dijous, 28 de maig de 2009

Triplet

1. En una reunió em mirava una persona que prenia notes en viu i en directe amb un magnífic netbook i li vaig dir: quina enveja! No, si són barats, em va dir. Però el que li envejava jo era la facilitat amb la que prenia notes mecanogràfiques. Vaig trobar-ho una bona metàfora del que fem sovint amb la tecnologia: creiem que és el factor determinant i només és un instrument. El determinant, la capacitat intel·lectual de prendre notes i l’habilitat de transcriure-les usant un teclat.

2. Fa uns dies vaig assistir a uns cursos que van començar-se a fer a Barcelona fa uns 10 anys. Venen professors estrangers i els cursos es fan en anglès i fa deu anys vam tenir una gran debat sobre si fer-los amb o sense traducció simultània. Es va decidir (no sense certs dubtes i algunes tensions) fer-los en anglès perquè es va creure que calia mostrar amb l’exemple que la manera d’estar en la professió era fent l’esforç d’entendre l’anglès (i perquè amb els diners estalviats es podien fer més cursos). Al curs de l’altre dia els assistents escoltàvem l’anglès i, a més, vam fer les exposicions orals dels exercicis del curs en aquesta llengua. Avancem, sí, però per fer-ho calen dues coses: esforç individual i una cultura organitzativa que marqui cap on es vol anar.

3. Aquests dies als amics els demanava la seva previsió pel partit de la Champions d’avui. Hi ha hagut de tot, des de qui asseguraven el resultat i qui faria els gols fins els que no sabien pronunciar-se. Una resposta m’ha fet pensar. Un amic em deia que volia que el Barça guanyés només per no haver-se d’enfrontar al desànim col·lectiu de la societat catalana si es produïa una derrota. Jo em pregunto, tan malament anem de moral?

[Dedicat als que aquests dies han anat a Roma (per feina)]

2 comentaris:

Anònim ha dit...

(... ) "esforç individual i una cultura organitzativa que marqui cap on es vol anar" ya lo dijo ayer Guardiola. Yo añadiría la curiosidad, es decir las ganas de trabajar que sean para nutrir la curiosidad por aprender cosas nuevas y contribuir así a incrementar el bagage personal y de la gente que te rodea.

Salut.

Lluís Anglada ha dit...

Sí, curiosidad también, y cariño en el momento de hacer las cosas.