La societat de la Informació a Espanya

La Fundación Telefónica va publicar l’any 2000 l’estudi La sociedad de la información en España: presente y perspectivas 2000, estudi que va tenir continuïtat el 2001 (La sociedad de la información en España: perspectiva 2001-2005) i el 2002 (La sociedad de la información en Europa: presente y perspectivas). Eren estudis Delphi en els que diversos consultors-experts opinaven sobre el que podia ser el futur en la SI. En els darrers anys, aquells estudis de prospectiva s’han convertit en estudis sobre la SI a Espanya. El darrer (“La sociedad de la información en España 2007” ha estat publicat per l’editorial Ariel i la Fundación Telefónica. ISBN 978-84-08-07798-5) i sens dubte que mereix alguns comentaris. L’estudi és una obra extensa (420 p.) que es divideix en dues parts: la SI a Espanya i la SI a les comunitats autònomes. Els informes destaquen per combinar una visió exterior (què passa al món i a Europa) amb les dades espanyoles. Potser tant interessant com les mateixes dades que donen de la situació espanyola sigui l’anàlisi de la situació a nivell internacional, anàlisi que inclou una dedicació destacada a les tendències que es poden observar. Les dades són nombroses i documentades i es presenten en forma de gràfics molt entenedors. El contingut de l’estudi presta una atenció especial (lògica essent fet de qui està fet) cap a la telefonia i a les xarxes de comunicacions. L’obra comença amb un resum executiu que no és tal, perquè en lloc de resumir les troballes principals de l’estudi, fa una síntesi d’un nivell superior i destaca els 8 trets principals de la SI. Aquests són prou interessants com per resumir-los:

• Creixen els internautes i l’ús intensiu de serveis
• Millora i s’estén la banda ampla
• Hi ha un procés clar de concentració empresarial en el sector
• La web es fa mòbil gràcies a la telefonia
• Els fabricant estan interessats en fer recerca sobre nous terminals per estar a la xarxa
• La web granular comença a donar resultats (APIs)
• Continua la revolució de la TV
• El sector de la música es transforma

Es capítols 1, 2 i 3 analitzen respectivament l’ús de les TIC per part dels ciutadans, les empreses i l’administració. Cal destacar aquí les múltiples dades que es poden trobar sobre, per exemple com s’accedeix i per a que a Internet. Respecte la rasa digital, l’estudi mostra que les diferències en accés a Internet no són de gènere però si d’edat i de nivell econòmic. [Per cert, al diari El País de 23.03.08, Imma Tubella, rectora de la UOC publicava un article que posava emfasi en les grans diferències d'ús d'Internet respecte l'edat, una diferència menor del que sembla segons uns estudis del JISC que algun dia hauem de comentar aquí] El capítol 4 tracta els serveis i els continguts. En l’apartat de l’ús de serveis i accés als continguts (p. 148-214) parla de: els serveis de comunicacions, els buscadors usats, els medis socials (xarxes, socials, weblogs, vikis...), la informàtica online, els multimedia, els serveis sobre xarxes P2P, la banca en línia, el comerç e-, la e- administració, la e- sanitat i l’educació. La 2a part tracta la SI a les comunitats autònomes espanyoles. Per cada CCAA es descriu la situació actual de la SI i es relacionen les principals activitats relacionades amb la SI esdevingudes a l’autonomia. En el cas de Catalunya (p. 328-337) els apartats són: la SI i els ciutadans, la SI i les empreses, la SI i l’administració, les infrastructures TIC, la formació en TIC i els serveis i continguts. Val la pena mirar els projectes TIC que les diferents conselleries afirmen tenir en curs (p. 330-333) així com l’oferta de serveis als usuaris que fa l’administració pública de Catalunya (p. 335-337).