El cas és que en el paradigma de la biblioteca moderna, en el que aquesta era el lloc on més informació es podria trobar sobre un tema, podíem oblidar-nos-en de que volia o de com es comportava l’usuari. Era un error però ens el podíem permetre. Ara més que mai, en el paradigma de la biblioteca difusa, ubiqua, i sempre accessible, de cara a fer les biblioteques útils ens cal saber què que agrada i què fan els que usen informació.
Valdria això també per a biblioteques populars (i seria bo tornar a tenir estudis sobre el comportament i desitjos dels lectors com els que havia fet la Xarxa de bp de la Diputació de Bcn), però avui els 2 estudis que comentarem parlen dels comportament dels investigadors.
El 1r, és un estudi l’OCLC que porta per títol "Scholarly Information Practices in the Online Environment: Themes from the Literature and Implications for Library Service Development" i que signen Carole L. Palmer, Lauren C. Teffeau i Carrie M. Pirmann.
És de gener del 2009 i em sap greu no haver-lo vist abans. L’informe revisa les pràctiques dels investigadors respecte la informació en l’entorn actual (d’informació digital) per tal de “identificar direccions fructíferes i establir prioritats per desenvolupar serveis d’informació digital que recolzin i facilitin la recerca”. Dit d’una altra manera: conèixer com investiguen els investigadors per tal de veure com podem ajudar-los des de les biblioteques. Senzill i, en canvi, tant fàcil d’oblidar!
No en faré un resum de l’informe. En diré però que analitza 5 diferents activitats de l’investigador relacionades amb la informació (buscar, recollir, llegir, escriure i col·laborar), les subdivideix, informa dels principals estudis existents respecte cada subdivisió, i suggereix coses que les biblioteques podem fer en cada apartat. És de lectura fàcil i hauria de ser d’utilitat per a qui treballa en biblioteques de recerca (és a dir, universitàries i especialitzades).
En un altre ordre i sense ser una novetat en aquest blog, un altre article de Carol Tenopir (en col·laboració amb Donald W. King, Sheri Edwards i Lei Wu), “Electronic journals and changes in scholarly article seeking and reading patterns”, a: // Aslib Proceedings, 61(2009)1, p. 5 - 32.
Tenopir i King fa anys que observen què i com llegeixen els investigadors per tal d’extreure’n conclusions. En l’article comentat busquen correlacions entre el què es llegeix i: a) l’àmbit temàtic al que pertanyen els investigadors, b) la dedicació major o menor a la recerca o a la docència, c) la productivitat del investigador, d) l’edat, i e) l’objectiu de la lectura.
Algunes correlacions són les que hom esperaria trobar , però a mi no m’han deixat de sorprendre’n algunes. Com per exemple, el comportament molt diferenciat respecte la lectura dels investigadors segons l’àmbit temàtic al que pertanyen, o que el 44,2% dels articles llegits provinguin de la biblioteca (dependència que passa a ser del 58% per als professors més orientats a la recerca que a la docència), o que els professors orientats a la recerca no són pas el que més usen articles OA (un 9,8% respecte el 15,9% dels orientats a la docència), o que, malgrat molts dels articles llegits sigui una font electrònica, la lectura en ella mateixa es continua fent de forma majoritària en paper.
Entre pel·lícula i pel·lícula que vaig a veure amb la meva filla aquestes vacances (El Erizo i Fama són les darreres), i tot provant d’esquivar la mandra nadalenca, descobreixo un altres estudi d’OCLC sobre el tema. La lectura (i, ves a saber, comentari) d’aquest haurà d’esperar, però. Per als impacients, dir que es tracta de: "A Comparative Review of Research Assessment Regimes in Five Countries and the Role of Libraries in the Research Assessment Process".
Promet ser apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada