Visibilitat digital i societat de la informació

Cataluña es distinta en Google Earth. Noticia a El País d’ahir, 20.07. A Google Earth, Catalunya destaca degut a que l’ICC ha subministrat imatges a Google i que aquestes són de més qualitat que les imatges que normalment hi ha a Google Earth. A Google Earth hi ha altres zones amb tanta resolució com Catalunya, però no destaquen, perquè cap és tan gran com Catalunya. Podem treure d’aquí receptes de com (les biblioteques poden) ser visibles a Internet? Sí: proporcionant dades de qualitat, subministrant-les a proveïdors i proporcionant-les de forma agrupada.

1. Qualitat. En aquest cas, oferint alguna cosa addicional, diferent. Aplicat a biblioteques, la visibilitat no ens vindrà de mostrar que tenim el que tothom ja té. La visibilitat ens vindrà de prendre posicions d’avantguarda mostrant la literatura grisa generada a les nostres institucions i les col·leccions especials que tenim guardades a magatzems.
2. Subministrar. Aquesta no sé si és la idea clau, però és una de les idees clau de la nova web. No esperar que et trobin, sinó ‘mostrar-te’ (revelar, exposar, “disclosure” diu en Lorcan Dempsey). Buscar era el que es feia abans; ara, a la web 2.0 hom espera trobar. Que siguin les dades les que busquin els usos i no els usuaris que busquin les dades. El que ha fet l’ICC amb la cartografia ho hauríem de fer les biblioteques, segurament, amb Worldcat o amb Google Books. [Per cert, el motor de cerques federades de la UAB es diu ‘Trobador’, i no pas buscador, com hauria estat sens dubte batejat fa un temps].
3. Agrupar. ‘Ja ho tenim penjat a la p. web de la nostra institució’, diu molta gent. No n’hi ha prou. A la p. web pròpia hi van els convençuts, els que ja ens coneixen, no pas els que no saben que existim. És per això que les agrupacions i els consorcis, els catàlegs i els dipòsits col·lectius, la cooperació en general és l’instrument que tenim per, essent locals, tenir presència en el món global.

Bon moment aquest per animar-vos a que mireu l’entrada Biblioteca digital catalana al blog de Gamoia (i que després de mirar aquesta entrada feu un passeig pel blog). Hi trobarem un bon resum de les iniciatives digitals de les biblioteques catalanes. Fa dies que volia comentar els plans estratègics per la societat de la informació de la Generalitat i no trobava el moment de fer-ho. [Em pensava que era la mandra de l’estiu, però, de moment, treballo més que mai, a veure si la setmana propera és més tranquil·la]. En un dinar d’amics una persona amb responsabilitats al govern actual de la Generalitat recordava i parlava bé del Pla Estratègic per a la Societat de la Informació Catalunya en xarxa que el 1999 es va aprovar al Parlament a proposta d’un govern de CiU. El Pla (introbable a la xarxa, espero que sí en paper a alguna biblioteca) és el més encertat que s’ha fet per promoure la SI a Catalunya. Es partia d’una anàlisi breu i, sobretot, es basava en el consens sobre què calia fer. Identificava qui ho havia de fer i determinava accions a curt i a mig termini. Amb aquest bons precedents, semblava lògic esperar-ne la seva continuïtat però un nou govern (també de CiU) en va fer un de nou de pla estratègic, de fet, no en va tenir prou de fer un nou pla sinó que va publicar una “Reflexió sobre el model català de la societat de la informació” publicat el 2003 pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. I posats a renovar el que ja funcionava, la legislatura passada el mateix departament va fer un Pla de serveis i continguts 2005-2008 per promoure la societat de la Informació. A les noticies que escolto mentre redacto això, un polític al Parlament recorda que la crisi colpeja amb menys força els països que han apostat per treure partit a les possibilitats econòmiques de la SI. I per aquí, anem elaborant plans que no apliquem cada nova legislatura.