dimecres, 9 d’abril de 2008

Articles (de revistes) als catàlegs (de llibres)

OCLC, el consorci de biblioteques sorgit de l’onada de cooperació del final dels anys 60 – principis dels 70 pot (torna) a estar revolucionant el món (bibliotecari). Nascut com una xarxa de l’estat d’Ohio, OCLC va anar creixent en la mesura que va créixer el seu catàleg col·lectiu, eina aquesta d’informació bibliogràfica i font de catalogació per copia de biblioteques de tot tipus (especialitzades, populars, universitàries...) i països. OCLC va viure uns quants anys d’ensimismament, segurament adormida en el seu propi èxit. Però amb el nou segle, alguna cosa va semblar que canviava a OCLC (o així m’ho sembla). La iniciativa del Dublin Core i l’anunci de la inclusió de registres catalogràfics (en Dublin Core) de recursos web al catàleg col·lectiu en va ser potser la primera mostra del mencionat resorgiment. 2 fites clau recents d’OCLC. 1a: Obrir el catàleg a l’accés al públic. Avui WorldCat. La idea ja no és tenir un catàleg com eina interna d’una biblioteca consultable (també a distància) pels usuaris ja fidelitzats, sinó construir una eina de descoberta de les col·leccions, és a dir, estar on està l’usuari i quan aquest ho necessita. Com ho fa Google Map, però amb localització de llibres. 2a: Algunes compres d’empreses-productes, com PICA, l’empresa que procedia del servi cooperatiu holandès que tots haguéssim volgut tenir a Catalunya fa uns anys, el programari per gestionar imatges Content.dm, usat a Catalunya ara per ara per la BC, el CBUC, l’IT i l’ICC i ara, fa alguns dies, l'EZproxy un programari per facilitar l’accés i l’autenticació a distància. Avui però, una notícia que m’ha colpit (positivament!), WorldCat ha incorporat les referències bibliogràfiques de 20 milions d’articles procedents del servei Inside de la British Library. Per què no incorporem les BBDD d’articles als nostres catàlegs? Aquesta era una pregunta que es podia fer quan un hom volia calibrar les virtuts professionals d’algun bibliotecari. Tinc resposta que no donaré ara, però sí que puc donar les raons per les que crec que OCC ho ha pogut fer ara:
  • tenen tants llibres que els articles afegits no ‘ofeguen’ el catàleg
  • el programari de gestió permet consultar la totalitat del catàleg o el catàleg ‘filtrat’ per tipus de documents (llibres, articles, DVDs i CDs)
  • si es fa la consulta a tot el catàleg, el programari permet visualitzar clarament els documents trobats per tipus
  • el programari els permet gestionar alhora registres amb MARC i amb Dublin Core
Preguntes finals:
  1. Què agermanava fa uns anys de forma exclusiva Barcelona i la capital de l’estat d’Ohio?
  2. Què caldria fer en catalogació a Catalunya per posar-nos al dia?
No em resisteixo a acabar amb la definició de WorldCat que fa OCLC: “is a Web portal to the global WorldCat catalog with a supporting program of data syndication that makes your library’s collection and services discoverable virtually anywhere on the Web, including major search engines such as Google, Yahoo! and Windows Live Search”. Amb visió de futur!

1 comentari:

Miguel Navas ha dit...

Bona tarda,
Jo també m'he fet aquesta pregunta moltes vegades. Crec que hi ha 2 maneres: 1, utilitzar metacercadors que busquen al catàleg i d'altres fonts (bbdd d'articles en aquest cas), i 2, descarregar registres de bbdd al catàleg. Actualment Dialnet ho permet fer, en marc.
El problema és que la descàrrega seria de totes les revistes que tens, de manera que també entrarien articles que potser no són de l'especialitat i podrien "ofegar", com bé dius, el catàleg.
Un altre problema és que així els articles no estarien catalogats per matèries.
La solució perfecte seria catalogar els articles, però clar, això sembla que és impossible per a qualsevol biblioteca.

Nosaltres de moment com només tenim CCUC i no sistema local, no ens ho plantegem.

Salutacions