Quan vaig entrar a la professió hi havia dues preguntes per les que els bibliotecaris no teníem resposta: perquè els estudis de bibliotecari no estaven a la universitat i perquè no hi havia biblioteca de l’Estat a la capital de la província de Barcelona. La primera es va resoldre a meitat dels anys 80 i la segona sembla que pot tenir resposta d’aquí poc (el 2015).
La feina no em va deixar estar el passat dia 28 a la presentació del projecte que la Ministra de Cultura, el Conseller de Cultura i l’Alcalde de Barcelona van fer a l’estació de França i que segueixo al bloc Bauen en una molt bona crònica que signa Ignasi Bonet. Al llarg de la meva vida professional he estat relacionat alguna vegada amb el tema i fins tot he escrit algun article dels que ara només trobo* el publicat el 2005 al El País amb el títol de Una biblioteca para Barcelona. No estarà de més, doncs, que opini una altra vegada assumint que en dec tenir una visió parcial i animant a que me la complementi qui en sàpiga més que jo.
Devia ser a començaments dels 80 quan una delegació de l’Associació de Bibliotecàries de Catalunya** formada almenys per la Núria Ventura i un servidor érem despatxats del despatx del regidor de cultura (de l’ajuntament de Barcelona) del moment per reclamar-li que fessin biblioteques i reclamessin la de l’Estat. Van passar els anys sense massa canvis tot i que va passar a la història la frase d’un factòtum important a l’ajuntament de que no es farien biblioteques a la ciutat fins que per sota el seu balcó passessin manifestacions de ciutadans reclamant-les.
L’Oriol Bohigas va ser el primer regidor de cultura que va començar a voler fer biblioteques i la provincial de l’estat va començar a tenir diversos emplaçaments (es va parlar del Maremàgnum i de la Pl. de les Glòries). Al meu entendre, l’ajuntament sempre va posar l’efecte creador de ciutat de l’equipament per davant de la utilitat bibliotecària del mateix. És una opinió, però crec que és clau per entendre el tema. Més endavant (i potser poc abans de que l’ajuntament aprovés el seu pla de biblioteques 1998-2010) es va decidir que l’edifici de l’antic Born en seria l’emplaçament. La Carme Mayol, llavors presidenta del Col·legi, en representació de la professió va argumentar en contra la ubicació però de l’ajuntament se li va dir que o s’acceptava el Born o no veuríem la biblioteca. De la decisió de canviar els llibres per pedres (2002) me n’estalvio els comentaris però val la pena recordar que les mateixes ruïnes van trobar-se quan es va fer el pàrking del Born i que llavors no hi va haver cap canvi de cotxes per pedres.
I del nou emplaçament i edifici presentats fa un parell de dies? Deixo a banda el que els comentaristes de la notícia de l’Avui remarquen (un cert tuf electoral) i els comentaris que se m’acudeixen són quatre.
Biblioteca o moble urbà
La biblioteca és un projecte més urbanístic que arquitectònic (i molt més arquitectònic que bibliotecari). L’ajuntament ha volgut amb aquest ‘deute’ que l’Estat tenia amb Barcelona contribuir a teixir la nova ciutat. És un propòsit lícit i sobretot plausible, però no es pot estar parlant anys i panys d’una biblioteca molt gran sense que es donin alguns elements bibliotecaris del projecte. Aquest no hi són a no ser que ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa, és a dir, un programa funcional (que probablement té 15 anys) per un projecte de biblioteca per la Barcelona metropolitana i digital d’avui. El meu pare era arquitecte i tinc per la professió una admiració i respecte considerables, i des d’aquest em platejo també perquè s’han buscat arquitectes emblemàtics per altres edificis i no per aquest (un edifici d’un arquitecte de renom podia ser un pal·liatiu per una ubicació que serà durant molts anys sinó sempre clarament inadequada).
Una biblioteca desintegrada
La biblioteca, serà municipal com la resta de biblioteques públiques de la ciutat? central urbana com diu l’Alcalde? de comarca com crec que es deduiria de la Llei de biblioteques? provincial (sic) tal com s’hi refereix el Servei de Biblioteques de la Generalitat? pública de l’Estat com diu la Ministra? Com que els debats nominalistes sempre m’han semblat estèrils, dir que tant me fa. No m’és igual en canvi la seva integració amb la resta de biblioteques. Aquesta només pot passar per la incorporació al Consorci de Biblioteques de Barcelona, consorci creat encertadament per dirigir des d’un sol lloc la política de biblioteques de la ciutat (i per als ciutadans que l’habiten o que la visiten). La incorporació de la Generalitat al Consorci és d’una necessitat imponent. No es va fer amb l’excusa de desavinences polítiques quan als dos cantons de la Pl. St. Jaume no hi havia el mateix partit polític, ni tampoc quan la conselleria de Cultura va estar en mans de qui havia dissenyat el consorci, ni més recentment ara que els partits de les dues administracions comparteixen govern. Em sembla que no es poden anar donant lliçons d’integració del sistema bibliotecari a escala catalana quan no som capaços d’integrar biblioteques en una escala més manejable.
Prioritària en aquests moments?
Fa anys i panys que defenso la biblioteca espai, la defenso molt abans de que fer-ho estes una mica ben vist. No ho dic per reivindicar-me, però sí per anticipar-me a les crítiques que em poden venir si poso en qüestió la necessitat o prioritat ara de la biblioteca municipal, provincial o de l’Estat. A Catalunya li manquen inversions en biblioteques, però, cal fer-les aquí? Cal fer-les aquí ara? La Biblioteca de Catalunya està pendent d’una ampliació que hauria de doblar el seu espai i que la convertiria en la biblioteca de Barcelona que potser la ciutat necessita. El centre tradicional de Barcelona està mancat de biblioteques per bé que els gestors del pla de biblioteques hagin rectificat i n’hagin inclòs algunes de no previstes el 1998. A les biblioteques de Catalunya (a totes i a les municipals de Barcelona també) els falta informació; tenen pocs llibres en paper i encara menys informació digital. Bons llocs tots aquests per invertir de forma alternativa.
Sostenible en època de crisi?
Van maldades, no sé si ens n’hem adonat. 37,4 M€ són molts i val la pena pensar-se bé si és aquí que els hem de posar, però no vull parlar d’això i sí del cost de funcionament. A una reunió del Consell de biblioteques de la ciutat de Bcn he demanat quin cost té el funcionament de la biblioteca. Algú em va dir que uns 2 o potser 3 m€ / any i el representant de la Generalitat (qui haurà d’assumir el cost) no va dir el contrari. Jo (que sóc garrepa i apanyadet) calculo que amb menys de 10 M€ / any la biblioteca no es pot posar en marxa. Això és quasi doblar el pressupost de la Biblioteca de Catalunya i són molts diners per a un Departament (el de Cultura) que no està pas entre els més ben dotats dels de la Generalitat.
Bueno, i aquí ho deixo, que és tard i vol ploure.
* Però al meu PC n’hi ha dos més del 2002.
** Sí, va existir una cosa que es deia així abans del Col·legi.
6 comentaris:
A petita escala també tenim dilemes...
"La biblioteca comarcal, que obrirà portes la primavera vinent a Valls, tindrà quatre plantes, sales de lectura i d'audiovisuals, i disposarà d'un ascensor panoràmic, per exigència dels responsables del servei, que volen tenir a la vista la circulació dels usuaris dins l'edifici. Aquest, així, tindrà una façana amb vidriera de gran dimensions"(El Punt,29/09/2010).
Cal tant? A dia d'avui tenim la biblioteca creada durant la Mancomunitat tancada des de fa més d'una dècada i amb reformes interminables. L'altra biblioteca encara no ha estat automatitzada, mantenim els calaixets amb fitxes, com si es tractés d'un museu.
Senyors, una mica de sentit comú. Entre poc i massa.
Lluís
En l'escrit del teu blog dones moltissimes informacions, algunes de les quals, els que no coneixem els "intringulis" no sabem valorar en la justa mesura. Ara bé, conec personalment la teva prudència i bon criteri i sé que si et queixes és per alguna cosa important. I és això el que em preocupa: si bé no sé valorar les importàncies de les "jugades" dels polítics sí que sé quantificar el valors dels diners. Les quantitats esmentades són elevadíssimes, algunes de les quals, per experiència pròpia, sé que equival al pressupost anual d'una empresa que es mogui força per sobre dels 100 treballadors. I la meva pregunta, de llec absolut, és ¿de veritat que necessitem aquesta infraestructura tant cara? No voldria que acabéssim per construir un palau de vidre, molt bonic, però buit; sales impecables que no s'hi passeja ningú (només el servei de neteja i algun guarda de seguretat). La impressió -insisteixo novament, de llec cec- és que mentre alguns membres de l'administració lliuren una batalla pels espais de pedra, la guerra es lliura pels espais virtuals. Ho noto i ho intueixo perquè visc a comarques i són un gran usuari (disculpa la pedanteria!) de les biblioteques, però gairebé no en trepitjo cap. Consulto els catàlegs, baixo llibres digitals (fa força temps que no en demano cap en paper, això també passa perquè em dedico a llibres "vells"). El problema que no visc no és tant si faltes o no biblioteques a Barcelona sinó la velocitat, el serveis, la biscefàlia de catàlegs, de criteris... en les biblioteques virtuals. On cal invertir a fons, en diners i en conceptes, és en la realitat digital i una mica menys en la realitat analògica. En fi, cabòries meves, que ja sabràs perdonar.
Salutacions
Ignasi
Comentari de Dídac Martínez 1/2
No entro en les aportacions i temes claus d’en Lluís que crec que son molt rellevants i claus per entendre tot aquest tema. Es veritat que manca un projecte bibliotecari i que només interessa el lloc i l’edifici. Un projecte bibliotecari que doni resposta a les necessitats culturals dels ciutadans i que estigui integrat en una política bibliotecària.
Però parlem del lloc i de l’edifici.
Fa uns anys també vaig publicar alguns articles a El País reclamant més biblioteques i proposant que l’edifici emblemàtic del Fòrum de Jacques Herzog i Pierre de Meuron fos destinat per la Nova Biblioteca de Barcelona NBB (fixeu-vos que ja vaig apostar per un nom més modern i no per noms que incloguin les institucions que la paguen com central, provincial, estado, ministerio, etc. Ja en tenim prou amb el nom més nefast que s’ha creat en aquest país per nomenar una orquestra com és el de “l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya”!!!
Pensava que l’edifici del Fòrum podia ser vàlid per varies raons. a) perquè ja estava fet i per tant els costos ens els estalviàvem, això amb la crisis actual, era un tot un encert. b) perquè traslladant la biblioteca a aquell lloc i aquell barri en transformació, s’apostava per obrir la ciutat i fer el seu centre cultural molt mes gran del que és ara, no totes les instal·lacions culturals han d’estar “juntetes” en un determinat lloc de la ciutat i c) perquè integrant la futura NBB dins el projecte 22@ era integrar la biblioteca el futur digital i del coneixement de la ciutat. La NBB ajudaria en part a construir la nova ciutat econòmica i tecnològica del segle XXI.
Comentari de Dídac Martínez 2/2
Be com sabeu al final la biblioteca es farà al costat de l’estació de França, edifici del segle XIX pràcticament sense ús (la nova estació del segle XXI serà la Sagrera) i un barri del casc antic de la ciutat. Per cert barri que necessita urgentment una sèrie de biblioteques petites de proximitat i no un edifici com aquest. Com sabeu algú va pensar que amb aquesta gran biblioteca s’estalviaven les del barri i aquí va començar tota aquesta història tant negativa i perversa.
Be ja continuarem
Des d’aquest blog, que sé que llegeix la professió, vull simplement aportar una autocrítica a la professió. Crec que no acabem d’estar a l’alçada en aquest tema i en altres. Lamentablement cada bibliotecari, cada biblioteca, cada xarxa, cada institució va per la seva banda i mira el mon des del seu campanar. Això és terrible perquè el resultat es que no tenim presencia en cap àmbit de decisió important de la transformació de la societat y de la ciutat. Cal ser més estratègics, tenir mes visió, aconseguir mes consens, tenir mes força, ser més intel·ligents, parlar i escriure més i fer mes projectes de forma conjunta. Cal llençar els “egos” absurds a les escombraries i associar-nos més també amb els professionals emergents i projectes emergents del mon de la informació i accés a la cultura. No malgastar el temps en discussions estèrils, estar oberts a noves propostes i mirar endavant. En una paraula hem de llegir mes. I ja m’enteneu perquè dic tot això.
Salud, i felicitats Lluís pel teu blog i les teves reflexions.
Dídac Martínez
Bibliotecari
L'Àngels diu 1/2
Hola, Lluís, i tots,
Molt bona la reflexió que fas sobre el projecte. Quan les coses
comencen malament...
Jo només voldria, ara, comentar un tema de noms: malgrat que els
debats de noms et semblin estèrils, de vegades tenen conseqüències
--i, segurament, causes!!
No entraré en la polèmica de si ha de ser o no central urbana,
comarcal o què (la Llei del Sistema Bibliotecari de Cat deixa clar que
"pot" donar-se-li aquest caràcter, sense que sigui obligatori ni no).
Tampoc no espero que la ínclita ministra "se apee" de l'absurd nom de
"Biblioteca Pública del Estado" --un altre dia en podríem parlar,
d'aquesta curiosa denominació --a mi em recorda els enormes cartells
de "Red de Carreteras del EStado" que han anat posant per tot el
nostre país... sense afegir, per cert, en una segona línia "... hechas
con el dinero de los catalanes" o alguna expressió similar que situés
"el Estado" en el seu context i valor real. El tema que volia comentar
ara és la denominació de "provincial".
L'Àngels diu 2/2
Antiga com el franquisme, la denominació de "provincial" -que,
evidentment, no és innocent- ha estat, i pel que es veu segueix sent,
utilitzada permanentment per la Generalitat, ningú no sap ben bé per
quina causa (però alguna n'hi ha d'haver, és clar!) i malgrat que, des
del 1979, aquest qualificatiu havia deixat de tenir significat, ja que
anava lligat a l'estructura estatal desapareguda amb les transferències.
Doncs bé: aquesta mania de la Gene d'utilitzar el mot obsolet va
provocar, en una de les temporades de polèmica sobre la ubicació (pot
ser després de desestimar-se Can Jorba?), que el mateix Montilla
reclamés "la provincial" per a ...Cornellà!! El llavors alcalde
argumentava que no calia que tots els equipaments provincials fossin
ubicats al Cap i Casal. Lògic, ell donava crèdit a la denominació i
actuava en conseqüència i en benefici per a la seva ciutat: per què no
havia de fer-ho si l'hi invitava la paraula que la Generalitat feia
servir? Les hemeroteques són aquí per comprovar-ho qui vulgui. El més
curiós és que sembla que no solament ningú no va aclarir a l'alcalde
MOntilla el malentès, sinó més aviat al contrari: si no em falla la
memòria, altres poblacions de la rodalia tampoc no van voler ser menys
i van oferir-se, al seu torn, per acollir la famosa "provincial", això
sí, sense que mai ningú de la Generalitat aclarís les coses. Estranya,
aquesta afecció que alguns han tingut, durant tants anys, per un mot
tan aliè a la nostra realitat. I l'error dura fins avui mateix. Al
capdavall, mirat així, no em direu que no és un miracle que la
Biblioteca de Barcelona no hagi acabat ves a saber on!
Apa, siau!
Publica un comentari a l'entrada