Revistes: la transició del p al e

Fa uns anys (no gaires) només hi havia revistes en paper. Els anys 90 van veure el naixement de revistes només en electrònic i, una mica més tard, el complement electrònic de les revistes en paper. Es calcula que avui un 60% de les revistes que formen el selecte univers de les 20.000 revistes científiques (= revisades per parells) estan disponibles en ‘e’ (i majoritàriament també en ‘p’). La transició està essent del ‘p’ al ‘p + e’, i no acaba de fer-se el pas al ‘e !’ (= només electrònic). Tenim un estudi que analitza, tant des del punt de vista de les biblioteques com dels editors, els motius que inhibeixen aquesta transició. El publica l’Association of Research Libraries i es titula “The e-only tipping point for journals: what’s ahead in the print-to-electronic transition zone” En són els autors Richard K. Johnson i Judy Luther i el confeccionen tenint en compte la bibliografia disponible (vegeu les referències a les p. 39-40) i entrevistes fetes a bibliotecaris i editors. Un informe breu (40 p.) amb un resum executiu (p. 1-5). L’estudi caracteritza la situació actual com de transició, i dóna com a fets:

• Que el format e- ha triomfat entre els lectors
• Que l’arribada de les revistes e- ha suposat un canvi radical en el model de preus i subscripcions (de comprar títol a títol i de forma individual, a comprar en paquets i de forma col·lectiva o consorciada)
• Que el sistema de les revistes científiques és un sistema híbrid (el 2006, un 30% era només p, un 37% només e- i el 33% restant mixt)
• Que la preservació del e- no esta assegurada i que això ha motivat que moltes biblioteques continuessin subscrivint el paper (no ha estat així en el cas de les biblioteques de les universitats de Catalunya que de forma valenta van apostar aviat per cancel·lar la majoria de les subscripcions en paper)
• Que tret dels grans editors, les associacions científiques que editen revistes no ho tenen fàcil passar el e- (un 89% de les associacions científiques només edita un títol, per exemple el COBDC)

Quines forces dirigeixen el canvi des del punt de vista de les biblioteques?

• Els desitjos dels usuaris que clarament prefereixen les versions e-
• L’oportunitat d’estalviar despeses amb l’e-. (algunes despeses associades a la gestió de les revistes clarament desapareixen si aquestes són e-, però algunes despeses noves apareixen: la contractació i el manteniment del enllaços, per exemple).

Quines forces dirigeixen el canvi des del punt de vista dels editors?

• L’oportunitat de retallar costos si es deixen de fer edicions en p (per concentrar la despesa en la molt costosa operació d’editar-les en e-)
• L’oportunitat de millorar les prestacions de les revistes, cosa possible en l’entorn digital

Des del punt de vista de les biblioteques, el gran inhibidor de no tenir només e- és la encara no resolta qüestió de l’accés permanent. L’estudi comenta algunes iniciatives de les biblioteques per donar-hi solució, des de la preservació consorciada d’un exemplar imprès fins a solucions de preservació digital (còpies digitals a consorcis, a LOCKSS o a Portico). El món dels editors no és homogeni. Els grans editors estan ben preparats per estar només en forma e-, però la majoria d’editors són ‘petits’ i no els és fàcil passar a l’edició e- i els fa por perdre lectors. Ningú no dubta que el futur de les revistes científiques és l’e-, però per algunes revistes això ja és així i per a altres això passarà d’aquí 20 anys. L’estudi s’acaba amb 6 recomanacions ben poc reveladores, excepte, potser sí, de que en una situació de transició com l’actual, no podem esperar (ni els manresans tampoc) que cap Llum màgica ens il·lumini.