dimarts, 7 d’octubre de 2008

Fet a mida i bricolatge en automatització de biblioteques

O m’equivoco o no he parlat en aquest blog de la Biblio Tech Review. Imperdonable. Amb el subtítol de “latest news updates from the library automation industry” a la BTR no hi trobareu dades, ni estudis, ni articles de reflexió, sinó noticies de biblioteques que han comprat tal o qual sistema, o de noves versions d’algun programari o canvis de propietat d’una empresa. Ho fa des de l’any 2000 i fullejar-la ajuda a tenir una idea de què esta passant al mercat.

Comentant-ne el núm. d’agost amb en Ramon, dèiem que es veuen tres tendències clares en el programari d’automatització de biblioteques: remot, per capes i programari lliure.

Remot. Perquè instal·lar programari quan això comporta problemes i maldecaps? On esta el servidor deixa de tenir importància i, excepte per a sistemes grans, les biblioteques petites o mitjanes poden automatitzar-se a distancia. Això pot ser un servei que facin les mateixes empreses propietàries del programari (ho fa VTLS, per exemple) o consorcis de biblioteques (com el College Center for Library Automation)

Per capes. La desintegració dels sistemes integrats és un fet i avui una entitat pot perfectament usar programaris de 3-4 proveïdors diferents per la seva gestió automatizada. Les funcions clàssiques serien el nucli del sistema a les que s’hi poden afegir les de gestió d’enllaços, metacerca, gestió de recursos electrònics, cerca integrada tipus Google, interfícies diversos de cerca (per a cecs, amb visualitzadors gràfics, etc.), dipòsits d’objectes e-, .... La construcció de les eines d’automatització poden ser una feina de bricolatge. Una idea a la que ens hem d’habituar: que la interficie d’ús no sigui la del nucli del sistema, sinó alguna d’afegida a sobre, com una capa.

Programari lliure. Sí, però proporcionat per alguna empresa. El programari lliure permet un ús autònom del programari però això requereix la feina d’especialistes. Si el programari lliure havia de ser per fugir dels grans proveïdors de programari s’està veient com les implementacions més exitoses les fan empreses que treballen per a les biblioteques que no tenen bricoladors o que no volen dedicar el seu temps al bricolatge (aquí ho fa GreenData amb DSpace i amb PMB). [vegeu el debat Commercial Vendors and Open Source Software a la llista NGC4LIB].

Alhora (i deixant les opinions d’en Ramon al marge):

  • El mercat de programari de biblioteques continua estant en poques mans i la propietat de les empreses canvia sovint d’empresa inversora (la darrera compra: la de Ex-Libris per part de Leeds Equity Partners, tal com s’anuncia al BTR d’agost.
  • La diferència entre els productes nucli és poca, tal com advertia l’informe del JISC comentat aquí tot i que pot no semblar-ho donat els múltiples noms que reben els afegitons (o noves capes) que les empreses preparen pels seus productes (ara mateix, la novetat esta en les eines de cerca integrada tipus Google).
  • De moment, i a diferència del que va passar els anys 80 i 90, els programaris de gestió de biblioteques no estan al davant de les interficies millor adaptades al que l’usuari vol o al que està de moda entre l’usuari.

[Dédiée à Marie qui souvent m'ha bien conseillée et qui pas toujours ets suffisamment entendue]

8 comentaris:

Ramon Ros ha dit...

Com a expert en aquest tema (no se si més en automatització biblioteques o bricolatge) i com a persona citada, em toca dir-hi alguna cosa.


Llegint el teu comentari me'n recordo de la conversa que vam tenir i hi torno a reflexionar. De fet, em sembla que aquests tres tendències ja les tenim d'alguna manera avui mateix però potser no en som del tot conscients:


Remot: Ja en fem servir, pensem amb Refworks, QuestionPoint i, per que no, amb l'accés a totes les revistes contractades. I es que es veritat que contractem el contingut, però alhora, unes eines molt molt potents que ens permeten cercar milions d'articles a text complet i que utilitzem remotament.


Per capes: Una mica, una mica, sempre ho hem tingut, de fet el ILS mai ho ha sigut un sistema únic del tot, no? sempre hi ha hagut programes a la vora que han recolzat aquest "unic" sistema o han fet feina més especialitzada. De fet, la majoria dels OPAC via web son una capa superior al ILS tradicional feta amb una tecnologia diferent i més moderna.


Programari lliure: Potser no ens ho sembla però en fem servir molt i molt. La majoria de repositoris que conec estan fets sobre programari lliure. I a les biblioteques, la gran majoria de desenvolupaments locals s'hi basen (MySql, Apache, Perl, etc.)


Es cert que per usar aquest programari lliure ens calen experts (també amb altre programari no lliure potser) però també es veritat que aquests experts cada cop ho tenen més fàcil ja que les eines són més potents. Fa molts anys fer una calaixera era feina d'un artesà i li costava una setmana de feina. Fa pocs anys un aficionat al bricolatge amb una mica de traça tenia moltes eines elèctriques que li feien la feina molt més fàcil. Avui en dia, qualsevol espabilat se'n va a l'IKEA i munta la calaixera amb una tarda usant només un tornavís que ja s'inclou al lot...

Ramon

Anònim ha dit...

Lluís,

no et sorprendrà si et qüestiono quasi totes les frases d'aquest apartat:

Programari lliure. Sí, però roporcionat per alguna empresa.

Empresa? Encara teniu la ingenuïtat d'enfiar-vos de les empreses? Després
de totes les aixecades de camises, fotimers de diners pagats, enganyifes
continuades, frustracions sense fi, encara ens hem d'enfiar de les empreses? Si això no és fe (i cega)...

La meva experiència (també tinc canes, també, com el Ramon, em considero
raonablement experimentat, encara que sigui per anys acumulats) és molt més
equivalent a: «No. I don't trust companies, I trust people. The person I
trust on this is Trond.» (Linus Torvalds, entrevista a
http://www.msnbc.msn.com/id/5907194/). No, jo tampoc. Jo d'això me n'enfio
del Jordi, del Ramon o del Juan. Perquè sé que en saben, perquè sé que s'ho
han mirat, perquè tenen criteri, perquè el seu criteri s'ha demostrat
assenyat amb els anys.


El programari lliure permet un ús autònom del programari però això requereix la feina despecialistes.

Molt més especialistes hem hagut de ser en VTLS (o ara, en Millennium), molt
més difícil és fer coses amb MetalLib, SFX o ContentDM; molt més ha costat
la formació, molta més inseguretat tenen les persones que han de
barellar-s'hi, molt menys marge de maniobre tenen, molt més difícil és
obtenir la informació, molt més difícil és col·laborar en qualsevol
d'aquests productes de pagament proporcionats per empreses que els DSpaces, Invenios, Apaches, Linux, etc. Per cap d'ells em consta cap parada
imprevista, per cap d'ells em consten migracions impossibles, per cap d'ells
hem hagut de demanar per favor que ens facin cas, per cap d'ells ens ha
estat difícil posar-nos d'acord, per cap d'ells hem tingut dificultats en
saber què fa i com i, en alguns casos, fins i tot canviar-ho.

Com més gran em faig, com més canes tinc, més convençut estic que sempre que sigui possible (no sempre ho és, d'acord!) és infinitament preferible una
opció lliure que una de propietària. I sempre, sempre, fiar-nos de les
persones, treballin on treballin.

Ferran

Anònim ha dit...

Encara diré més. Si els VTLS han funcionat, o si el Millennium arriba a funcionar bé, és sobretot, per la col·laboració entre persones. Entre institucions, sí. Però sobretot, entre persones. Són les persones, no les insitucions, les que m'han ajudat a mi, han ajudat a l'altre, ens hem ajudat entre tots.

Empreses? Future options? Derivatives? Swaps? Mergers? Digital, Compaq? Libertas? Endeavor?

Ah, oh, ells sí que en saben... Nosaltres, en canvi, son tan ignorants, i tan poc de fiar....

Ferran

Lluís Anglada ha dit...

Ferran,

Trobo curiosa la contraposició que fas al darrer dels teus comentaris entre persones i empreses i institucions. La fas tu, no jo. No són les persones les que fan les organitzacions?

Confiar en les persones? I tant, en les que han demostrat que s'ho mereixen i en el sjoves que encara no han tingut temps de demostrar res. Això què té a veure amb el que parlàvem?

Val a dir que jo no em referia als programaris comercials sinó a que el programari lliure acabarà essent subministrat i mantingut per empreses.

Anònim ha dit...

Lluís, no crec que en fes una contraposició, jo. Deia «institucions, sí, però sobretot persones».

La meva experiència amb programari propietari i lliure (cada cop menys del primer, que l'evito tant com puc), en tots dos casos, és que és més estable i de fiar (en tots els sentits de la paraula) el que pugui desenvolupar, fer, ajudar, una persona que una empresa.

I sobre si el programari lliure serà proporcionat per empreses, no n'estic tan segur com tu. El programari lliure que funciona necessita d'un ecosistema de col·laboració entre iguals que les jerarquies per desenvolupar-se sa. Una empresa nouvinguda en aquest món en general no s'hi adapta, i intenta reproduir els seus esquemes interns, les seves rigideses, la seva necessitat de tenir-ho controlat tot; en definitiva, la seva por a perdre mercat, ingressos, la seva pròpia existència. Llevat d'Indexdata (http://www.indexdata.dk), vells coneguts i ja referenciats a la llista NG que citaves, jo en conec pocs casos.

Tinc grans esperances amb Evergreen (http://open-ils.org/) però. Segurament, Equinox Sofware (http://esilibrary.com/esi/), com que va néixer amb l'aplicació, sí deu funcionar bé.

Lluís Anglada ha dit...

Més sobre el tema i procedent de la llista NGC4LIST:

The eXtensible Catalog Project is pleased to announce that we have
launched our new website at http://www.extensiblecatalog.org/. This new
website will be the main vehicle for distributing our open-source
software once it is released in 2009. In the mean time, the website contains a wealth of information regarding the project, including publications, an overview of the software we are developing and the technologies that software will use, and a blog that has already been in use.

The eXtensible Catalog (XC) Project is working to design and develop a set of open-source applications that will provide libraries with an alternative way to reveal their collections to library users. XC will
provide easy access to all resources (both digital and physical collections) across a variety of databases, metadata schemas and standards, and will enable library content to be revealed through other
services that libraries may already be using, such as content management systems and learning management systems. XC will also make library collections more web-accessible by revealing them through web search engines.

Since XC software will be open source, it will be available for download at no cost. Libraries will be able to adopt, customize and extend the software to meet local needs. In addition, a not-for-profit organization
will be formed to provide the infrastructure to incorporate community contributions to the code base, encourage collaboration, and provide
maintenance and upgrades.

The project is hosted at the University of Rochester and funded through a generous grant from the Andrew W. Mellon Foundation Scholarly Communications Program as well as through significant contributions from and in collaboration with XC partner institutions. The project is in a
design and development phase until July 2009, at which point the
software will be released under an open-source license.

Steven Dibelius
Deployment Engineer, eXtensible Catalog Project
University of Rochester

Antoni Davia ha dit...

Lluis, veig que has decidit no publicar un post que et vaig fer sobre el programari lliure.

No t'ha donat temps de revisar-lo o bé has decidit no fer-ho?

En el segon cas, estaria en desacord amb la teva política, considero que els blogs es fan com a espais lliures de debat, sino son una una altre cosa, un panflet.

Salutacions,

Lluís Anglada ha dit...

Antoni,

No em sona haver rebut cap post teu. De fet, no 'controlo' els posts al meu blog. De fet, fins fa poc, ni me n'assabentava dels comentaris que es feien al blog.

No et sabria dir què ha passat. Si tu mateix escrius un comentari hauria quedarà incorporat, si axiò fallés, me l'envies per correu a langlada@gmail.com i el publicaré jo.

Salutacions.