dimecres, 4 de març de 2009

Descripció i accés al Segle XX

El passat dilluns dia 2 hi va haver una conferència de Roy Tennant a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB com activitat formativa dins el doctorat "Informació i Documentació en la Societat del Coneixement" i alhora com a part Dels Seminaris Aula J. Rubió de la Facultat

En Roy Tennant treballa a OCLC com a Senior Program Officer i és l’administrador de les llistes de discussió: Web4Lib (que debat temes relacionats amb la creació, gestió y suport de servidors, serveis i aplicacions bibliotecàries basades en la Web) i XML4Lib (que debat sobre el XML i el seu ús per i per a biblioteques i usuaris de biblioteques

Els seguidors de Bdig sabran que és l’editor de Current Cites, un butlletí electrònic modest en la forma i utilísim en el fons per estar al dia de coses interessants publicades en el nostre camp i que apareix mensualment des de 1990.

El títol de la conferència era: "21st Century Description and Access" i Roy ens va explicar que encara que ell es referia a biblioteques el que deia és igualment aplicable a arxius i a museus. Va definir les metadades com una descripció estructurada d’alguna cosa. Ens va traspassar 4 missatges:

  • El paper de les metadades està canviant dramàticament
  • La forma com les metadades es creen adquireixen i gestionen està canviant molt
  • Calen noves habilitats pels implicats en la creació i manteniment de les metadades
  • Ens hem d’adaptar a aquests canvis o desapareixerem

L’objectiu de les biblioteques seria fer que la gent sigui independent i autosuficient per robar allò que busca. Això ho hem fet durant molt de temps amb un instrument molt limitat tecnològicament (el catàleg en fitxes) però l’instrument d’ara (l’ordinador) no té les limitacions d’abans (ni d’espai ni d’ubicació). A més, algunes eines noves, com Google Books Search, han canviat radicalment la forma de fer les coses. El nostre repte és redissenyar la la nostra professió per satisfer els reptes actuals.

Deu recomanacions de Roy per fer-ho:

  1. Cooperar globalment. Avui encara hi ha barreres culturals per la cooperació, però ja no barreres físiques. Posa d’exemple OCLC amb 69.000 biblioteques de 112 països i un catàleg, WorldCat, de 125 milions de registres i 1.3 bilions d’ítems.
  2. Apropar-se a la cadena (Go up the chain). Els editors creen descripcions dels llibres que publiquen i proporcionen les dades a intermediaris i a llibreters. Les biblioteques es mantenen independents d’aquesta cadena, proporcionant les nostres pròpies metadades sense aprofitar les dels editors. Cal que aprenguem a extreure informació útil de les metadades generades per altres.
  3. Fer mineria de les dades. Posa com exemple Worldcat Identities, comentat en aquest blog fa uns mesos.
  4. Enriquir les dades. Enriquir els catàlegs amb continguts: lligar registres amb google books, oferir llibres relacionats alb altres llibres (‘els que han llegit aquest llibre, també han llegit...’), anar dels llibres a la identitat de l’autor. [Heu vist ja el CCUC enriquit amb cobertes, sumaris i ressenyes?]
  5. Recolzar els usuaris per afegir valor. I cita projectes d’etiquetatge social com: Steve Project. Suggereix posar imatges a la xarxa (fotografies anònimes) i deixar que les gent les documenti.
  6. Fer que les metadades estiguin disponibles per als altres. A través d’API’s (Application Program Interface) que són interfícies de programari que responen a una pregunta estructurada d’un particular tipus amb dades estructurades en un particular format. Com exemples va donar: DBpedia i yufind
  7. Exposa les metadades allà on la gent està. Posar fotos a Flickr com fa la Library of Congress. S’aconsegueixen més vistes, més contribucions de gent, l’enriquiment dels registres amb aportacions de la gent...
  8. Recolzar una interacció efectiva amb els usuaris. Exemple: el portal VuFind, usar les FRBR (l’excés d’informació col·lapsa l’usuari), proporcionar a l’usuari citacions estàndard dels registres...
  9. Eines pel futur. Cal relacionar-se amb les altres institucions de la cadena (les dades bibliogràfiques sovint no comencen ni s’acaben amb els catalogadors), saber treballar amb múltiples formats. Calen noves habilitats pel nou mil·lenni.
  10. La darrera cosa. Les noves normes de catalogació, les RDA, són molt complicades (massa complicades), el sumari té quasi 100 p. Recordar el nostre objectiu: ajudar la gent... mai no havíem tingut tantes oportunitats de fer-ho.

Pels interessats, a Recercat es pot trobar en traducció catalana, l’article de Roy Tennant, "A bibliographic metadata infrastructure for the twenty-first century", publicat a: Library Hi Tech, Vol. 22, Núm. 2 (2004), p. 175-181. El seu resum:
  • Aquest article tracta l'actual infraestructura bibliogràfica de les biblioteques que va ser creada en els inicis dels ordinadors – abans de la Web, XML, i de la varietat d'altres avenços tecnològics que en l'actualitat ofereixen noves oportunitats. Per una banda, s'identifiquen els requisits generals d'una infraestructura de metadades moderna per a les biblioteques incloent qualitats com: versatilitat, extensibilitat, granularitat i accessibilitat. Per l'altra banda, es proposa un nou tipus d'infraestructura de metadades que mostra, com a mínim, alguna d'aquestes qualitats. S'han identificat alguns temes clau que caldrà superar per tal d'implementar un canvi d'aquesta magnitud.

4 comentaris:

Aina ha dit...

Hola Lluís,

Sóc estudiant de la llicenciatura i vaig assistir fa unes setmanes a la conferència de R. Tennat. Es va comentar que es penjaria la presentació ppt. No he sabut trobar el document a la web de la Facultat... saps indicar-me on puc trobar-ho?

Moltes gràcies,
Aina

Lluis Ma. ha dit...

Hola,

Ara ho demano i a veure si ho tenen i ho poden posar.

L.

Lluís Anglada ha dit...

En Cristóbal diu:

Lluís la presentació ja està penjada a: http://www.ub.edu/biblio/aula/seminaris/AulaRubio2009-03-02_Conferencia_RoyTennant.pps

Anònim ha dit...

Ja l'he pogut descarregar! Gràcies!