dimecres, 2 d’abril de 2008

A la manera d’Olot

L’Observatori del Paisatge de Catalunya és un ens d’assessorament de l’administració catalana i de conscienciació de la societat en general en matèria de paisatge. Un dels principals objectius de l’Observatori del Paisatge és incrementar el coneixement que té la societat catalana dels seus paisatges i donar suport a l’aplicació a Catalunya del Conveni europeu del paisatge. Dissabte passat l’Observatori feia una jornada de portes obertes que em va permetre aprendre moltes coses i passar un bon dia. Vaig tenir a més la sort de dinar al costat de Lluís Sacrest, alcalde d’Olot, polític d’idees clares i gens sectàries i home de conversa interessant. M’explicava que Olot té uns 33.000 habitants dels quals un 20% són immigrants i la manera com la ciutat ha fet front a l’escolarització de nens de procedències de famílies immigrants. La recepta, ‘a la manera d’Olot’, seria
  1. Enfrontar-se al problema des del començament i no deixar que creixi sense intervenir-hi
  2. Millorar les solucions de mica en mica i sense parar.
  3. Fer-ho de forma global (en aquest cas tractant de forma igual l’escola pública i la concertada)
  4. Sempre i a tota hora amb la voluntat d’arribar a algun lloc i, per tant, tenint una visió de cap on anar.
La relació amb les biblioteques? On la volguem trobar si és que volem aprendre dels altres. Apliquem la recepta olotina a la clamorosa absència de recursos electrònics a les biblioteques populars. Com podíem haver-nos enfrontat al ‘problema’:
  1. Iniciant-ho des que van començar a aparèixer materials e- (BBDD, revistes, p. web, etc.), amb el risc d’equivocar-se i de desaprofitar algun recurs, però amb la seguretat que de l’experiència en traurem coneixement.
  2. Aprenent de les fórmules inicials, rectificant i ampliant els recursos e- que incorporem.
  3. Fent-ho no de forma segregada i sí de forma integrada (integrada amb la resta de materials de la biblioteca, integrada amb les necessitats dels usuaris i integrada amb el que fan altres biblioteques que, en això, poden estar més endavant)
  4. Amb una visió del que fan les biblioteques de l’entorn (i especialment les de països que van més endavant que nosaltres) i l’actitud proactiva de saber on es vol arribar.
No és una recepta màgica però podem provar-ho.