En un món amb uns mitjans de comunicació que usen intensivament la tecnología, del concert d’en John Mayall a Barcelona no me n’assabento ni pel diari, ni per la televisió, ni per la ràdio, ni per internet. Me n’assabento per unes modestes banderoles penjades dels fanals dels carrers. Ho descobreixo.
Similarment, tenim uns sistemes d’informació que usen intensivament la tecnologia, i a través dels que, malgrat tot, podem no trobar el que ens interessa. Ho trobarem per descobriment?. Els sistemes de cerca d’informació voldrien garantir-ho i per això usen sistemes d’encreuament de dades que fan aflorar relacions inesperades.
Un post recent d’en Lorcan Dempsey ens parla d’aquest nou món en el que les fronteres s’esborren, concretament les que separen arxius, biblioteques i museus. En LD diu:
A mesura que avancem en un entorn digital, les biblioteques cada cop necessiten més entendre i beneficiar-se de les perspectives del arxius i dels museus.
Ara que les biblioteques digitalitzen materials primaris i a tenir cura de dades de recerca o de materials d’aprenentage, la perspectiva d’arxiu es torna més important. La procedència i el context són d’interès i els canvis en los recursos al llarg del temps han de ser seguits i gestionats. El valor dels recursos com evidència esdevé central.
Ara que les biblioteques ofereixen accés a abundants materials digitals, la forma de presentar-los selectivament o de construir narratives al seu voltant esdevé més crítica. La nocio d’exhibició entra en joc, una activitat central en els museus.”
I més i més i més (que diu en Puyal), article nou de Lorcan Dempsey en català a Recercat: Sempre connectats: les biblioteques en un món de connectivitat permanent = Always on: Libraries in a world of permanent connectivity (traducció de M. Losantos i publicat originalment a First Monday [en línia], Vol. 14, No. 1 - 5 (January 2009).
El resum comença:
La comunicació mòbil és la tecnologia que ha estat adoptada d'una forma més àmplia i ràpida que cap altra. Representa la difusió de les comunicacions i de la capacitat computacional en una part cada cop més gran de les activitats socials, d'investigació i aprenentatge. Ha trobat eco en el comportament emergent de la joventut, donant recolzament als models característics d'interacció social i formació de grups, ús de la informació i expressió personal. La creació de xarxes difuses canvia la manera de coordinar els nostres recursos per aconseguir objectius. Per exemple, canvia l'ús del temps i l'espai.
I per acabar. Sobre les estranyes relacions que es fan automàticament, però: la invitació que fa un catàleg als que busquen per l'artista gràfic MC Escher a que s’interessin també per la novel·la eròtica.
2 comentaris:
Si el Pope blanc del blues fos un dels actuals negocis-pelotazo dels càrtels fonogràfics, prou que t'haguessis assabentat! El blues no deu ser massa negoci avui dia, al menys per aquests pagos, és difícil fer-ne un succedani de digestió fàcil i nul·la nutrició com els que ens entaforen ,vulguis no vulguis , pels mitjans de comunicació.Deixaria de ser blues.
(Jo el vaig veure fa anys a la Ciutadella, amb un guitarrista mexicà esquerrà que tocava amb la guitarra girada: el bordó a sota i la prima a dalt: un boig! i com sonava... em vaig quedar fregit a la gespa :-)
Suposo que és una qüestió de saturació del canal, per això ens calen tb. formules (ergo llicències obertes) per millorar la circulació d'informació, i que el Santo Caos faci la resta ..
Quant a la recomanació off-topic: si t'hi fixes hi ha una novel·la eròtica amb el nom d'Escher al títol, per tant, recomanació automàtica al canto :-)
Sí, és clar, és per la novel·la de la Sonrisa vertical "La cinta de Escher", una obra que em va semblar no gaire bona (ni com a novel·la ni com a eròtica). El tema però em suggereix 2 comentaris.
1r. Si volem descobriment hem d'estar oberts a esperar resultats no previstos. Bona part de la gràcia de les eines 2.0 es que els seus resultats no provenen de la ideologia de ningú i sí de les actuacions de tothom. Son les dades les que suggereixen coses, no les persones. El meu núvol d'autors de LT diu que el meu autor preferit ( o més representat a la meva biblio( és Simenon. Jo potser voldria que fos us autor més reputat o amb més prestigi, però és Simenon com a resultat dels meus fets, no de les meves intencions.
2n. En això de la web 2.0 sempre he pensat que hi ha una mínima massa crítica per sota la qual els resultats no són fiables. En un catàleg més gran, l'associació escher - erotisme potser no s'hagués fet.
Publica un comentari a l'entrada