dissabte, 20 de desembre de 2008

Conservar revistes e-

Fantàstic el paper que fa el JISC, organisme independent el govern anglès que dóna suport a l'educació superior a través de projectes innovadors en informació i en informàtica. Al meu parer, el seu paper en la compra consorciada de recursos d'informació no és pas millor que el que fa el CBUC, per exemple, però en els darrers anys està essent extraordinari pel que fa a estudis i a posicionaments de futur.

Al Regne Unit d’Anglaterra tenen en funcionament un programa pilot per l’arxivatge de revistes e- basat en LOCKSS (UK LOCKSS). Com que de solucions per l’arxivatge n’han anat sortint, van decidir finançar un estudi que analitzés les altres aproximacions a l’arxivatge. El resultat ha estat A comparative study of e-journal archiving solutions.

El JISC va posar el tema de l’estudi a concurs i aquest va ser guanyat per l’empresa Tee Em Consulting. A destacar, les bases del concurs exposaven que l’informe seria publicat de forma amplia i que havia de servir per a que les institucions poguessin determinar a partir seu polítiques d’arxiu de revistes e-. Tot un exemple de com a vegades l’administració (o algunes administracions) fa coses no pensant en les medalles que es plantarà sinó en com millorar el procés de presa de decisions de les institucions.

L’informe va ser fer revisant la literatura, fent consultes als proveïdors de serveis d’arxivatge de revistes e- i a partir dels debats d’un seminari que va tenir lloc el 14 d’abril del 2008. A les p. 4-5 (cap. 2) podeu trobar el ‘resum executiu’ que, en aquest cas, no és tal sinó una relació de recomanacions que val la pena llegir. Val la pena també clavar un cop d’ull a l’estudi almenys a algunes de les seves parts. Alguns elements més sobre el context de l’estudi es poden trobar als caps. 3 i 4 (p. 6-8).

El cap. 5 (p. 9-13) fa una aproximació al tema de la preservació de revistes e-. Fa la distinció entre l’accés perpetu i la preservació a llarg termini. El primer concepte s’aplica al dret dels subscriptors de continuar accedint a una revista per la qual s’ha pagat l’accés un cop aquest subscripció ha cessat per un motiu o un altre. El segon als processos que han de permetre que el contingut d’una revista e- sigui accessible en el futur. El primer aspecte té a veure sobretot amb els drets comercials, el segon amb un interès social. Podeu trobar aquí la relació de sorveis/solucions d’arxivatge que l’estudi examinarà i que són: LOCKS, CLOKSS, Portico, e-Depot, ECO (OCLC), el programa d’arxiu de revistes e- de la BL.

El cap. 7 (p. 16-20) compara els 6 programes esmentats. Per a cada un n’explica què és i d’on surt i en relaciona pros i contres. Al respecte, val la pena saltar-se algunes pàgines i anar a les 25-26 on es resumeixen els debats del seminari del 14.04 i on d’una manera poc formal però clara s’expressen les percepcions dels assistents sobre cada una de les solucions.

Interessant el cap 9 (p.27-33) que planteja, amb la intenció d’il·lustrar què representa no tenir solucionat el tema de l’accés perpetu, presenta 4 escenaris possibles i que són: una revista deixa de ser subscrita per la biblioteca, la revista deixa d’estar disponible a l’editor al que se li comprava, l’editor plega i hi ha una fallada catastròfica del servei per part de l’editor. El capítol analitza el comportament dels 6 serveis/solucions davant cada un dels 4 escenaris.

El cap. 11 (p. 36-37) fa observacions adreçades a: biblioteques, editorials, negociadors de contractes consorciats, i a proveïdors de serveis d’arxivatge. El 12è (p. 38) fa 10 recomanacions molt genèriques.

De l’estudi en trec a títol personal 3 conclusions o aprenentatges:

  • Cap solució de les que ara mateix hi ha ho cobreix tot. Per a mi, el problema no és tant les possibles diferències en les solucions tecnològiques com que no hi ha cap programa d’arxivatge que cobreixi totes les revistes. De fet, les editorials semblen col·laborar amb les diferents solucions de forma desigual. Si fa un temps semblava que l’e-Depot de la BN d’Holanda seria l’opció triada per les grans editorials, darrerament sembla que l’opció preferida pot ser Portico (per ser nord-americana?).
  • Malament anirem les biblioteques si hem de donar suport a múltiples sistemes d’arxivatge per no haver-n’hi cap que cobreixi la totalitat de les revistes a les que estem subscrits individualment o consorciada. Sembla però clar que l’accés perpetu ens hauria de preocupar més i que potser no tant les biblioteques individualment com els consorcis que aquestes formin haurien d’intervenir per garantir solucions efectives per l’accés perpetu.
  • Encara tot és molt incipient però una cosa esta clara: proporcionar accés perpetu o garantir preservació a llarg termini costa diners. Encara que no ho diguem, el pas de les revistes en paper a les digitals ha suposat molts estalvis a les biblioteques (en persones que processaven les revistes, els espais destinat a conservar-les, en costos de processament...); potser alguna part d’aquest estalvis l’hauríem de reservar per fer front a despeses que garanteixin que el que comprem avui pugui conservar-se i ser consultat en el futur.