Els investigadors i les seves biblioteques (2 de 2)

Segon lliurament que es fa a aquest bloc sobre l’estudi “Researchers' use of academic libraries and their services”. El cap. 8 (p. 43-56) tracta l’evolució dels mètodes de treball dels investigadors i quines perspectives tenen respecte els serveis que les biblioteques els poden oferir en el futur. Els temes tractats aquí poden servir per configurar els serveis bibliotecaris de futur i donar-nos pistes sobre cap on ha d’anar la formació dels futurs professionals (tema aquest especialment actual, ara que els títols de biblioteconomia i documentació estan en procés de revisió). Els investigadors, quines funcions creuen que tindran els bibliotecaris d’aquí 5 anys? Un 72% ens veuen conservadors de materials impresos, dels arxius digitals i de les col·leccions especials. Un 61% ens veuen gestors de repositoris institucionals i de la informació digital. Un 59% com administradors que compren i subministren serveis d’informació. Un 46% especialistes temàtics, un 42% com formadors en alfabetització informacional, un 33% com a gestors de les bases de dades generades per la e- recerca, un 20% com a tecnòlegs que faciliten l’accés a la informació e-. Com veuen els bibliotecaris les seves funcions futures?

• Algunes funcions es veuen com a nuclears i algunes com a auxiliars o secundàries. Es veuen nuclears la de formadors, especialistes temàtics a la biblioteca, conservadors, administradors i gestors de repositoris.
• Algunes funcions es veuen majoritàriament com a secundàries: bibliotecaris temàtics als departaments, tecnòlegs, consellers en propietat intel·lectual.
• Vegeu però (figura 24) les diferències de visió respecte els rols de futur entre investigadors, directors de biblioteca i bibliotecaris.

Investigadors i bibliotecaris tenen percepcions diferents dels recursos d’informació?Les figures 25 i 26 examinen el tema en relació els documents impresos i els e-. Les percepcions no són idèntiques i en alguns casos les diferències són prou grans. Quina percepció tenen els bibliotecaris de la seva provisió de recursos e-? La satisfacció és molt gran respecte les revistes científico-tècniques i també en ciències socials. Ho és considerablement menys en altres àmbits. S’examinen els serveis oferts de formació i consell i es comparen amb els que són demanats a les biblioteques. En alguns casos oferta i demanada estan a la par, però en bastant per no dir molts casos els bibliotecaris diuen que se’ls demana molt més assessorament en algunes àrees que la formació que realment s’ofereix. Tenim un camp ampli, doncs, per donar més serveis: en la creació de materials docents, en les mesures d’impacte de la recerca, en propietat intel·lectual i dret de còpia i en la gestió de drets digitals. La figura 29 de la p. 52 (erròniament apareix com a figura 30) mostra la percepció que tenen els investigadors sobre el suport que reben de les bilioteques sobre drets de còpia. La figura 30 mostra les percepcions diferenciades que tenen investigadors i bibliotecaris sobre el paper d’aquests darrers en donar suport a diferents aspectes de la vida acadèmica (docent i investigadora).