Medir la ciència a Catalunya

Lluís Rovira, Jordi Camí, Raül Isaac Méndez-Vásquez i Eduard Suñén-Pinyol signen el treball Caracterització bibliomètrica de la producció científica a Catalunya 1996-2006 que la CIRIT va encarregar a l’Agencia de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). El treball és del juliol del 2008 i té 28 p, cosa que el fa fàcilment llegible. Resumeixo les 9 conclusions de l’estudi que trobareu a la p. 29:

• Es destaquen els creixements de la producció científica des de 1996 i que avui aquesta representa el 2,5% de la producció científica de la unió europea.
• L’indicador de visibilitat (proporció citacions per document) de la producció científica catalana supera la mitjana mundial 5 anys abans que l’espanyola. Destaca la productivitat de la recerca a Catalunya en Biomedicina i aquest sector sembla concentrar nivells de citació més alts que altres àmbits temàtics.
• Els documents biomèdics universitaris representen un 0,77% del total però concentren un 15,5% de les citacions. Les universitats generen un 64,2% de la producció científica i el sector sanitari un 28%.
• La producció científica es concentra a la demarcació de Barcelona (57.588 documents del total dels 63.517 estudiats)

El treball s’inicia amb una breu molt breu introducció metodològica i passa a donar les dades que posen la producció científica de Catalunya en relació el món (representa un 0,87%), la Unió Europea (un 2,5%) i Espanya (un 25,54%). Es comparen algunes variables Catalunya – Estat (Catalunya és el 15,96% de la població espanyola però produeix el 25,54% de documents), Catalunya – Finlàndia i Catalunya – Món. S’analitza la producció científica de Catalunya pel període 1996-2006 per àmbits temàtics, sectors institucionals (universitats, hospitals, centres públics de recerca i altres) i per subàmbits temàtics. El treball acaba amb una anàlisi dels documents molt citats (que es concentren en les universitats i en biomedecina) i la distribució geogràfica dels treballs. Els meus comentaris:

• Felicitacions sinceres als autors per la feina i a la CIRIT per encarregar-los-hi.
• La publicació d’aquest treball esperem que trenqui la indiferència de l’administració pública catalana respecte la bibliometria, la vigilància tecnològica i, en general, respecte la informació com a element de la recerca. No ha estat així a Andalusia, Galicia, Extremadura. Ni tampoc per a Espanya.
• Sembla que hi ha coincidència en afirmar que, des del conseller Mas-Colell fins ara, els passos seguits per la Generalitat per potenciar la recerca són correctes i van en la bona via. El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació que és previst que s’aprovi aquest any en seria una mostra. No en discreparé en el substancial, però respecte la informació, la visió dels responsables del tema no és gaire moderna ni avançada. La informació hauria de figurar en els plans de recerca almenys a dos llocs. En la base, ja que tenir accés a la documentació científica mundial és un requisit essencial per produir treballs de recerca de qualitats. En l’esfera de difusió, perquè avui no hi pot haver política científica completa que no tingui en compte la visibilitat de la mateixa i això vol dir parlar de metadades de dipòsits electrònics de documents i d’accés obert.