NO als péstecs de pagament a les biblioteques

Jo estic encantat amb les biblioteques. Hi crec encara que no les utilitzi i m’agrada fer-les servir. D’uns anys ença no han parat de millorar els servies que ofereixen. La meva (la biblioteca Jaume Balmes, de Vic) la tinc inclosa en el meu circuit del cap de setmana i a vegades la uso com a refugi enmig de la feina.

Dimarts passat durant un parell d’horetes em va fer de refugi entre reunió i reunió. Vaig mirar-me el correu e- usant la seva xarxa wi-fi, vaig aprofitar la pau d’aquest espai entre casa i la feina per ordenar-me les idees, vaig agafar una guia de viatge per d’aquí uns dies i no vaig poder resistir la temptació d’endur-me un parell de CDs dels que amb encert tenien exposats per cridar l’atenció. Fent les gestions del préstec, i marxant ja prou satisfet per tot el que hi havia fet i m’enduia, al taulell em diuen que m’ha arribat un llibre que havia demanat per préstec interbibliotecari.

Vaig recordar que feia algun dia havia demanat un llibre en préstec interbibliotecari. Me’n va parlar en Joan i és una bona recomanació per a qui visiti Xicago, “El diablo en la ciudad blanca” de Erik Larson (Lumen) Un llibre que va tenir un cert ressò en la premsa quan es va publicar. Una novel·la d’intriga que és alhora una recreació històrica molt documentada de la vida a la ciutat industrial a finals del S XIX. Un llibre que podria o hauria d’estar a una biblioteca mitjana com la de Vic i que, ai las, no hi era. Però gràcies al catàleg col·lectiu de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona l’atenta persona que m’atenia em va informar que n’hi havia 11 exemplars a la xarxa i que me’l podien proporcionar per préstec entre biblioteques.

Felicitat absoluta d’un bon servei de base (la biblioteca amb els seus llibres i el seu personal) complementat per un bon servei de xarxa (el catàleg i el préstec entre biblioteques).

Va resultar però que el préstec (interbibliotecari) és de pagament. Costa 1,20€. Un cost no massa elevat i (per sort) al meu abast, però un cost. Perquè aquest servei té cost per l’usuari?

Tot servei públic té cost. Obrir una biblioteca val diners, en costa la llum i els llibres que hi ha, el personal que t’atén i la xarxa informàtica sense cables. Perquè, doncs, endur-se un llibre d’una altra biblioteca val diners a l’usuari i altres coses no en costen?

Hi ha diferents motius que farien que es tarifes un servei públic: per recuperar despeses, per inhibir usos o per considerar-lo impropi. Analitzem-los.

• Recuperar despeses. Seria un motiu. El menys important és que aquesta quantitat no cobreix les despeses del servei i el més significatiu és que catalogar un llibre o comprar-lo no es considerin despeses que calgui recuperar i transportar-lo cap allà on es necessita, sí.
• Per inhibir usos. Seria legítim si es considerés que l’ús desmesurat del servei contradiu la finalitat del mateix.
• Per considerar-lo impropi. Seria el cas, per exemple, d’una biblioteca que tingués una màquina de fer cafè com a facilitat per als lectors i que cobrés el cost del servei.

Cap dels tres motius em semblen apropiats al préstec entre biblioteques d’una mateixa xarxa. Crec que hi ha dos grans motius que ho desaconsellen: fem pagar als lectors per una deficiència i de biblioteca i aconseguim el que no volíem.

Si les biblioteques tenen per missió proporcionar informació als seus usuaris i aquests no troben algun llibre que busquen a la biblioteca, això és ‘culpa’ del lector o de la biblioteca? Hi ha un plantejament de servei (al que m’adhereixo) de que no poder subministrar una petició és una deficiència de la biblioteca que aquesta ha de cobrir de forma igual que cobreix les peticions que poden ser satisfetes amb documents que la biblioteca ha comprat anticipadament. Dit clar i planer: que si no tenim un llibre i el podem servir deixat per una altra biblioteca, l’hem de deixar sense fer pagar i, si pot ser, amb les mateixes condicions d’ús que els que són ‘nostres’.

Si el que volem és que la gent usi informació cada vegada de forma més activa i creadora, no podem restringir les seves apetències i lectures al que tenim en existència. Si tenim un catàleg col·lectiu és perquè ens permeti localitzar coses que no tenim a la nostra biblioteca i si hem creat un servei que les transporta d’una biblioteca a una altra és per usar-lo. El servei de préstec entre biblioteques no és ni de tros el que genera més costos dels que tenim a les biblioteques i sí dels que genera més satisfaccions. Perquè doncs disminuir-ne els efectes inhibint usos o associant-hi taxes?

Escric això de nit tornant de casa en Xavier al que feia temps que no veia. Hem parlat de biblioteques. Ell n’és un usuari satisfet i n’alaba els edificis, els servies i les atencions del personal. Ha fet servir el préstec entre biblioteques i ha pagat l’euro amb vint considerant-lo acceptable, però quan li he exposat els meus arguments m’ha donat la raó. Li deia jo, a més del dit fins ara, que la bona o molt bona percepció que els ciutadans tenen de les biblioteques prové en bona part de la seva memòria recent en la que aquestes o no existien o oferien serveis precaris. Li deia que els bibliotecaris hem de preparar els serveis per quan els ciutadans ja no se’n recordin de quan no i havien biblioteques o tenien mals serveis. Li deia que hem de pensar en la filosofia que hi ha sota les coses que fem, i que no n’hi ha prou amb que la gent ho accepti, que els servies han de ser coherent s amb la nostra missió.

En Xavier m’ha donat la raó en to, però crec que en bona part és que tenia ganes que me n’en tornés a casa i poder ell anar a dormir. Bona nit!