Radicalitat, fidelitat, hibridació, autoritats i estiu

Qui és més radical? Comentari intel·ligent el d’Eloy Rodrigues respecte algunes polítiques de recolzament a l’OA i concretament a les de la Law School de la U. de Harvard o de la Faculty of Arts and Sciences de la mateixa universitat. La reflexió de l’Eloy (espero resumir-la bé) és que les polítiques de retenció obligatòria del dret de còpia de les publicacions d’una universitat (que contemplen fer excepcions quan calgui, = que els professors puguin triar “to opt out”) ens fan aparentment forts i, en la pràctica, ens fan febles. L’argument és que a la llarga és més favorable per l’OA un mandat de dipòsit com el de la Universidade do Minho que es centra en els preprints perquè aquest es realment exigible que no pas un com el de Harvard que no pot complir-se. Ai!, vell dilema entre ruptura i reforma, fonamentalistes i pragmàtics i sobre si és més radical el foc d’encenalls o la lenta, callada i pacient labor d’anar fent feina. El camí: la fidelització Si bé els paquets de revistes comprats consorciadament van esvanir les fronteres entre els títols de les revistes, les cerques federades i els recolectors estan esvanint les fronteres entre els paquets editorials. Deu se per això que les grans editorials procuren fidelitzar els usuaris amb serveis de ‘valor afegit’. Ho fa ScienceDirect que ha afegit una eina de treball col·laboratiu anomenada 2collab 2collab permet gestionar referències de forma personal (amb comentaris i etiquetes propis) i compartida. Amb 2collab es pot: emmagatzemar, gestinar i compartir referències d’internet i bookmarks, fullejar i buscar a bookmarks d’experts, crear grups (públics o privats) per descobrir, avaluar recursos, contactar amb altres usuaris de 2collab, exportar i importar bookmarks i referències d’EndNote i RefWorks, etc. Organitzacions hibrides Lorcan Depsey en el seu blog el 15 de juny feia un comentari sobre els ‘serveis convergits’, és a dir, universitats on “els serveis de tecnologies d’informació, biblioteques i possiblement serveis d’informació i altres serveis poden combinar-se un una unitat [orgànica]”, el que aquí a vegades hem anomenat CRAIs. En LD diu que els serveis convergits són més aviat una eina del passat perquè avui les tecnologies de la informació són omnipresents i que no li veu massa sentit l’alineament de la biblioteca com organització amb la unitat que a la universitat s’ocupa de la xarxa informàtica i de la seguretat de les dades. Ell veu més sentit a associar-se amb els serveis emergent que donen suport al e-aprenentage i a la e-recerca. Blog sobre control d’autoritats Es diu “Collocate and Disambiguate: currents in authority control and authorty data”. L’ha creat Lois Reibach que promet discutir-hi novetats i tendències sobre control d’autoritats i sobre nous usos de les dades d’autoritats així com desenvolupaments sobre vocabularis controlats. Posts recents del blog són:

• Un article de la revista 1The Code4Lib Journal’ amb el títol “Geocoding LCSH in the Biodiversity Heritage Library” sobre com la Biodiversity Heritage Library usa els encapçalaments de matèries de la Library of Congress Subject Headings (LCSH) per generar noves interfícies per fullejar llibres e-.
• Una entrada del blog de Lorcan Dempsey’s sobre autoritats de noms en la que parla del VIAF
• Un informe de la Cataloging Policy and Support Office (CPSO) sobre el moving image genre/form project del Library of Congress Acquisitions and Bibliographic Access (ABA) management team.
• Sobre el futur del control d’autoritats
• Més sobre el VIAF (The Virtual International Authority File)
• I sobre les RDA i les FRBR i una presentació de l’autora d’ella mateixa i de les seves intencions amb el blog.

Estiu Per alguns, jornada intensiva. Per alguns, treballar intensivament tota la jornada.