Els espais físics encara importen

Els recursos que té una biblioteca per dur a terme les seves funcions són la tecnologia, els serveis, la informació, el personal i l’espai. Els he posat en l’ordre en el que crec que els posem els bibliotecaris i crec que aquest ordre dóna massa importància a la tecnologia i massa poc a l’espai.

En algun moment no massa llunyà (i potser per sort nostra, no pas aquí), les biblioteques públiques havien de ser –segons la responsable del sistema bibliotecari espanyol-, biblioteques de préstec. A les universitats, han estat legió els bibliotecaris que han mirat malament els usuaris que anaven a la biblioteca ‘només a estudiar’.

Si l’espai físic ja no ha merescut massa les nostres consideracions, l’onada d’impuls tecnològic de la xarxa dels darrers 10 o 15 anys ha acabat de desplaçar l’atenció del físic al virtual. Però la realitat dels canvis del hàbits dels humans no corre tant com la imaginació dels fans de la tecnologia. Amazon i la venda en línia de llibres físics ha estat segurament un dels majors èxits d’Internet, però aquesta no suposa més que el 15% del mercat als EUA. Anirà en augment? Potser sí, però els responsables de les llibreries tradicionals, alhora que miren de ser també present a la xarxa, no rebutgen els llocs on es produeixen el 85% de les vendes. Al contrari, miren com millorar els espais físics de les llibreries. No hauríem de fer el mateix amb el de les biblioteques?

Harold B. Shill i Shawn Tonner van fer un estudi sobre quasi 400 institucions acadèmiques nord-americanes que des de mitjans dels 90 havien fet nous edificis de biblioteques o n’havien ampliat o reformat. L’estudi buscava veure quins impactes havien tingut aquestes noves biblioteques o reformes en les conductes del usuaris. Podeu veure’n alguns resultats als dos articles següents:

• Creating a better place: physical improvements in academic libraries, 1995-2002 // College & research libraries, nov. 03, p. 431-466.
• Does the building still matter? Usage patterns in new, expanded, and renovated libraries, 1995-2002 // College & research libraries, march 04, p. 123-150.

Als autors els interessava conèixer 3 coses:

1. Si les inversions en edificis suposaven increments en ús de la biblioteca.
2. Quin tipus de millores es correlacionaven amb increments d’usos.
3. Si l’increment d’ús durava més enllà de la novetat de l’edifici o de la reforma

Als interessats en arquitectura bibliotecària (que haurien de ser seguidors del blog [bauen] biblioteques i arquitectura) els animaria a llegir el primer dels articles citats, que és el que a mi m’ha semblat més interessant. No en faré un resum detallat, però si que explicaré les tendències que a mi m’han semblat més interessants i que crec que poden estendre’s a biblioteques de qualsevol tipus:

• Les biblioteques que, històricament (als EUA), havien ocupat espais propis i aïllats d’altres serveis, tendeixen ara a incorporar als seus espais altres serveis bibliotecaris. Els edificis de biblioteques tendeixen així a ser multipropòsit.
• Les millores tenen quasi sempre com objectiu augmentar les facilitats per fer formació dins la biblioteca, guanyar espai per a persones i incrementar les zones d’estudi per a grups.
• La connexió inalàmbrica a la xarxa és el resultat del 85% dels nous edificis fets des de 1994.
• Els centres usats on s’han fet les obres combinen els nous edificis i les ampliacions amb l’ús d’emmagatzematge compacte per a les seves col·leccions. Aquest pot ser dins la pròpia biblioteca, però cada vegada més biblioteques confien en magatzem remots (sovint cooperatius) per guardar els documents de baix ús.

Els articles comentats els havia llegit fa una mica de temps i no havia trobat el moment de comentar-los aquí. M’han animat a fer-ho dues coses. La primera és l’estona que vaig passar a la cafeteria de la llibreria la Central. La setmana havia estat intensa i el divendres llarg i necessitava un refugi, un tercer espai, un lloc on mirar coses que m’interessen (llibres) en un ambient de repòs. Les llibreries s’han apressat a fer que els seus espais milloressin en confort i que convidessin a anar-hi. La segona, el sorprenent enllaç que em proporciona en Joan, un crac en això de trobar informació a Internet.

Es tracta d’un estudi de ‘CONSUMER EROSKI, el diario del consumidor’ on s’analitzen les instal·lacions i serveis de 100 biblioteques públiques a 18 ciutats espanyoles. Sorprenent, sincerament. En reprodueixo 3 fragments:

• Una de cada cuatro bibliotecas no logra aprobar el examen de CONSUMER EROSKI, tal y como han comprobado sus técnicos tras realizar una visita como usuarios a mediados de diciembre a 17 bibliotecas universitarias, 14 Bibliotecas Públicas del Estado y 69 bibliotecas municipales o regionales de 18 ciudades: Barcelona, Madrid, Murcia, Bilbao, Málaga, Sevilla, Valencia, Zaragoza, Alicante, Pamplona, San Sebastián, Vitoria, A Coruña, Córdoba, Valladolid, Cádiz, Granada y Oviedo.
• Se inspeccionaron las instalaciones para valorar el estado general de cada una de ellas en materia de información, servicios, accesibilidad, seguridad y limpieza. Además, se solicitó información sobre cómo tramitar el carné para conocer, así, el funcionamiento del sistema de préstamo y consulta. La valoración final del servicio que ofrecen las bibliotecas se queda en un 'aceptable', que es también la calificación que merecen los apartados de servicios y seguridad de las instalaciones.
• Por ciudades, las mejores fueron las visitadas en Bilbao, que reciben un 'muy bien', seguidas de las de A Coruña, Barcelona, Córdoba, Granada, Madrid, Murcia, San Sebastián y Vitoria, con un 'bien'. En 'aceptable' se quedan las bibliotecas analizadas en Cádiz, Málaga, Oviedo, Sevilla, Valencia y Valladolid. Los suspensos, aunque con un 'regular', fueron a parar a las examinadas en Alicante, Pamplona y Zaragoza.

Comentaris personals:

1. No crec que de l’increment d’usos virtuals de les biblioteques se n’hagi de deduir que les biblioteques físiques deixaran de tenir importància. Els espais virtuals se sobreposaran als reals i aquests seran tant o més usats que abans si sabem adaptar-los a les necessitats i costums canviants de les persones.
2. Si els bibliotecaris no tenim clar que hi ha motius per usar les biblioteques físiques o com millorar-les per incrementar els usos, malament ho tenim per demanar que es facin els nous edificis o les ampliacions dels existents que ens falten.