dimecres, 1 d’octubre de 2008

I si fos que no cal, la biblioteca provincial?

El BDig del 21 de setembre, La Provincial al Principal ! em va portar a la meva bústia de correu e- un missatge d’una amiga, missatge que, reservant-me el dret a no revelar la font, pel seu interès transcric aquí.

“Crec que tenien més seny -ai làs!- les autoritats franquistes que van creure que, si Barcelona comptava amb una biblioteca gran com la Central [nom que va rebre la Biblioteca de Catalunya durant el franquisme], no tenien perquè bastir-ne una altra. Si la Central no s'omplia, si les de Tarragona, Girona i Lleida funcionaven amb una sabata i una espardenya ... per què començar una altra empresa miseriosa?”

“La llàstima és que no van arribar més enllà i ni van intentar un acord amb la Diputación Provincial per a convertir la Central en la Biblioteca Pública Provincial de Barcelona. Segurament que hi haguessin aportat els llibres de propietat estatal i la plantilla de personal de tots nivells que dedicaven a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona quan ens volien fer creure que aquesta era la Biblioteca Provincial que tenien totes les capitals de província. Això sí: van introduir a la Central , sense ni parlar-ne ni fer cap projecte, uns quants Facultativos.”

“No sé si, en recuperar la democràcia, la Generalitat de Convergència l'hagués volguda reconèixer i reclamar com a biblioteca nacional però, si més no, hagués estat una biblioteca gran per Barcelona. La història de la ‘gran biblioteca de Barcelona’ ha estat i és un garbuix. La Mancomunitat va haver de suplir la manca d'universitat, la manca d'instituts de recerca, la manca de biblioteques, creant l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya amb la seva xarxa de biblioteques filials. Al cap de trenta anys, quan tot començava a rutllar, el govern franquista s'ho carregà tot. I ara que tenim totes les competències de cultura transferides, hem d'esperar que el govern central -i centralista malgrat tot- ens doni com una almoina una biblioteca buida que el govern català ha d'omplir, ha de mantenir i gestionar amb una nova plantilla perquè va "desaparèixer" aquella de setze funcionaris que l'Estat tenia destinada a la "Provincia de Barcelona" i fins els dos funcionaris que tenia a la BC?”

“En comptes de buscar un emplaçament adequat per tal que ens hi col·loquin l'almoina, potser que ens aturéssim a reflexionar i exigir el que és ben nostre. La inversió (almoina) és realment per millorar el sistema de lectura pública de Catalunya o és per pagar un deute i posar-se la medalla uns per haver aconseguit "cobrar" i els altres per ser els amos d'una nova biblioteca a Catalunya que completarà amb les altres tres provincials la xarxa de biblioteques de l'Estat a Catalunya?”

“Si les medalles no compten, inverteixin sis us plau, en ampliar en tots els sentits una biblioteca que ja funciona: la Biblioteca de Catalunya. L'emplaçament és immillorable, l'edifici emblemàtic i suficient per complir amb la funció de biblioteca nacional i pública. No dupliquem esforços, ni serveis, ni plantilles. No cal que tinguem dues biblioteques a mig gas. Una biblioteca al centre de la ciutat, amb una bona col·lecció de lliure accés, una atenció personal com cal, uns serveis bons i àgils, oberta tot el dia i cada dia, és la que cal pels ciutadans de Barcelona i de Catalunya.”

“Rebutgem l'almoina. Reclamem el que ens deuen. Ja som prou grandets per decidir la biblioteca que volem.”

Serà, doncs, que potser no cal la biblioteca provincial i que el que volem que faci ens ho pot fer la nacional?

P.d. A la foto, la Biblioteca Nacional de Dinamarca, coneguda també com a Black Diamond, biblioteca nacional, per una banda, y local o municipal, per una altra. Sigui com a municipal o com a nacional, una biblioteca exemplar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Posats a fer economia podríem juntar ja posats les biblioteques de la UB, UPF amb la Biblioteca de Catalunya i la futura biblioteca central. Una simple ullada als indicadors de la ciutat ens farà adonar que cal aquesta nova biblioteca i unes quantes més. El model de juntar la "biblioteca regional" i la biblioteca central ja està en marxa en moltes comunitats com Andalusia, Madrid o Castella La Manxa. Amb la boca petita suspiren i envejen tenir una biblioteca de Catalunya dedicada a la seva feina, el patrimoni i la seva divulgació, cosa que no significa pas una biblioteca tancada en si mateixa, tot al contrari però les funcions i necessitats dels usuaris d'una biblioteca nacional - no regional - són diferents als d'una biblioteca central. Recordem a més que la Biblioteca de Catalunya, és això "de Catalunya". La biblioteca central de Barcelona, és això "de Barcelona".

D'altra banda no entenc la dèria que tenim els bibliotecaris d'anar reduint el nombre de les nostres biblioteques. Existeix un arxiu nacional i un arxiu de la ciutat, uns quants museus nacionals, nosaltres en canvi ens hem de conformar amb una 2x1 com al Pans?

Lluís Anglada ha dit...

Estic d'acord amb bastantes coses de les que dius, sobretot en la dèria dels bibiotecaris d'autolimitar-nos (de 'denunciar' els uisos impropis que es fan dels nostres espais, de no reconèixer com a nostres els documents digitals que hem comprat a través d'un consorci, etc.)

De tota manera, comentar també que ajuntar coses és la única manera (a vegades) de fer-les possibles. Les biblioteques universitàries justament en són mostra: van ajuntar biblioteques de departament per fer-ne de facultat, de facultat per fer-ne de campus i estan treballant estretament en cooperació usant un mateix catàleg col·lectiu i comprant materials digitals cojuntament.

Un amic m'envia un correu i opina cm tu, que "barrejar Biblioteca Nacional i de la Ciutat em sembla una mala solució (o ,en tot cas, només una solució provisional)". Pot ser. Però cal fer projectes que s'entenguin i que se sàpiga on van i el de l'actual povincial... és un sidral.

teresa ha dit...

Catalunya, a la cua de l'Estat en biblioteques públiques

http://www.cultura21.cat/textecomplet.asp?id_texte=2861

Extremadura és la comunitat autònoma que compta amb més biblioteques públiques en relació amb la seva població (2.463 persones per biblioteca), segons un llistat elaborat pel Ministeri de Cultura en què Catalunya se situa a la part més baixa. El percentatge extremeny és deu vegades més gran que a Catalunya, on només hi ha una biblioteca per cada 22.021 habitants. No obstant, el Principat no és el pitjor classificat, ja que la taula la tanca Madrid amb una biblioteca per cada 30.970 ciutadans.

En termes absoluts, Andalusia és l'autonomia on hi ha més biblioteques públiques (816), seguida del País Valencià (amb 517) i Castella-la Manxa (515). La Rioja (23) i Cantàbria (57) són les que en tenen menys. A més d'Extremadura, les autonomies on va créixer més el nombre de biblioteques són Castella-la Manxa (93 en el període objecte d'estudi) i Andalusia (62), mentre que a l'Aragó només se'n van crear quatre en aquests quatre anys.

Font: [BibCat-2] Catalunya, a la cua de l'Estat en biblioteques públiques

Anònim ha dit...

Veig que es fa referència a l'estudi d'aquests dies de la Fundación Sanchez Ruipérez sobre les biblioteques de l'Estat. Alerta perquè cal llegir la lletra petita. En el cas del nombre de "biblioteques", com s'explica, suma "centres de lectura" i "biblioteques". La majoria dels punts de servei extremenys són "centres de lectures" que a Catalunya no es computen com a "biblioteques" del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. És a dir, no és comparable. A Catalunya no s'inclouen les "biblioteques" de poblacions de menys de 3.000 habitants no incloses al sistema. Si es fes es podrien sumar ben bé 300 "punts" de servei que no es poden considerar biblioteques amb estàndards de biblioteques. Si algú pensa que les biblioteques públiques d'Extremadura, País Basc o Andalusia són millor que les catalanes, realment és que estem "perplexos". Els diaris han reproduït el que diuen els dibuixets sense llegir el text que explica què carai s'està comptant.

Lluís Anglada ha dit...

Totalment d'acord amb anònim. Estic llegint l'estudi de la FGS Ruiperez i les coses van per aquí

De forma més senzilla però més clara ho podeu trobar en el molt honest article "20 años de política bibliotecaria en Andalucía" d'Antonio Bustamante Rodríguez, al Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios(63):pp. 49-67. Disponible a: http://www.aab.es/pdfs/baab63/63a3.pdf