El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Xavier Trias va proposar aquest estiu (El País 19.07) oblidar-se de l’emplaçament de l’estació de França per la biblioteca provincial i fer-la a l’edifici del Banc d’Espanya a Pl. Catalunya. Uns anys abans Dolors Lamarca havia proposat per al mateix l’edifici de Can Jorba (ara Corte Inglés) al portal de l’Àngel. Com que el diari (El País 13.09) parla que l’Ajuntament està negociant la compra del Teatre Principal, crec que no està de més suggerir aquest local de les rambles com a seu de la biblioteca. Estem parlant d’una biblioteca municipal que s’integra en la xarxa estatal de biblioteques provincials i que, segons la Llei de biblioteques de la Generalitat, és alhora una biblioteca central comarcal. Si ho he comptat bé són cinc les administracions concurrents en el mateix equipament cultural i malgrat tants organismes per fer-lo, de moment, el més calent és a l’aigüera.
La biblioteca provincial de Barcelona que, l’Ajuntament no va tenir cap interès de fer la dècada dels 80, va tenir diversos emplaçaments possibles al llarg de la dels 90 fins trobar el que semblava definitiu al Born. Considerat aquest com a inadequat per bona part de la professió, l’emplaçament va ser acceptat per aquesta davant d’un ‘o això o res’ contundentment expressat pels responsables de la cultura municipal. Sorprenentment, aquests van canviar de parer quan les excavacions arqueològiques prèvies a l’obra van trobar al solar les mateixes restes arqueològiques descobertes poc abans en fer un pàrking al costat i considerades (en aquest cas) d’un valor que no en requeria la conservació.
De fer la biblioteca al Born a no fer-se allà passant per la compatibilització dels dos usos (restes arquelògiques i biblioteca) en un mateix espai. D’una mala ubicació –el Born- a una de pitjor –l’estació de França- sense aprofitar l’oportunitat per reflexionar sobre què havia de ser la biblioteca i menys encara on havia d’estar. En converses privades, els que han estat o són responsables de les polítiques culturals i bibliotecàries a la Casa de la Ciutat o a la Generalitat deploren la situació però no la redrecen.
I en tot aquest temps, tres silencis. El de la Generalitat que n’ha d’entomar els costos de gestió però que no forma part del Consorci de Biblioteques de Barcelona que l’ha de gestionar. El que hi ha a la Comissió de Lectura Pública de la ciutat de Barcelona on no s’ha tractat mai el tema i on no s’ha permès parlar-ne quan algun membre ho demanava. El del Col·legi de Bibliotecaris que va fent el paper de callat observador.
Tot equipament industrial, comercial o cultural és la suma de 6 elements: una voluntat + una ubicació + un edifici + una col·lecció + uns serveis + una determinada atenció personal. Tots ells adreçats al públic potencial que pretenen satisfer. Els 6 en combinació i combinant-se. Una gran col·lecció pot suplir les deficiències de l’edifici de la biblioteca, un magnífic edifici pot pal·liar mancances dels serveis o una ubicació central una atenció poc acurada. La biblioteca central de Barcelona, sense projecte que es conegui, sense col·lecció formada amb els anys, sense edifici emblemàtic necessita almenys una ubicació central.
Per això (i una mica endut pels somnis galàctics d’en Pau Riba al Mercat de la Música Viva de Vic) proposo la mobilització ciutadana al voltant del lema:
La biblioteca provincial a un lloc principal
2 comentaris:
Un amic m'envia un comentari que incloc aquí i que diu:
"Ja és tard, però el millor lloc hagués estat al meu entendre la plaça de toros de les arenes, connectada per metro amb la ciutat, amb tren amb quasi tota la província (Renfe a Sants i Catalans a Espanya), la possibilitat d'estendre sota la plaça de l'Escorxador tota mena d'elements auxiliars i de magatzems."
"Aquesta, a més, hagués coincidit amb una mena de filosofia de la reutilització cultural a la ciutat de tants d'edificis connotats: esglésies, casernes i bordells... només faltava la plaça de toros."
ll.
Estic d'acord amb l'entrada al bloc en el sentit que l'Estació de França és potser el pitjor dels emplaçaments que es poden proposar. De fet al Born s'hi anava perquè ningú hi volia anar (havia de ser una seu de la UPF, s'hi havia d'instal·lar la fira del disc, etc.). Al final s'hi va enviar la biblioteca i es va trobar el que tothom sabia que es podia trobar. A partir d'aquí sembla que el col·lectiu bibliotecari ens vam desinflar i hem estat incapaços de reinvindicar un espai digne i cèntric -que l'estació de França, una estació morta- no és.
Cal no perdre de vista que instal·lant la biblioteca central al districte de Ciutat Vella, l'ajuntament s'estalvia una biblioteca de districte que és precisament el que potser tindria sentit de fer en aquell espai, però no una biblioteca central de Barcelona. Una estació de tren morta, una parada de metro que no és precisament la més utilitzada a Barcelona, amb poques línies d'autobús, etc.
El terreny, però el proposa l'ajuntament i és lliure d'oferir el que li convingui. Al Ministeri li toca la construccio i a la Generalitat -no al Consorci- la gestió de l'equipament, malgrat que faci funcions de biblioteca central de la ciutat no deixa de ser una biblioteca de titularitat estatal a tots els efectes.
Publica un comentari a l'entrada