diumenge, 28 de març del 2010

Fer diana

Els que es dediquen la publicitat saben perfectament que molts dels recursos d’una campanya es llencen només pel fet que arriben a persones que no tenen interès objectiu en el que s’anuncia. Quan es fa una campanya publicitària es busquen els canals que ens apropin als consumidors o usuaris potencials, es busquen el públics diana.

Una manera de trobar-los és per anàlisis complexos del mercat, però una de les que a mi m’agrada més és quan la ‘diana’ es fa només en funció de la forma o del canal de l’anunci. M’explico. Hi ha unes banderoles publicitàries que encaixen perfectament amb els punys dels manillars de les motos. Són aquestes una forma perfecte per anunciar motos o tallers que les reparen.

Els punts de llibre són uns canals perfecte per anunciar coses. Si són punts de llibre és que s’han donat quan es compra o deixa un llibre i s’han donat a algú a qui, en principi, estarà interessat en els llibres, la lectura, els espectacles, la cultura... Perquè doncs no aprofitar més aquests retalls rectangulars en els que hi anotem les dates de retorn d’un llibre?

La publicitat no és dolenta. A mi no em molesta que em donin un punt de llibre que parli de llibres o d’actes culturals quan en compro o me n’enduc en préstec un. Potser em molestaria si el tema del punt de llibre fos d’una temàtica molt allunyada de la que em porta a una llibreria o a una biblioteca. I si a les biblioteques fem propaganda cultural, no estem allargant l’ombra de la nostra missió? O no podem per aquest sistema enfortir aliances amb altres agents del municipi o de la institució a la que treballem?

Això dels punts de llibre amb ‘propaganda’ les biblioteques de la UPC ho van començar a fer els anys 90 i crec que no ho han deixat de fer des de llavors. Ara més recentment veig que ho fan les Biblioteques de Barcelona (i en menor intensitat dels de la Diputació de Bcn). Les BB fan molt bé algunes coses perquè tenen clar (penso jo) que les biblioteques, a més tenir finalitats pròpies, han i poden ser instruments de realització de les finalitats d’altres serveis del municipi. Un exemple és el bloc que fan per recolzar els espectacles del Grec.

p.e. Les biblioteques i els bibliotecaris continuen però essent el que sempre han estat. En la meva vida d’usuari m’han cridat l’atenció manta vegades per parlar a la biblioteca. La darrera, avui, quan tot triant discs hem començat una xerrada amb una família amiga. La teníem (discretament), al costat del taulell de préstec de la biblioteca, la part menys necessitada de soroll de la biblio. Això de la biblioteca com a espai de socialització i com a tercer espai hi ha que no ho veiem pas igual.

6 comentaris:

teresa ha dit...

En la meva opinió el silenci en una biblioteca és enriquidor, possibilita el diàleg interior. Crec que els bibliotecaris i les bibliotecàries evolucionen com qualsevol altre col·lectiu professional i una mostra és que mantenen amb responsabilitat personal assumida el valor del silenci. Salutacions

Lluís Anglada ha dit...

Jo crec que el silenci és bo i que un dels atractius de les biblioteques és la possibilitat (o quasi seguretat) de trobar-hi silenci.

Sacralitzar el silenci a les biblioteques però no és bo. Una de les vegades que m'han renyat per parlar a una biblioteca era mentre ensenyava la secció infantil a una família veïna. El cas és que en tota la sala només hi érem nosaltres i la bibliotecària que em renyava.

Unknown ha dit...

Quan al tema de la publicitat, estic totalment d'acord. No sols per activitats institucionals, sinó moltes vegades ens hem plantejat a la feina el tema de finançament privat. Pot ser una petita via...
Referent al silenci, potser el que manca és el sentit comú, el més poc comú dels sentits. La veritat però crec que quan dius que "els bibliotecaris continuen però essent el que sempre han estat" generalitzes massa. Aquest casos el que demostren és la poca "intel·ligència emocional" de la persona i no ha de ser pas representativa de tot un col·lectiu.

Lluís Anglada ha dit...

Touché.

És cert, generalitzo massa afirmant que "els bibliotecaris continuen essent el que sempre han estat".

A més, rellegint la frase, sempre que parlo dels bibliotecaris en parlo en 1a persona i aquí, no.

Un altre pecat(venial, espero).

Dels dos em confesso en aquesta setmana santa i pels dos n'espero perdó.

Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles ha dit...

Home, no n'hi ha per tant. Vigila de no fer-te sang amb el fuet. Je, je
Des de la Biblioteca de Canovelles seguim amb interès el teu bloc.

Carme Fenoll ha dit...

Molt interessant els temes que encetes. Molt d'acord amb el tema dels punts de llibre que ampliaria també a les bosses que ens demanen molt sovint els usuaris.
I sí, com a usuària també opino que massa sovint no tenim gens de tacte amb el tema del silenci. La imatge de la bibliotecària fent callar és sempiterna. M'agradaria veure'n estadístiques d'opinió generals sobre aquest tema. A veure si algun dia aconseguim saber el nivell de silenci que realment volen/necessiten els nostres usuaris.