El 2009 a les biblioteques de la UAB

Que les institucions facin memòries anuals del què han fet és un exercici més útil que no pas practicat. Les memòries serveixen per retre comptes, és un exercici de transparència i d’autoanàlisi. És clar que perquè sigui així, les memòries han de tenir, a més d’una inevitable intenció apologètica, una certa honestedat. Apologia pura si només diem el què hem fet, honestedat si almenys donem dades comparatives de quina és la nostra evolució.

Això darrer fa la memòria de les biblioteques de la UAB, memòria que ara deu fer uns vint anys que vaig llegint. I ho faig no pas per obligació ni per amistat (que també) sinó perquè de la seva lectura (i gràcies a les dades comparatives d’anys anteriors) se’n desprenen tendències que es donen no només a les biblioteques de la UAB sinó a les biblioteques universitàries i no només en aquestes sinó en les biblioteques en general.

De la memòria del 2009 en trec les observacions següents:

• Els usos presencials disminueixen, però no tant dràsticament com podria semblar. Les biblioteques de la UAB perden un 10,09% de visitants respecte el 2000 i un 7,88% de préstecs respecte el mateix any.
• Guanys més que notables derivats del món digital, guanys que van des d’un increment respecte el 2000 del 47,2% de les revistes vives disponibles (derivat de les compres conjuntes) fins a un 41,33% d’increment respecte el 2004 dels articles de revistes descarregats.
• En canvi, no és veritat que a més informació, menys ús del préstec entre biblioteques. Almenys el 2009 les biblioteques de la UAB n’han demanat un 15,3% més que l’any anterior. El creixement i el decreixement d’usos té a veure també amb l’eficàcia mostrada en satisfer-los.
• Impacte gran però en l’ús de la biblioteca: disminució en un 62,99% dels documents consultats en sala respecte el 2000. La UAB es prepara per un entorn nou en les seves instal·lacions físiques. Si en metres quadrats han crescut un 46,69% des de 1994 i un 15,30% des de 2002, en places de lectura el creixement pels mateixos anys és del 34,39% i del 6,09%; és a dir, el creixement es fa en més qualitat. Alhora, les places de lectura en sales de formació, cabines o treball en grup són el 16,56% del total.
• Importants les transformacions en curs: el magatzem GEPA encabeix documents impresos de poc ús i serveix per alliberar espai que pot així reconvertir-se per a altres usos (cabines de treball en grup per exemple).
• Una certa coparticipació dels departaments i facultats en la despesa: el 80,76% de la despesa en adquisicions és del pressupost central de la universitat i la resta d’unitats descentralitzades.
• La despesa en adquisicions de documentació digital supera a la impresa: el 68% contra el 32% (aquest destinat a llibres en un 16,7%, revistes impreses en un 13,7% i a enquadernacions en un 1,50%).
• Impacte creixent dels repositoris dins la biblioteca digital, tant els propis (el DDD de la UAB) com els cooperatius ens els que participa (els del CBUC).
• Un model descentralitzat però coordinat per a la catalogació (qui no recorda aquells temps en que si la catalogació no era centralitzada no era catalogació): “el control de qualitat del catàleg es continua fent de manera centralitzada ... però també cada biblioteca fa les correccions pertinents al seu propi fons”.

De manera molt resumida: més digital, sí, però també més presencial si sabem i podem redissenyar els espais físics per a noves necessitats.