Fer-ho entre tots (per fer-ho més efectiu i millor)

Quan era (professionalment) molt jove pensava que la cooperació era un instrument dels països amb pocs recursos. Quan vaig ser (professionalment) jove però no tant, vaig veure que la cooperació era un instrument molt més present en el països bibliotecàriament avançats que en els altres.

I es donava el cas (i es dona encara) que els països bibliotecàriament avançats també eren el que en diem països rics. Des de llavors que em debato en el dubte de si la riquesa afavoreix la cooperació o si, al contrari, és la cooperació la que fa riques les societats que la practiquem.

Una reflexió pròpia d’aquests dies de Nadal afavorida també per haver estat espectador dels pastorets de les parelles lingüístiques que fan a Vic (les parelles lingüístiques són ua iniciativa cooperativa, efectiva i excel·lent per ensenyar català a nous vinguts a Catalunya). També per haver estat llegint l’informe anual d’OCLC (OCLC annual report 2007/2008).

OCLC va ser fundat el 1967. És una entitat sense afany de lucre. És una cooperativa que es manté de les aportacions dels seus membres i que té dos objectius: promoure l’accés a la informació mundial i reduir les despeses de les biblioteques. El nucli de les seves activitats és el catàleg col·lectiu que avui té el nom de WorldCat i en el que hi participen 69.840 biblioteques i en el que hi ha 108.200.000 registres bibliogràfics (dels quals, 22.200.000 van ser afegits en el darrer any). Els membres d’OCLC van copiar quasi 52 milions de registres i fer 10 milions de préstecs interbibliotecaris l’any fiscal 2007/08. Per cert, en la llista de llengües amb més registres el català ocupa la posició 37ena.

Al meu entendre, el més interessant d’OCLC és l’orientació que ha pres els darrers anys, concretament des que Lorcan Dempsey és ‘cap d’estratègia’. Centrant-se ja no en l’objectiu d’estalviar recursos sinó en el de promoure l’accés. L’objectiu estratègic seria fer entrar les biblioteques plenament en la web i aquest es descomposaria en dues línies d’acció: proporcionar a les biblioteques servies d’automatització en la xarxa que les alliberessin d’haver de mantenir programari i ordinadors a nivell local i crear nous aplicacions i serveis a partir de la cooperació entre els membres res gaire lluny del que va fer OCLC quan va néixer).

Per fer això, OCLC destaca 4 àmbits estratègics:

• Crear un entorn d’usuari. WorldCat vol que les persones que busquen informació acabin visitant a la biblioteca i creu que la manera de fer-ho és anar allà on són les persones a la xarxa i facilitant-los accés a la informació que tenen les biblioteques. WorlCat permet fer llistes per a ús personal o per compartir-les, accedir (pagant) a 57 milions d’articles de revistes, tenir una visió d’un autor amb l’eina identitats de la que vam parlar aquí fa unes setmanes...WorlCat Local permet accedir a la totalitat dels recursos de la biblioteca des d’una sola interfície.
• Estalviar costos. Com? Compartint recursos. Aquests se centren de forma important en la catalogació on OCLC anuncia un important desenvolupament: la sincronització de catàlegs col·lectius ‘locals’ amb WorldCat. Això permetria participar, per exemple, al catàleg col·lectiu holandès mentre que automàticament els registres afegits s’afegeixen també a WorldCat. També s’inclouria aquí la capacitat d’exportar registres de Content.dm a WorldCat o el servei de referència virtual.
• Interconnectar màquines. OCLC creu que les dades emmagatzemades a les biblioteques tenen un gran potencial si som capaços de potenciar el diàleg i interconnexió entre ordinadors. Per això estan creant serveis web que poden alimentar-se i usar-se amb aplicacions bibliotecàries i d’internet. Dins aquest apartat hi hauria la compra per paret d’OCLC del programari EZproxi per autenticar usuaris. Aquest permetria que un usuari d’una biblioteca sigui reconegut com a tal a la xarxa quan de forma remota vulgui usar informació electrònica contractada per la biblioteca a la que pertany.
• Fer de lobby. Promoure l’ús de les biblioteques i la seva imatge, cosa que fan a través d’estudis els darrers dels quals han estat comentats en aquest blog. Recordar que OCLC va absorbir fa no gaire els programes del RLG.

Tres coses més interessants que surten en aquest informe anual:

1. OCLC ha tingut com enorme punt feble el tracte enormement diferenciat que ha dispensat a les biblioteques dels EUA respecte les dels altres països. Normal si veiem OCLC com una cooperativa nord-americana, il·lògic si fem cas al com OCLC es presenta a si mateix: una xarxa mundial de biblioteques connectades. Caldrà veure l’abast dels canvis que està introduint OCLC en la seva estructura ja que aquest any ha adoptat una nova forma de govern en la qual els membres es constitueixen en consells regionals i aquests trien delegats per al Consell Global que és qui elegeix el Consell Executiu.
2. Les aliances que OCLC està establint amb algunes biblioteques nacionals i estructures bibliotecàries europees. Citem-ne dues: la sincronització del catàleg col·lectiu holandès amb WorldCat i el fitxer internacional de registres d’autoritats VIAF fet en col·laboració amb les biblioteques nacional de França i Holanda i la LC. Per cert, a l’informe es menciona que s’ha completat la compra que OCLC va fer de PICA, la cooperativa holandesa de biblioteques que no va saber convertir-se en l’OCLC europea.
3. El projecte que estant duent a terme amb el consorci Orbis Cascade Alliance amb el que pretenen crear una solució de préstec interbibliotecari a escala regional. Si va endavant serà ocasió de parlar-ne amb més detall.

   <>

I, impossible de restar immune a l'ambient nadalenc que ens envolta, desitjo el millor per als lectors d'aquest blog (que algun n'hi deu haver) i a les persones de bon cor i de bona voluntat que, encara que a vegades no ens ho sembli, són majoria.