dilluns, 25 de maig de 2009

Estratègia: saber cap on anar, saber què fer

Algunes paraules lleugerament ampuloses amaguen conceptes senzills. És el cas de la paraula ‘estratègia’. Tenir una estratègia és saber què vols ser quan d’aquí un temps i definir un camí per arribar-hi. Però, és clar, no es tracta només de desitjar un escenari de futur determinat, sinó de ‘endevinar-lo’. Per fer-ho, cal saber llegir la realitat tal com –diuen- feia en Guardiola quan era jugador que sabia llegir els partits (i d’aquí deduir-ne accions).

A Recercat s’hi troba l’article de David Lewis "A strategy for academic libraries in the first quarter of the 21st century” que en la traducció catalana de Marga Losantos té el títol de “Una estratègia per a les biblioteques acadèmiques del primer quart del segle XXI” . L’article original es va publicar a College and Research Libraries el setembre de 2007 al vol. 68, núm. 5.

L’article parteix de que, amb la digitalització de la informació i Internet, l’entorn de la informació està vivint un canvi mot profund que afectarà de forma radical a les biblioteques. Davant d’aquest canvi, podem especular sobre la seva magnitud i direcció i deixar que ens caigui a sobre o començar a prendre direccions que ens permetin fer front als canvis de manera reactiva, és a dir, de manera que d’aquí uns anys estem millor posicionats del que no estariem de no fer res.

Quines estratègies ens proposa D. Lewis? Ens proposa cinc direccions que comentaré de forma lleugerament lliure (remeto as lectors anar a l’original). Lewis ens parla de biblioteques de recerca (un subconjunt de les biblioteques universitàries), però jo crec que les orientacions són vàlides per a tot tipus de biblioteques i faig la ‘trampa’ d’aplicar-les de forma genèrica. Són :

  1. Fer la transició del paper a l’electrònic
  2. Emmagatzemar bé les obres impreses que s’usen poc
  3. Reorganitzar els espais de la biblioteca
  4. Canviar les habilitats del personal de la biblioteca
  5. Agafar part dels recursos dedicats fins ara a comprar document i transferir-l9os a la gestió dels continguts.

Fer la transició del paper a l’electrònic. Els editors ho estan fent per nosaltres i les biblioteques estan empenyent també cap aquí (donant suport als dipòsits institucionals i a l’accés obert). Ho estem fent prou? Cal ser prudent aquí. No és el mateix parlar de revistes científiques (un bon nombre de les quals ja està en digital) que de novel·les. L’edició digital ja és la única forma d’edició en alguns casos (bases de dades), i anirà avançant en altres de forma progressiva. La informació digital ens permet estalviar recursos humans en el processament de la informació.

Emmagatzemar bé les obres impreses que s’usen poc. Tenim a les biblioteques obres que estan accessibles en format digital. Ja hi ha a RACO un nombre important de revistes i aviat hi haurà alguns llibres de la Biblioteca de Catalunya que estan essent inclosos en Google Books. Què n’hem de fer dels original? Deixar que continuïn ocupant espai a les biblioteques? La informació digital ens permet estalviar recursos d’espai en la conservació de la informació.

Reorganitzar els espais de la biblioteca. Que es deriva dels dos anteriors i que és (al meu entendre) un dels dos o tres temes clau que determinaran el futur de les biblioteques. Perquè, quan la majoria de la informació estigui accessible a la xarxa, quan l’accés remot regulat per sistemes d’autenticació d’usuaris estigui generalitat, llavors, perquè caldrà anar a les biblioteques? Les biblioteques han de ser llocs on es faciliti el procés d’usar la informació (d’assimilar-la, d’usar-la, de transformar-la en coneixement). Han de ser llocs de descoberta i de socialització, llocs de compartició. Per a tot això, ens cal un redisseny profund dels espais.

Canviar les actituds i activitats de la biblioteca. En dues direccions (segons Lewis): desplaçant la informació de la biblioteca allà on és l’usuari i fent tasques d’alfabetització informacional.

Agafar part dels recursos dedicats fins ara a comprar document i transferir-los a la gestió dels continguts. L’autor creu que els propers 20 anys disminuirà considerablement la inversió que fan les biblioteques en adquisicions d’informació a empreses comercials (vegeu el seu article ‘Library Budgets, Open Access, and the Future of Scholarly Communication’ a C&RL News 69(08)5). Aquesta disminució en recursos destinats a compres ha de transferir-se a un increment de recursos destinats a crear i gestionar col·leccions digitals pròpies. Quines? Bàsicament dues: les d’informació actual donant suport als repositoris institucionals i a l’edició en obert de revistes i les col·leccions especials que hauríem de passar de forma decidida i ràpida a suport digital.

[Dedicat a la Mercè que no pot venir.]