Dipòsits e- col·lectius a Holanda

Val la pena parlar-ne. Per exemple del “Cream of Science”, que mostra els resultats dels investigadors més prominents del país, ara mateix 229 persones amb 47.071 publicacions de les quals un 60% poden ser accessibles a text complet (i la resta en metadades ja que estan protegits per copyright). L’experiència l’explicaven Feijen Martin i Annemiek van der Kuil a l’article: "A Recipe for Cream of Science: Special Content Recruitement for Dutch Institutional Repositories " publicat a Ariadne, Issue 45 (October 05). [6 p.] que m’ajuda a resumir la Sandra Reoyo i del que es pot destacar:

• És una part del dipòsit DAREnet (vegeu més avall) que es va iniciar l’octubre del 2004. Cada una de les institucions participants en DARE va ser convidada a seleccionar 10 investigadors de prestigi i a fer la llista completa de les seves publicacions. Entre gener i maig 207 investigadors es van unir a la “Cream” (l’objectiu eren 150).
• Copyright. Els va sorprendre: que tots els materials publicats abans o durant el 1997 podien formar part d’un dipòsit sense restriccions de copyright i que la majoria dels autors no sabien quins drets tenien sobre els documents o quins contractes havien signat amb els editors. Les biblioteques van invertir força temps en investigar quins articles es podien incorporar en el dipòsit. Van usar SHERPA. Dels materials amb restriccions de copyright només es van introduir les metadades, però un 60% dels documents són d’accés obert.
• Metadades. La majoria de les biblioteques no tenien informació completa dels articles per aquest motiu els registres d’aquests documents no ofereixen sempre un registre de metadada complet.
• Digitalització. Menys del 20% dels documents publicats abans o durant el 1997 estan disponibles en versió electrònica, per tant es van haver de digitalitzar. Ho van amb recurs interns i externs.
• Web. Per a cadascun dels investigadors es va crear una pàgina pròpia amb la seva foto, camps de recerca i especialitat, premis, lligam a la seva pàgina personal, etc.
• Finançament / Cost. Van començar amb un pressupost de 100.000€ (SURF). Després es va ampliar a 200.000€ pel número addicional d’investigadors

Conclusions:

• El projecte ha creat més consciència dels dipòsits en la comunitat científica, ha millorat la relació entre els bibliotecaris i els investigadors i ha augmentat considerablement el contingut dels dipòsits
• Pels investigadors el més important era tenir tota la seva publicació junta i en versió digital. A més de la prevenció davant de la seva possible pèrdua
• Amb aquests materials inclosos en el dipòsit s’ha aconseguit trencar el mite de que els documents inclosos e n els dipòsits són de baixa qualitat
• Cream of Science no es suficient per garantir el bon desenvolupament de DARE. Es necessiten noves idees per convèncer als investigadors en “estimar” els dipòsits
• Els bibliotecaris hem d’aprendre parlar els llenguatge dels científics/investigadors. Cal acceptar que els dipòsits estan encara en una etapa immadura i que hi ha coses que no funcionen o no funcionen com nosaltres voldríem. Cal ser flexible i anotar les necessitats per millorar-ho a posteriori

Sobre DAREnet

• no és un dipòsit pròpiament dit, sinó un servei de cerca dels dipòsits e- de les universitats i institucions de recerca holandesos
• creat pel consorci SURF al que hi participen les universitats, la biblioteca nacional, la Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences i la Netherlands Organisation for Scientific Research (NWO).
• conté 148.627 objectes digitals (21.02.08)
• té tres parts: DAREnet (publicacions científiques i resultats de recerca), Cream of Science i Promise of Science (amb 18.815 tesis doctorals e- de totes les universitats holandeses)