dilluns, 28 d’abril del 2008
Les biblioteques universitàries a The Guardian
divendres, 25 d’abril del 2008
Els investigadors i les seves biblioteques (1 de 2)
dimecres, 23 d’abril del 2008
El futur del llibre pot passar per la seva deconstrucció
dissabte, 19 d’abril del 2008
Visita de bibliotecaris holandesos a biblioteques de Barcelona
- Primer aprenentatge del món del comerç. Els passos a seguir per tota botiga’ són (per aquest ordre): 1, generar tràfic (=fer que entri gent a la botiga); 2, transformar aquest tràfic en visitants; 3, transformar aquests visitants en compradors o usuaris; 4, transformar els usuaris ocasionals en usuaris fidels, i; 5, fer que aquests usuaris vagin, a poc a poc, incrementant ‘el gasto’ (= l’ús dels serveis).
- Segon aprenentatge del comerç. Organitzar la biblioteca com un espai per a la gent i tenir en compte: 1, quins productes es tenen; 2, quins serveis es donen; 3, com disposar els productes (els més atractius, els més usats, els que volem que es vegin...); 4, cuidar la presentació dels objectes, i; 5, tenir present que com a resultat global sempre hi ha l’atmosfera que es crea.
- La web és una gran oportunitat per incrementar la consulta de les col·leccions digitals. Posar col·leccions en forma digital a la xarxa és la millor manera de: 1, que la gent descobreixi coses que els poden interessar; 2, que el nostre país es vegi arreu del món
- Cal que les biblioteques de tot tipus treballin juntes, i que les biblioteques ho facin amb museus i amb arxius.
- Cal millorar la formació tecnològica dels bibliotecaris per tal que aquests puguin millorar els serveis seguint les línies de transformació de la societat.
- Cal promoure el paper dels bibliotecaris com especialistes en l’ús de la informació digital per als nostres usuaris
- Hem d’implicar els usuaris en la gestió i la vida de la biblioteca i això és possible gràcies a eines web 2.0, i fer-ho així pot ajudar a la biblioteca a tenir més visibilitat i prestigi.
- Internet afecta molt més el futur de les biblioteques i dels bibliotecaris que el futur d’altres professions com, per exemple, el de les clíniques dentals i dels dentistes
- Com a gran repte: la crisi en la imatge i identitat bibliotecaris i la dissolució de la imatge tradicional del llibre i de la biblioteca. La seva reflexió és que si no tenim una imatge atractiva, tampoc serem capaços d’atraure noves persones a la professió ni més recursos per a les biblitoeques.
- Com a gran oportunitat tenim l’enorme empenta a favor del canvi tecnològic que fa la vida (professional) potser menys confortabe però també més interessant.
- Que no sigui però que en els canvis que es reclamen, ens obsessionem tant en llençar les coses veles que en l’aigua de rentar el nen no se’ns en vagi la criatura (es a dir, si ens transformem tant que no ens reconeix ningú, haurem perdut la imatge i el prestigi adquirits al llarg dels anys).
- La millor idea de la vetllada: identitat és autoreconeixement [no auto-odi, afegiria jo]
- Repte 1: donar suport a la docència i l’aprenentatge. Per fer-ho, el nou context de l’EEES ens és molt favorable i també ho és el procés de revisió de les titulacions universitàries que actualment s’està duent a terme a Espanya. Tenim l’oportunitat d’adquirir noves competències.
- Repte 2: fer que els nostres productes s’interconnectin amb altres sistemes d’informació de la universitat (com els campus virtuals o els sistemes de gestó de la recerca, etc.). Tenim aquó l’oportunitat de preparar-nos per dissenyar i gestionar sistemes d’informació.
dilluns, 14 d’abril del 2008
Cooperació entre biblioteques de l'església
Aquesta és la situació de URBE (Unione Romana de Biblioteche Ecclesiastiche) què és una xarxa d’Universitats pontifícies i d’instituts teològics creada gràcies a que les biblioteques de la xarxa estan a la mateixa ciutat, tenen gran afinitat temàtica i, sobretot van iniciar el camí de la cooperació compartint programa informàtic.
La seva història s’inicia el 1988 quan 2 biblioteques de les que avui formen part de URBE van acordar compartir un programa d’automatització de biblioteques. La constitució oficial d’URBE es va fer l’any 1991 i els membres avui són 17.
Es governa amb una assemblea plenària de rectors de les institucions, una assemblea de directors de biblioteques i un consell directiu format pel director d’URBE, un administrador i 3 directors de biblioteques. El finançament és igualitari per les despeses bàsiques i, a més, cada institució paga una quota associada als programes als que cada institució participa.
Els seus programes cooperatius són:
- Formació del personal. Iniciat el 2005.
- Catàleg col·lectiu. Actualment en curs de reorganirzació.
- Compres conjuntes d’informació electrònica Iniciat el 2006.
- Manteniment de maquinari i programari dedicat a l’automatització de la gestió de les biblioteques.
- PI. Iniciat el 2005.
- Tenen en estudi fer digitalitzacions conjuntes (volen que els fons que cada biblioteca digitalitzi estiguin en un dipòsit comú) amb la intenció de reduir costos i facilitar l’obtenció d’ajuts externs.
dimecres, 9 d’abril del 2008
Articles (de revistes) als catàlegs (de llibres)
- tenen tants llibres que els articles afegits no ‘ofeguen’ el catàleg
- el programari de gestió permet consultar la totalitat del catàleg o el catàleg ‘filtrat’ per tipus de documents (llibres, articles, DVDs i CDs)
- si es fa la consulta a tot el catàleg, el programari permet visualitzar clarament els documents trobats per tipus
- el programari els permet gestionar alhora registres amb MARC i amb Dublin Core
- Què agermanava fa uns anys de forma exclusiva Barcelona i la capital de l’estat d’Ohio?
- Què caldria fer en catalogació a Catalunya per posar-nos al dia?
dissabte, 5 d’abril del 2008
Library Automation Marketplace 2005
- La constatació (ja feta en els darrers anys) de que el mercat viu una aturada. Des de la perspectiva nord-americana això vol dir que la major part de les biblioteques d’allà ja estan automatitzades i que el sector no creix com havia crescut. Els creixements venen ara de vendes fora dels EUA i de nous productes.
- La concentració del mercat (una tendència també continuada al llarg dels darrers anys) que el 2007 va tenir un episodi que va afectar moltes biblioteques de Catalunya i la Nacional de Madrid: la compra de la fusionada SirsiDynis per Vista Equity Partnes. Els interessats en el tema poden trobar allà els avatars que van conduir a que el programari Corinthian no sortís al mercat.
- L’entrada al mercat de noves empreses. Aquestes hi ha entrat amb nous productes i cal citar aquí OCLC amb PICA i amb Content.dm, ProQuest amb l’ERM Serial Solutions, Bowker amb AquaBrowser o MuseGlobal amb el seu producte de cerca federada.
- L’entrada al mercat de nous productes que complementen els tradicionals ILS, mostra clarament que l’era de la integració s’ha acabat. Tinguin o no futur les empreses tradicionals, probablement ja no el tindrà el que el proveïdor de programari per a una biblioteca donada sigui una sola empresa. Avui és perfectament possible (i potser fins i tot aconsellable) que els serveis automatitzats d’una biblioteca es descomposin en elements (el nucli base de gestió automatitzada d’una biblioteca, el gestor d’enllaços d’una altra, el metacercador, la interficie d’usuari, l’ERM ...) i que aquests es comprin a diferents empreses.
- És clar també que la informació digital és la que dirigeix la innovació. El dinamisme del mercat procedeix de productes ja ‘vells’ com els gestors d’enllaços i els motors de cerques federades i de productes més nous com els gestors de recursos electrònics i les interficies de ‘descoberta i subministrament’ en un sol cop com Primo de Ex-Libris, Encore d’Innovative o Visualizer de VTLS.
dimecres, 2 d’abril del 2008
A la manera d’Olot
- Enfrontar-se al problema des del començament i no deixar que creixi sense intervenir-hi
- Millorar les solucions de mica en mica i sense parar.
- Fer-ho de forma global (en aquest cas tractant de forma igual l’escola pública i la concertada)
- Sempre i a tota hora amb la voluntat d’arribar a algun lloc i, per tant, tenint una visió de cap on anar.
- Iniciant-ho des que van començar a aparèixer materials e- (BBDD, revistes, p. web, etc.), amb el risc d’equivocar-se i de desaprofitar algun recurs, però amb la seguretat que de l’experiència en traurem coneixement.
- Aprenent de les fórmules inicials, rectificant i ampliant els recursos e- que incorporem.
- Fent-ho no de forma segregada i sí de forma integrada (integrada amb la resta de materials de la biblioteca, integrada amb les necessitats dels usuaris i integrada amb el que fan altres biblioteques que, en això, poden estar més endavant)
- Amb una visió del que fan les biblioteques de l’entorn (i especialment les de països que van més endavant que nosaltres) i l’actitud proactiva de saber on es vol arribar.