divendres, 18 de juliol de 2008

Ciència oberta a Bcn

Seminari ahir i avui organitzat per Science Commons (liderat aquí per Ignasi Labastida) amb el títol: Policy and technology for e- science-: ESOF satellite event aprofitant la reunió de l’ESOF a Barcelona. Science Commons és una organització que defineix estratègies I eines per fer que la recerca científica sigui més ràpida, més eficient i potenciada per la Web. Intenta eliminar les barreres innecessàries que pugi tenir la recerca així com desenvolupar tecnologies que facin que les dades i els materials de recerca siguin més fàcils de trobar i usar. Algunes idees interessants:
  • Una visió sobre l’OA avui (perspectiva internacional) / David Prosser de SPARC
  • El cas especial de fer revistes OA en el camp de la física d’altes partícules: el SCOAP3 / Jens Vigen del CERN. Els físics que treballen en l’àmbit de les altes partícules creuen que els calen repositoris (ja els tenen), però també revistes on les aportacions hagin passat un procés de revisió per parells.
  • La Max Planck Digital Library explicada per Christoph Bruch de la Max Planck Digital Library – OA Unit. El Max Planck I. Recolza l’OA amb tres mesures: tenir un dipòsit, finançar els costos d’editar en revistes OA sota model ‘paga l’autor’ com és el cas de BioMed o Springer, tenint un mandat que obliga a l’autoarxiu i fent tasques de promoció i recerca.
  • El projecte OASIS explicat per Leslie Chan de la U. de Toronto. OASIS té per objectius fer un portal que reculli tota la informació disponible sobre l’OA i recolzar l’OA especialment a països en vies desenvolupament.
  • Johannes Fournier de la DFG, la fundació alemanya per la recerca ha exposat que fa la fundacio (quina enveja!) i especialment el suport que dóna a l’OA. Mantenen Open-Access.Net una plataforma informativa sobre l’OA, recolzen revistes OA i dipòsits col·lectius (de tesis i dipòsits temàtics) i mantenen la xarxa DINI de dipòsits OA que permet fer cerques federades als dipòsits alemanys.
  • Una keynote amb un títol prometedor (“Scientific data infrastructuree and the creatuivity machine”) i un contingut decebedor. Carlos Morais-Pires ha explicat la política de la Comissió Europea a favor de la e-ciència. A destacar la visió de la CE que intenta crear una infrastructura per la recerca amb 3 potes: una potent xarxa de comunicacions (GEANT), una graella d’ordinadors (EGEE) i una plataforma per als dipòsits científics (DRIVER).
  • Explicació de Wilma Mossink de la SURF Foundation sobre les llicencies d’ús. Tasca de SURF adreçada a la gestió de drets. Vegeu la seva pàgina sobre copyrigth.
  • Explicació de Michael Day de l’UKOLN sobre el Digital Curation Centre, centre que promou que les dades no només cal preservar-les, sinó tenir-ne cura (= fer una gestió proactiva de les dades d’interès científic i donar suport a la seva reproducibilitat i re-ús).
  • Intervencions de Tom Dedeurwaerdere i de Juan Carlos de Martin que promouen l’existència d’espais públics per a la informació. Communia és el terme llatí equivalent dels ‘commons’ nord-americans. Defensen la creació d’espais de communia per a diferents àmbits de la ciència. Vegeu: Communia, que persegueix crear una xarxa d’organitzacions i crear un punt de referencia per debatre a nivell europeu polítiques estratègiques que afavoreixin la creació d’espais comuns per la informació.
  • Un vell conegut aquí, l’Eloy Rodrigues de la U. do Minho ha tingut la generositat d’usar el seu temps no per parlar-nos de la important tasca que fa la seva universitat i ell mateix i ha explicat en canvi el projecte DRIVER i la recomanació de la EUA a favor de l’OA adoptada pel Consell de la EUA el passat 26 de marc a Barcelona.
I al marge del que he dit i d’aquesta funció de reporter, m’he quedat amb ganes d’explicar aquí les idees que m’he fet sobre l’estat de la cosa i que enumero aquí per si això em serveix d’estímul un altre dia per desenvolupar-les i que són:
  1. L’OA ha guanyat la guerra en el terreny de les idees però no pas encara en el de la pràctica.
  2. El canvi real en la comunicació científica l’han de fer els científics ajudats també pels bibliotecaris i no els bibliotecaris ajudats pels científics (anyell de Deu que porteu el pecat del món...)
  3. Si primer ens vam ocupar dels llibres, després dels articles de les revistes i ara mateix de la literatura encara no publicada, cal que ens hi posem ‘ja’ a ocupar-nos dels enormes conjunts de dades que la recerca genera i usa.
  4. La participació dels bibliotecaris en la e- ciència pot ser el repte dels propers 5 anys.

1 comentari:

gamoia ha dit...

>cal que ens hi posem ‘ja’ a ocupar-nos dels enormes conjunts de dades que la recerca genera i usa

Què podem deixar de fer per assumir noves tasques?
Com adquirir les habilitats tecnològiques necessàries per entomar aquest i d'altres reptes digitals?

Em temo que la fractura digital dins la professió és una realitat.