divendres, 9 de maig de 2008

OA a l a UL

Conferència de Bernard Rentier, rector de la Universitat de Liège, sobre l’OA amb el títol: “Open Access to scientific documentation: institutional electronic repositories, a mandate for all researches”. Es va fer ahir a la Universitat de Barcelona dins el cicle de conferències que la UB organitza en el marc del debat pel seu pla estratègic Horitzó 2020. Transcric les principals idees exposades: La universitat té 3 objectius respecte la recerca:
  • Disseminar el resultat de la recerca científica de forma àmplia, democràtica i oberta (el sistema actual mai ha estat màximament efectiu)
  • Tenir accés a tota literatura de recerca sense limitacions (sense barreres de pagament o de permisos). La informació científica ha estat generada per diner públic, però en canvi no és pública, el seu accés, majoritariament, és de pagament.
  • Poder reutilitzar el material propi (retenir el dret de còpia)
El sistema actual de comunicació científica té ineficiències: mai tota la informació científica ha estat disponible, el preu de les revistes incrementa per sobre cost de la vida, alguns editors són ‘for profit’, cosa incompatible amb entorn de la ciència. El sistema per ser eficient: ha de ser ràpid, ha de complementar els articles tradicionals amb la inclusió de material addicional, ha de poder-se arxivar i intercanviar en e-, ha de basar-se en el nou paradigma: llegir ha de ser gratuït, ha de fer un us màxim de possibilitats de la xarxa (sense excloure l’antic sistema de control de qualitat), i, ha de fer front a la resistència al canvi derivada del nou paradigma (que passa en tots els àmbits i temes). Les universitats tenen 2 objectius respecte la informació científica generada en el seu si: assegurar que la recerca a la que donen suport tingui un impacte màxim i tenir un repertori complet de la producció científica a la que donen suport o generen. Hi ha 2 vies al OA: la daurada (les revistes OA) que potser sigui un somni i la verda (els repositoris institucionals = IR) que és a les nostres mans crear-la ja que la universitat pot fer que tota la literatura científica sigui accessible a IR, estigui referenciada en motors cerca i estigui disponible en e- si es demana. La U Lièja practica la via ‘verd pàlid’, consistent en:
  • recullen la totalitat dels articles publicats per professors de la universitat
  • ensenyen sempre les metadades dels articles
  • el text complet és accessible quan es pot
  • a vegades està temporalment no disponible (períodes d’embargament), i
  • si el text complet no és accessible (temporalment o permanent), el sistema genera una petició d’un e-print que va a l’autor i si aquest dóna aprovació, se li envia una còpia-e de l’article (cosa aquesta que es pot fer encara que l’autor no hagi retingut el dret de còpia).
B. Rentier defensa l’OA verd [pàlid] com un camí pràctic cap al OA verd fosc, ho veu com un moviment que inicia a la universitat el que ha de ser un moviment a llarg termini i que és possible perquè ha assolit consens entre universitats, consells de recerca, polítics... Que cal fer? recordar als científics que hi ha múltiples camins cap al OA i recolzar les revistes OA a l’hora que es promouen els IRs o els repositoris temàtics. Perquè les universitats necessiten tenir un IR? per recollir la totalitat de la recerca generada al seu si i per mesurar aquesta col·lecció. Raons addicionals a favor de l’OA: promou l’accés a la ciència en països en desenvolupament, i, la recerca està pagada moltes vegades per fons públics (i no s’ha de pagar de nou per llegir-la). La U Lieja el 2007 va aprovar que el dipòsit dels articles fos obligatori fent que només els articles dipòsits al seu IR seran els considerats vàlids a efectes de currículums oficials i avaluació del professorat. Es preveu que el maig 2008 el seu IR estigui operatiu. Es diu ORBI (Open Repository and Bibliographic Information) i inclou la facilitat ‘demana-ho a l’autor’ que permet demanar e-prints de coses que no estiguin en OA degut a restriccions de les editorials. B. Rentier va parlar de la EurOpenScholar, un moviment per afavorir l’OA de les publicacions acadèmiques que té per objectiu involucrar a autoritats en OA de manera que s’aprovin polítiques d’obligació de l’auto arxiu publicacions. EurOpenScholar vol desenvolupar polítiques de convenciment a favor de l’oA, tant cap a dintre la universitat com cap a fora. Cap a dintre, adreçant-se als rectors (mostrant-los els beneficis de tenir i participar en IR des dels seus punts de vista, per exemple, la millora de posicions de la seva universitat als rankings) i als investigadors (mostrant els beneficis de l’OA: més lectura i més citació). Cap a fora, adreçant-se a polítics i a finançadors de la recerca.

2 comentaris:

Bego Aguilera ha dit...

Si em permets, tinc una curiositat, B. Rentier va parlar específicament de preservació a la conferència?
Potser és una pregunta òbvia (si ho és, ja em disculpareu) però hi ha plans específics de preservació en aquesta via verda (pàlida)?

Gràcies!

Lluís Anglada ha dit...

No, de preservació no en va parlar. La pregunta no és obvia. La preservació en la via daurada (de fet en revistes e-) sembla estar en un estadi (bastant) més avançat que per a dipòsits. Per a revistes les incciatives s´n de duplicació de l'arxiu (ex., LOCKSS o PORTICO), però no hi ha iniciatives similars (encara) per a RI.