Conservació del paisatge (i del llibre)

Més que interessant conferència organitzada pel Patronat d’Estudis Osonencs la de l’Oriol Nel·lo amb el títol “Per què parlem de conservació quan parlem de paisatge?” ¿Per què ressenyem la conferència de l’Oriol, que va ser bibliotecari de forma molt breu i que és conegut geògraf i prou prolífic autor? Per dos motius: perquè va ser un conferència intel·ligent circumstància ressenyable per rara, i, perquè li vaig prometre intentar traslladar-la al nostre àmbit substituint ‘paisatge’ per ‘llibre’. Me’n sortiré?. Intent 1: la conferència (i que em siguin perdonats els pecats derivats de la incorrecta transcripció o resum) La tesi: el conservacionisme del paisatge persegueix una quimera i el moviment mateix obstaculitza assolir l’objectiu que persegueix. No hem de voler conservar el paisatge (encara que alguns paisatges –pocs- s’hagin de conservar), sinó gestionar la seva transformació tot procurant amb això conservar-ne els seus valors. Definició: el paisatge és un diàleg entre el medi natural, l’acció humana i la mirada (el paisatge és percepció). Argumentari 1 o plantejament:

• El paisatge es transforma (sempre). Ho fa en la mesura que ho fa la societat amb la que dialoga ja que la societat es retrata en el paisatge. Voler-lo conservar, doncs, és una quimera, és voler aturar la inevitable transformació social.
• Però mai com en els darrers anys el paisatge no s’havia transformat a la velocitat a la que ho està fent ara (perquè mai com ara la societat havia canviat a tanta velocitat). La velocitat del canvi del paisatge fa que la percepció del canvi sigui molt àmplia. Si abans el paisatge era permanència, ara un lloc pot ser molts paisatges al llarg d’una vida humana.
• Aquesta mobilitat del que havíem percebut com immutable ens inquieta. El paisatge deixa de ser un referent, els paisatges son cada vegada menys específics. El paisatge ja no és un refugi ni un reforç de la identitat.
• D’aquí es deriva la força o la pressió per voler conservar el paisatge, força lògica i justificable, però quimèrica, impossible.

Argumentari 2 o nus:

• Una societat dinàmica és una societat transformadora del paisatge. Hem de voler conservar la forma quan el contingut ha desaparegut? Hem de museificar = conservar el paisatge?
• Cal canviar la perspectiva, no hem de voler conservar immutablement, hem de voler (pretendre) gestionar les transformacions del paisatge de manera que aquestes siguin compatibles amb el benestar i voler (pretendre) conservar, no el paisatge sinó els seus valors
• Te valors el paisatge? Certament: el paisatge és un indicador ambiental, conté valors estètics, és una reserva patrimonial i un recurs econòmic. El que ens ha d’inquietar és la destrucció dels valors del paisatge, no les transformacions del paisatge.

Argumentari 3 o desenllaç:

• Quina és la solució? Fer política de paisatge alhora que es fa política de gestió del territori (i viceversa) ja que les tendències que incideixen en el paisatge són les que incideixen en la gestió del territori (urbanisme).
• Les tendències que incideixen en l’urbanisme són: la dispersió territorial, l’especialització funcional i la segregació social. Tendències cada una d’elles amb efectes negatius sobre el benestar dels ciutadans i a les que Nel·lo contraposa com a model territorial alternatiu la ciutat compacta, complexa i cohesionada, model que és l’únic que permet conservar els valors del paisatge.
• Tot i així, alguns paisatges, els més excepcionals i amenaçats s’han de conservar
• Com es gestionen les transformacions del paisatge: amb normativa i promovent un canvi cultural que faci que la preocupació per la preservació dels valors del paisatge sigui una preocupació socialment estesa.

Cloenda: El creixement no ens ha de fer por si el gestionem proactivament I el llibre? Uns dies abans, a Vic, prenent un cafè vaig trobar un amic al que feia temps que no veia i que estava llegint un llibre. Vam xerrar i em va preguntar si jo, com a bibliotecari, no estava preocupat per la imminent i inevitable desaparició del llibre. Cal, es preguntava, promoure la conservació del llibre? Intent 2: trasllat de l’estructura de l’argumentari d’en Nel·lo al llibre imprès. La tesi: el conservacionisme del llibre persegueix una quimera i el moviment mateix obstaculitza assolir l’objectiu que persegueix. No hem de voler conservar el llibre (encara que alguns llibres –pocs- s’hagin de conservar), sinó gestionar la seva transformació tot procurant amb això conservar-ne els seus valors. Definició: el llibre és un diàleg entre els medis tècnics per transmetre informació, l’acció humana de voler-se comunicar i l’acte de llegir (el llibre és lectura) Argumentari 1 o plantejament:

• El llibre es transforma (sempre). Ho fa en la mesura que ho fa la societat amb la que dialoga ja que la societat es retrata en el llibre. Voler-lo conservar, doncs, és una quimera, és voler aturar la inevitable transformació social.
• Però mai com en els darrers anys el llibre no s’havia transformat a la velocitat a la que ho està fent ara (perquè mai com ara la societat havia canviat a tanta velocitat). La velocitat del canvi del llibre fa que la percepció del canvi sigui molt àmplia. Si abans el llibre era permanència, ara la lectura pot haver-se d’acostumar a fer-se en molts llibres al llarg d’una vida humana.
• Aquesta mobilitat del que havíem percebut com immutable ens inquieta. El llibre deixa de ser un referent, els llibres son cada vegada menys específics. El llibre ja no és un refugi ni un reforç de la identitat.
• D’aquí es deriva la força o la pressió per voler conservar el llibre, força lògica i justificable, però quimèrica, impossible.

Argumentari 2 o nus:

• Una societat dinàmica és una societat transformadora del llibre. Hem de voler conservar la forma quan el contingut ha desaparegut? Hem de museificar = conservar el llibre?
• Cal canviar la perspectiva, no hem de voler conservar immutablement, hem de voler (pretendre) gestionar les transformacions del llibre de manera que aquestes siguin compatibles amb el benestar i voler (pretendre) conservar, no el llibre sinó els seus valors
• Te valors el llibre? Certament: el llibre és un indicador ambiental, conté valors estètics, és una reserva patrimonial i un recurs econòmic. El que ens ha d’inquietar és la destrucció dels valors del llibre, no les transformacions del llibre.

Argumentari 3 o desenllaç:

• Quina és la solució? Fer política de lectura alhora que es fa política de gestió de la informació (i viceversa) ja que les tendències que incideixen en el llibre són les que incideixen en la gestió de la informació.
• Les tendències que incideixen en la societat de la informació són: la dispersió de les obres comunicacionals tradicionalment transmeses a través del llibre imprès, l’especialització de la lectura en generes i la segregació de lectors per tipologies. Tendències cada una d’elles amb efectes negatius sobre el benestar dels ciutadans i a les que Nel·lo contraposa com a model alternatiu la lectura compacta, complexa i cohesionada, model que és l’únic que permet conservar els valors del llibre.
• Tot i així, alguns llibres, els més excepcionals i amenaçats s’han de conservar
• Com es gestionen les transformacions del llibre: amb normativa i promovent un canvi cultural que faci que la preocupació per la preservació dels valors del llibre sigui una preocupació socialment estesa.

Cloenda: El creixement no ens ha de fer por si el gestionem proactivament p.d. dedicat també als que tindran la sort d’assistir al Seminari de l’Aula Jordi Rubió del 29 de maig sobre la impremta i llibreria a la Barcelona digital del 2010.