El futur del llibre pot passar per la seva deconstrucció

Quanta gent no s’ha adreçat a un bibliotecari per demanar-li, amb cara preocupada, si el llibre té futur, i volen i esperen una resposta que els alleugi, és a dir, volen que els diguem que sí. Són lectors que els agrada llegir en paper i que no s’imaginen un futur en el es poden veure privats d’aquest plaer. Però la pregunta està mal feta. Com ho estaria una que féssim sobre el futur dels aliments. Potser el públic general, no, però els bibliotecaris hem vist com alguns àmbits no fa massa ‘omplerts’ per l’imprès han quedat substituïts pel digital. Les bases de dades, per exemple. Les revistes acadèmiques (segons en quins àmbits) quasi també. I en veurem més, (potser) per aquest ordre les obres de referència, els manuals universitaris, les obres molt especialitzades de baix tiratge... No es poden fer afirmacions genèriques sobre el futur del ‘llibre’. El que pot ser cert en un àmbit (les revistes acadèmiques) pot no ser-ho en una altre (revistes de divulgació), les tendències que en un cas apunten amunt, en altres poden apuntar avall, les intuïcions ‘lògiques’ (cada vegada es publicaran menys títols) no es compleixen ... Per qui li pugui interessar, uns informes ‘vells’ d’OCLC són (a més de breus i fàcils de llegir) il·lustratius de que no es poden fer afirmacions ni generals ni fàcils. Vegeu:

• 2004 information format trends: content, not containers
• Five-year information format trends (2003)

La futura desaparició dels llibres (en paper) ha estat repetidament anunciada. Ho va ser, per exemple, a la Fira de Frankfurt del 1994!!! Algun tipus de llibre (en paper) desapareixerà, segur, però els canvis del digital són més profunds que això. El llibre (algun tips de llibre) es transformarà. Potser el futur del llibre estigui en la seva deconstrucció. L’editorial Springer (tradicionalment coneguda com editora de llibres) ha incorporat els libres a la seva plataforma de difusió de continguts Springerlink, plataforma on fa poc només hi havia revistes. Els ha incorporat en fora deconstruïda, en capitols. Si feu una consulta per “library consortia”, per exemple, trobareu com a primer resultat un ‘artículo periodístico’ [i.e. de revista] i com a segon un capítol de llibre. Els llibres, els consumirem per capítols? Alguns segurament no i alguns potser sí. Segurament no el cap. 5 “Teoría del triple deseo” de Las arquitecturas del deseo d’en José Antonio Marina. Potser sí el Cap. 8 “Building an infrastructure for information” de Scholarship in the digital age de Christine L. Borgman. Alguns llibres podran escriure’s pensant en el seu consum fragmentat (enmig articles de revista o com a píndoles o microlectures per a iPods). I el llibre imprès, desapareixerà? Algun sí. D’altres n’imprimirem més que mai. Ja és el que fem amb les revistes electròniques (els articles de les quals imprimim a demanada en les nostres impressores individuals). La impressió és una tecnologia ‘vella’ que ha viscut (i està vivint) molts avenços. Imprimir tirades baixes o fins i tot llibres individuals (amb qualitat i ben enquadernats) és més que possible i ho serà més. Springer està preparant la incorporació a la seva plataforma de l’edició a demanda sempre i quan la faci un usuari d’una biblioteca que ha subscrit prèviament l’edició electrònica. El servei (tant nou que encara no té nom) consistirà en que el comprador (sí el llibre s’haurà de pagar) podrà encarregar el llibre que triï, s’editarà i enquadernarà a distància, s’enviarà per correu tal com ho fa Amazon i s’usarà complementant la seva versió digital (més interactiva però menys personalitzable). Perquè una empresa com Springer esta estudiant això? Perquè l’ús del llibre físic és més fàcil i perquè la gent vol tenir quelcom físic, contesten els responsables de l’editorial. Podem reflexionar-hi mentre comprem llibres per sant Jordi i pensem en totes les roses que hauríem de comprar si n’hi hagués d’haver una per cada persona que estimem.