Visita de bibliotecaris holandesos a biblioteques de Barcelona

Aquesta setmana un grup d’uns 40 bibliotecaris holandesos han estat visitant diferents biblioteques de Barcelona. Mentrestant a Holanda tenia lloc la reunió anual de l’ELAG que l’any passat va celebrar-se a Bcn. Com a final de visita, han convidat als col·legues catalans que els havien rebut en dies precedents a tenir un informal simposi. Aquest s’ha fet a la Biblioteca de Catalunya i tenia com a tema de reflexió i debat “Reptes i oportunitats que el futur proper ens ofereix a la professió bibliotecària”. Segueixen a continuació (resumides) algunes idees que m’han semblat interessants i suggerents (i perdó per les possibles i mai mal intencionades transcripcions dolentes de les idees expressades). L’Eulàlia Espinàs, presidenta del COBDC, ha basat la seva intervenció en el canvi accelerat que el món i la societat en general estan tenint i, si el món canvia, les biblioteques i els bibliotecaris han de canviar de forma similar. Ha explicat l’estudi fet pel Col·legi entre els professionals en actiu que mostra que actualment hi ha prop d’un 30 % de professionals que treballa per empreses o de forma autònoma. [Per cert, he buscat l’estudi a la p. web del COBDC, però no l’he sabut trobar]. L'Alice Doek, de la Universitat d’Amsterdam ha explicat com a la seva universitat estant fent un curs en línia pel personal bibliotecari sobre com usar les noves eines de la Biblioteca 2.0 amb la intenció de que el personal de la biblioteca millori la comunicació amb l’usuari. La Glòria Pérez, de la Direcció General Cooperació Cultural de la Generalitat, ha parlat de les informacions que aquests dies el Departament de Cultura ha fet arribar als mitjans de comunicació: dades d’ús de les biblioteques el 2007, pla de noves biblioteques i nou pla de foment de la lectura. Ha posat èmfasi en la necessitat que tenen les biblioteques públiques de tenir mes documents (ara s’està bastant per sota de la mitjana europea) i de la tasca de substitució de les biblioteques públiques al no tenir cap sistema de biblioteques escolars. La Dorine Korsten, de la Mediateca de la Hogeshool Utrecht Faculteit Natuur & Techniek ens ha parlat una mica del sistema holandès d’educació superior i ens ha explicat que han tingut en compte per el disseny del nou edifici de biblioteca per la Facultat. Ha explicat com van anar a buscar inspiració en com s’organitzen els grans magatzems i han estat molt interessants dues idees:

• Primer aprenentatge del món del comerç. Els passos a seguir per tota botiga’ són (per aquest ordre): 1, generar tràfic (=fer que entri gent a la botiga); 2, transformar aquest tràfic en visitants; 3, transformar aquests visitants en compradors o usuaris; 4, transformar els usuaris ocasionals en usuaris fidels, i; 5, fer que aquests usuaris vagin, a poc a poc, incrementant ‘el gasto’ (= l’ús dels serveis).
• Segon aprenentatge del comerç. Organitzar la biblioteca com un espai per a la gent i tenir en compte: 1, quins productes es tenen; 2, quins serveis es donen; 3, com disposar els productes (els més atractius, els més usats, els que volem que es vegin...); 4, cuidar la presentació dels objectes, i; 5, tenir present que com a resultat global sempre hi ha l’atmosfera que es crea.

La Dolors Lamarca, Directora BC, ha exposat 5 idees. Interessant d’entrada: les ha elaborades prèviament en diàleg amb els seus principals col·laboradors a la biblioteca. Són:

• La web és una gran oportunitat per incrementar la consulta de les col·leccions digitals. Posar col·leccions en forma digital a la xarxa és la millor manera de: 1, que la gent descobreixi coses que els poden interessar; 2, que el nostre país es vegi arreu del món
• Cal que les biblioteques de tot tipus treballin juntes, i que les biblioteques ho facin amb museus i amb arxius.
• Cal millorar la formació tecnològica dels bibliotecaris per tal que aquests puguin millorar els serveis seguint les línies de transformació de la societat.
• Cal promoure el paper dels bibliotecaris com especialistes en l’ús de la informació digital per als nostres usuaris
• Hem d’implicar els usuaris en la gestió i la vida de la biblioteca i això és possible gràcies a eines web 2.0, i fer-ho així pot ajudar a la biblioteca a tenir més visibilitat i prestigi.

En Peter van Laarhoven, de la UB de Groningen ha parlat de la importància de les compres consorciades i del OA (accés obert) però ha posat entre els reptes del bibliotecaris el de contribuir a fer una reforma profunda del sistema de comunicació acadèmica. Per cert, ha acabat elogiant la iniciativa catalana RACO. En Cristorbal Urbano, Degà Facultat BiD, ha parlat sobre reptes i oportunitats de les biblioteques des del punt de vista educatiu. Algunes de les seves interessants aportacions:

• Internet afecta molt més el futur de les biblioteques i dels bibliotecaris que el futur d’altres professions com, per exemple, el de les clíniques dentals i dels dentistes
• Com a gran repte: la crisi en la imatge i identitat bibliotecaris i la dissolució de la imatge tradicional del llibre i de la biblioteca. La seva reflexió és que si no tenim una imatge atractiva, tampoc serem capaços d’atraure noves persones a la professió ni més recursos per a les biblitoeques.
• Com a gran oportunitat tenim l’enorme empenta a favor del canvi tecnològic que fa la vida (professional) potser menys confortabe però també més interessant.
• Que no sigui però que en els canvis que es reclamen, ens obsessionem tant en llençar les coses veles que en l’aigua de rentar el nen no se’ns en vagi la criatura (es a dir, si ens transformem tant que no ens reconeix ningú, haurem perdut la imatge i el prestigi adquirits al llarg dels anys).
• La millor idea de la vetllada: identitat és autoreconeixement [no auto-odi, afegiria jo]

En Paul Soetaert, de la Universiteit Rotterdam, en s ha presentat alguna de les amenaces que posen perill l’existència de la biblioteca universitària (increments de preus dels llibres i revistes, la invisibilitat de les biblioteques derivada de la digitalització massiva de documents, etc.) i que les pot portar a la desaparició. A continuació s’ha preguntat com podem fer les biblioteques + rellevants. La seva recepta és dedicar-nos intensament als nostres clients, a conèixer les seves necessitats i a satisfer-les: les dels investigadors (amb informació de qualitat), les dels professors (amb dipòsits per a materials docents) i les dels estudiants (amb biblioteques amb espais agradables i equipament adequats). La frase amb la que ha acabat la seva intervenció: tenim més oportunitats de sobreviure si contribuïm a infrastructura de recerca i al e- ensenyament. L’Ernest Abadal, Vicerector de política docent de la UB i Vicepresident CBUC que ha assenyalat el que des del seu punt de vsta són els 2 reptes principals de les biblioteques universitàries:

• Repte 1: donar suport a la docència i l’aprenentatge. Per fer-ho, el nou context de l’EEES ens és molt favorable i també ho és el procés de revisió de les titulacions universitàries que actualment s’està duent a terme a Espanya. Tenim l’oportunitat d’adquirir noves competències.
• Repte 2: fer que els nostres productes s’interconnectin amb altres sistemes d’informació de la universitat (com els campus virtuals o els sistemes de gestó de la recerca, etc.). Tenim aquó l’oportunitat de preparar-nos per dissenyar i gestionar sistemes d’informació.