. Els experts creuen que es clarificarà el que es pot fer anònimament i el que caldrà fer autenticadament.

A mi, el que m’ha resulta més sorprenent és la massiva opinió de que el que triomfarà en aplicacions i usos no és previsible avui. Em sorprèn perquè estem dedicant molts esforços a la planificació de la innovació, però no hauria de fer-ho perquè, si es mira el passat, se’ns fa evident que el que avui usem i ha triomfat no es va poder preveure ara fa 10 o 5 anys. Però també ho diu l’E. Morin, que les coses improbables passen (són improbables, no impossibles) i que, per tant, podem pensar l’utopia.