Acords i desacords (entre Springer i la Max Planck Society)

Una nota de premsa de la Max Planck Society del 04.02 d’enguany informa que han assolit un acord amb l’editorial Springer. La noticia no ho seria ‘tant’ si no fos que el 22.10 del 2007 la MPS va anunciar que havien cancel·lat les subscripcions que els 78 instituts Max Planck d’Alemanya tenien amb l’esmentada editorial. La noticia en si i la no referència a l’anterior de la cancel·lació ens susciten dos comentaris.

1. Sobre les cancel·lacions d’acords amb editors. En els passats 10 anys (els que portem de subscripcions consorciades a paquets de revistes d’editors), s’ha sentit a dir algunes vegades que alguna important institució o universitat havia trencat els acords que tenia amb determinada editorial (normalment comercial). Els anuncis han estat pocs, però han tingut un ressò molt gran que normalment no ha anat seguit de la continuació de la història. Aquesta no és que es cancel·len les totes les subscripcions d’una editorial, sinó que es troba una via alternativa de subscripció (a vegades ha estat el mantenir les subscripcions en paper) o que, al final, s’arriba a un acord acceptable per les dues parts. Es comentaris aquí poden ser de dos tipus: els de que hi vegin la terrible dependència dels investigadors de les revistes fins al punt d’haver de subscriure-les en qualsevol condició o els de que creuen que l’entorn de les subscripcions consorciades a paquets editorials ofereix, al cap i a la fi, prou avantatges i les editorials la suficient flexibilitat com per que els acords valguin la pena per les biblioteques. Segurament hi ha quelcom de veritat en les dues i és important reconèixer-ho encara que en el nostre entorn quedi millor destacar la malignitat de les editorials ‘for profit’.
2. Sobre l’acord en sí. Cal llegir entre línies. Segons la nota de la MPS, l’acord al que han arribat amb Springer permetrà als membres dels seus instituts de recerca tant accedir al contingut de les revistes de l’editorial (a través de la plataforma SpringerLink) com publicar a revistes de Springer sota la fórmula ‘Open Choice’. La publicació en Open Choice (opció introduïda al mercat editorial justament per Springer) consisteix en que si l’autor d’un article o la institució a la que aquest està afiliat paga el cost de la publicació, l’editorial posa aquell article en accés obert encara que la resta d’articles de la revista només tinguin accés per subscripció. Moltes persones i institucions voldrien que els seus articles apareguessin a revistes OA, i alhora que fossin publicats a les revistes més adequades per temàtica i de més prestigi possible. Però les dues coses alhora no sempre és possible. L’opció de OA de Springer ho fa possible, però llavors és a un cost que pot ser molt elevat per a un investigador o que pot acabar suposant bastants diners a la institució a la qual l’autor està afiliat. Això és tant més així com més activa en recerca sigui la institució. Dit d’altra manera, l’Open Choice és barat per qui no publica i car per qui ho fa. Probablement calgui llegir la nota de la MPS en el sentit de que l’acord al que han arribat és de pagar el preu ‘normal’ per accedir al contingut de les revistes i un preu especial (podem dir, raonable?) que permeti als seus investigadors que tots els articles que publiquin en revistes de Springer seran OA per la comunitat científica mundial.