dimecres, 19 de març del 2008

Col·lapse (i coperació)

Per recomanació d’un bon amic, als Reis els vaig demanar que em portessin el llibre de Jared Diamond “Colapso: por qué unas sociedades perduran y otras desaparecen” (Barcelona, Debate, 2006). Amb aquest llibre Diamond ens intenta explicar perquè algunes societats van ‘col·lapsar-se’, és a dir, van ‘fracassar’. Proposa un marc de cinc elements que permetria comprendre i explicar com determinades civilitzacions o societats van enderrocar-se (i, per tant, també, perquè algunes societats presents poden enderrocar-se). En el seu llibre analitza societats (tant del passat com del present) col·lapsades i mostra com l’origen del fracàs cal buscar-lo en l’existència d’un o de més d’un d’aquest 5 elements. Aquests són (vegeu p. 32-38): el mal que la societat causa al seu entorn, el canvi climàtic, la presencia de veïns hostils, el decrement del recolzament de veïns amistosos, les respostes que la societat dóna als seus problemes. Deixant a banda l’aspecte mediambiental del llibre, a mi em sembla que els 5 elements de Diamond es poden aplicar per analitzar les possibles causes de col·lapse d’organitzacions com, per exemple, la biblioteca. Aquesta podria desaparèixer per alguna o per una combinació de causes:
  • Degut a mesures introduïdes pels propis bibliotecaris com podria ser-ho una excessiva burocratització dels servies bibliotecaris o la confusió dels mitjans per finalitats en algunes activitats com típicament ha estat la catalogació
  • El canvi de l’entorn que crea condicions ‘ambientals’ totalment noves com podia ser l’increment de benestar econòmic que podia haver fet que la biblioteca pública, nascuda de condicions d’escassetat, fos prescindible
  • La presencia de veïns hostils com en algun moment ho han estat els agregadors de continguts que van intentar els anys 80-90 fornir d’informació a alguns usuaris (investigadors i altres usuaris d’informació d’alt nivell) fent un by pass a les biblioteques amb el pay x view.
  • La disminució de recolzament d’aliats tradicionals com podria passar amb el professorat i gestors universitaris que preferissin assignar el pressupost de les biblioteques a despeses més visibles en un món en el que tota la informació ja és a la xarxa
  • La incapacitat col·lectiva de donar respostes addients als canvis evidents de l’entorn.
La reflexió final té a veure amb la cooperació. Els errors propis del passat, els canvis exteriors recents, l’aparició de nous agents i la desaparició dels companys de viatge de tota la vida, qualsevol d’aquestes quatre coses o les quatre alhora poden passar, però l’efecte definitiu sobre una organització (la biblioteca), depèn de la capacitat de resposta col·lectiva. Les biblioteques han mostrat aquesta capacitat: han incrementat la seva productivitat usant la catalogació per còpia, han multiplicat els beneficis del món digital comprant informació en consorcis, han renovat l’aliança amb el professorat universitari essent els gestors dels repositoris col·lectius d’informació... És, doncs, almenys en el nostre cas, la intel·ligència col·lectiva i la resposta social la que ha donat capacitat de sobreviure a aquesta organització que anomenem biblioteca.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estàs segur que "els veïns hostils" són cosa del passat? Fem gran cosa més que contractar biblioteques digitals completes? Hi afegim gaire valor extra?

Lluís Anglada ha dit...

No, els "veïns hostils" no són cosa només del passat; són cosa del present i del futur. Quins veïns ens seran hostils demà? 'qui lo sa'

L'estalvi de les contractacions conjuntes és un valori la visualització dels beneficis (evidents) de les contraactacions, de moment, la fan les biblitoeques.