dimecres, 28 de maig de 2008

Llibres, llibreries i biblioteques

Un acte que promet ser interessant (i oportú): el seminari de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer dedicat a la “Impremta i llibreria a la Barcelona digital del 2010” que es farà aquest 29 de maig de 2008, a les 18:30 h., a l’aula Jordi Rubió i Balaguer de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. El seminari commemora el llibre de Jordi Rubió Impremta i llibreria a Barcelona (1474-1553), obra que hauria de ser de lectura obligatòria per tot bibliotecari. De fet, el llibre és la publicació en obra separada del pròleg d’en Jordi Rubió al llibre Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona (1474-1553) / recogidos y transcritos por José Ma. Madurell Marimon ; anotados por Jorge Rubió y Balaguer, editat a Barcelona el 1955 pels Gremios de Editores y Libreros y de Maestros Impresores.
L’acte consta d’una conferència de Ferran Mascarell, actualment conseller delegat de RBA Audiovisual i de llarga trajectòria com a gestor i polític cultural. El seminari serà presentat per Josep Massot, director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i acabarà amb una taula rodona amb diverses persones entre les quals hi ha Imma Bellafont, presidenta del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i gerent de les llibreries La Tralla de Vic (la de la foto) i de Ripoll.Justament a La Tralla vaig coincidir-hi fa uns dies amb el pare Massot, que tant bona feina fa a l’editorial Abadia de Montserrat, i que em comentava que molts dels llibres de la seva editorial haurien d’estar més a les biblioteques del que no ho estan. Conversa aquesta que em motiva a fer les reflexions que segueixen:
  1. Les llibreries són molt importants pel món del llibre. Són una part de la cadena i potser en aquests moments la més feble. Treballen amb un marge comercial petit, gestionen molts títols per any (70.000 de nous a Espanya), sobreviuen en una societat amb un índex de lectura baix i, malgrat la protecció del preu fix, han viscut i viuen competències deslleials en forma de descomptes. Les llibreries són però la principal garantia de la diversitat editorial (n es vendrien sinó els llibres d’interessos reduïts), aconsellen i assessoren al lector i són un espai (com les biblioteques) que fomenta la lectura.Hi ha pocs llibres a les biblioteques catalanes (a les públiques, a les universitàries, a les especialitzades...) És normal perquè venim de molts anys d’incúria cultural (el franquisme) i d’alguns altres (els de democràcia) en el que l’accent s’ha posat lògicament en els edificis. Però la lectura i la informació es basen en la diversitat. Si volem que les biblioteques atreguin públic els hem de poder oferir quantitat, ja que aquesta en el cas de l’oferta d’informació és en bona part qualitat.
  2. No sempre les col·leccions de les nostres biblioteques són col·leccions, moltes vegades són no gaire més que acumulacions. Dos punts febles de la biblioteconomia catalana: la informació bibliogràfica i la gestió de col·leccions. Respecte la darrera, les biblioteques públiques han tingut durant molt de temps la lògica preocupació de prioritzar les novetats editorials en les seva política de compres. Però, a les biblioteques la gent hi no només hi anem per trobar allò que és nou (que també) sinó per trobar-ho tot i especialment el que ja no es al mercat. Les edicions d’algunes obres haurien de tenir una venda assegurada a les biblioteques. No per obligació (com s’ha fet a vegades), sinó per devoció, perquè hi ha títols que haurien de ser comprats per un bon nombre de biblioteques.
  3. Les biblioteques ens hem espavilat i procurem treure el màxim profit dels diners que tenim per compres demanant descomptes i serveis addicionals com la catalogació dels llibres que comprem. Però això ha suposat també que una bona part de les compres fetes a les biblioteques no es fan a les llibreries de poble o barri. Vaig sentir-ho fa anys de les biblioteques holandeses, que tenien instrumentat un sistema que malgrat ser la compra centralitzada, permetia que la venda es fes al punt de venda que cada biblioteca tingués a la vora. No es podria fer així amb un acord entre les grans xarxes i el gremi de llibreters? Aquest podria garantir tractes econòmics i de servei similars als oferts actualment per alguns i les biblioteques podrien així diversificar la seva despesa territorialment.
  4. Finalment. Aquest mes els diaris donaven com a gran notícia que Apple ha fet un pacte amb els estudis cinematogràfics pel que les pel·lícules es comercialitzaran alhora en DVD i a iTunes. L’èxit d’Amazon ve, entre altres coses, que tens la (quasi) seguretat de trobar i acabar tenint el llibre que busques. La llibreria més ben guarnida de casa nostra pot perfectament no tenir el llibre que un hom hi va a buscar. Si és nou perquè l’acaben de vendre, si és vell perquè no està en estoc. El fet de no trobar el llibre que busques es pot acabar amb una comanda, però, la majoria de les vegades s’acaba amb una no venda. Internet ha canviat moltes coses, però d’Amazon i la seva cua llarga hem d’aprendre que, de moment i pel que fa al llibre, el canvi ha estat més en com comprem que el què comprem.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Completamente de acuerdo por lo que hace a las políticas de desarrollo de la colección en las bibliotecas en lo tocante a uno de los factores más importantes, la selección ante la avalancha de producción editorial. En las bibliotecas hoy por hoy tienen cualquier cosa, pero por desgracia no es lo mejor.

En lo referente a lo espabilados que hemos sido a la hora de pedir el documento catalogado, precisamente al objeto de la cadena más débil, la librería que con su margen de ganancias tan pobre, les resulta francamente costoso realizar contratos de calidad a los bibliotecarios que han de catalogar esos libros que luego lucirán en las estanterías de bibliotecas públicas o especializadas. En este último punto, sinceramente y desde el punto de vista profesional no sé si hemos sido muy listos.