Per fer números rodons, podem dir que a l’any 2000 es produeix una ruptura definitiva amb el paradigma de la comunicació científica establert de forma sòlida des de 1665, any en el que van néixer les primeres revistes científiques i basat en el paper imprès.
El ‘model paper’ va usar ordinadors des que l’ús d’aquests va començar a generalitzar-se: indexació automàtica, cerca a distància a grans BBDD, CD-ROMs..., però no ha estat fins la plena expansió d’Internet que algunes peces clau del model comencen ja no només a ser criticades sinó també a ser substituïdes per altres. Quan els canvis en un model ja no són només de façana és quan podem parlar de canvi de model o de canvi de paradigma.
El darrer llibre de Christine L. Borgman, “Scholarship in the digital age: information, infrastructure and the internet” (Cambridge, Mss: The MIT Press, 2007, 336 p., ISBN 978-0-262-02619-2) tracta d’això, de la construcció d’un nou model per a la comunicació científica i del paper de la informació en aquest model. Borgman se situa en els desenvolupaments tecnològics apareguts en aquest S. XXI i els emmarca en el context en el que te lloc la comunicació científica, comunicació que malgrat canviar d’eines manté les seves antigues finalitats. La intenció del llibre és mostrar-nos que fins ara teníem un sistema i una infrastructura de la informació però que pel futur cal construir una (nova) infrastructura per a la informació.
El llibre té 9 capítols. Deixant a banda el 1r (introductori), aquests tracten:
- Cap. 2, p. 14-31. Les iniciatives de construcció d’una infrastructura acadèmica d’informació.
- Cap. 3, p. 33-45. Els principis subjacents en la infrastructura científica actual.
- Cap. 4, p. 47-74. La comunicació científica com a sistema, les formes que adopta i les funcions que té (de legitimació, de disseminació i d’accés).
- Cap. 5, p. 75-114. Els canvis que les noves tecnologies introdueixen en el procés de comunicació científica: com queden les funcions tradicionals en el nou context, què vol dir ara ‘publicar’, l’impacte de l’OA...
- Cap. 6, p. 115-147. Dedicat a les dades, aquesta informació que, essent també informació, ha preocupat poc (fins ara) als professionals de la informació.
- Cap. 7, p. 149-177. Els diferents elements que cal tenir en compte per construir una infrastructura per a la informació per a la e-Ciència i concretament les pràctiques científiques (la cerca d’informació, la creació de coneixement, la cooperació…).
- Cap. 8, p. 179-226. Com s’assembla o diferencia el comportament dels científics segons pertanyin a una o a una altra de les disciplines científiques (ciències, ciències socials o humanitats). Vid. aquí els apartats sobre els desincentius per la cooperació en les diferents disciplines.
Capítol a part pel darrer capítol (p. 227-265), que és de reflexió final. Seguint la línia del llibre d’anar mostrant no només els constituents de la cadena de comunicació sinó el seu context, l’autora insisteix aquí en els aspectes menys visibles de la revolució en curs de la informació. Per al futur, C. Borgman ens ofereix 4 orientacions:
- Pensar (i actuar pensant) a llarg termini.
- Avançar equilibrant el que es global amb el que és local
- Separar el contingut de les eines i serveis que s’hi superposen
- Identificar els elements i els agents clau en el futur de la comunicació científica.
Una altra ressenya del llibre la trobareu a l'entrada de 23 gener 08 de Science Library Pad: Thoughts on the use of technology and other issues for science libraries and science publishers.
1 comentari:
La Christine Borgman m'informa:
"The book is receiving the Best Info Sci bk of the year award from ASIST in a couple of weeks"
Publica un comentari a l'entrada