diumenge, 8 de febrer del 2009

Els espais físics encara importen

Els recursos que té una biblioteca per dur a terme les seves funcions són la tecnologia, els serveis, la informació, el personal i l’espai. Els he posat en l’ordre en el que crec que els posem els bibliotecaris i crec que aquest ordre dóna massa importància a la tecnologia i massa poc a l’espai.

En algun moment no massa llunyà (i potser per sort nostra, no pas aquí), les biblioteques públiques havien de ser –segons la responsable del sistema bibliotecari espanyol-, biblioteques de préstec. A les universitats, han estat legió els bibliotecaris que han mirat malament els usuaris que anaven a la biblioteca ‘només a estudiar’.

Si l’espai físic ja no ha merescut massa les nostres consideracions, l’onada d’impuls tecnològic de la xarxa dels darrers 10 o 15 anys ha acabat de desplaçar l’atenció del físic al virtual. Però la realitat dels canvis del hàbits dels humans no corre tant com la imaginació dels fans de la tecnologia. Amazon i la venda en línia de llibres físics ha estat segurament un dels majors èxits d’Internet, però aquesta no suposa més que el 15% del mercat als EUA. Anirà en augment? Potser sí, però els responsables de les llibreries tradicionals, alhora que miren de ser també present a la xarxa, no rebutgen els llocs on es produeixen el 85% de les vendes. Al contrari, miren com millorar els espais físics de les llibreries. No hauríem de fer el mateix amb el de les biblioteques?

Harold B. Shill i Shawn Tonner van fer un estudi sobre quasi 400 institucions acadèmiques nord-americanes que des de mitjans dels 90 havien fet nous edificis de biblioteques o n’havien ampliat o reformat. L’estudi buscava veure quins impactes havien tingut aquestes noves biblioteques o reformes en les conductes del usuaris. Podeu veure’n alguns resultats als dos articles següents:

  • Creating a better place: physical improvements in academic libraries, 1995-2002 // College & research libraries, nov. 03, p. 431-466.
  • Does the building still matter? Usage patterns in new, expanded, and renovated libraries, 1995-2002 // College & research libraries, march 04, p. 123-150.

Als autors els interessava conèixer 3 coses:

  1. Si les inversions en edificis suposaven increments en ús de la biblioteca.
  2. Quin tipus de millores es correlacionaven amb increments d’usos.
  3. Si l’increment d’ús durava més enllà de la novetat de l’edifici o de la reforma

Als interessats en arquitectura bibliotecària (que haurien de ser seguidors del blog [bauen] biblioteques i arquitectura) els animaria a llegir el primer dels articles citats, que és el que a mi m’ha semblat més interessant. No en faré un resum detallat, però si que explicaré les tendències que a mi m’han semblat més interessants i que crec que poden estendre’s a biblioteques de qualsevol tipus:

  • Les biblioteques que, històricament (als EUA), havien ocupat espais propis i aïllats d’altres serveis, tendeixen ara a incorporar als seus espais altres serveis bibliotecaris. Els edificis de biblioteques tendeixen així a ser multipropòsit.
  • Les millores tenen quasi sempre com objectiu augmentar les facilitats per fer formació dins la biblioteca, guanyar espai per a persones i incrementar les zones d’estudi per a grups.
  • La connexió inalàmbrica a la xarxa és el resultat del 85% dels nous edificis fets des de 1994.
  • Els centres usats on s’han fet les obres combinen els nous edificis i les ampliacions amb l’ús d’emmagatzematge compacte per a les seves col·leccions. Aquest pot ser dins la pròpia biblioteca, però cada vegada més biblioteques confien en magatzem remots (sovint cooperatius) per guardar els documents de baix ús.

Els articles comentats els havia llegit fa una mica de temps i no havia trobat el moment de comentar-los aquí. M’han animat a fer-ho dues coses. La primera és l’estona que vaig passar a la cafeteria de la llibreria la Central. La setmana havia estat intensa i el divendres llarg i necessitava un refugi, un tercer espai, un lloc on mirar coses que m’interessen (llibres) en un ambient de repòs. Les llibreries s’han apressat a fer que els seus espais milloressin en confort i que convidessin a anar-hi. La segona, el sorprenent enllaç que em proporciona en Joan, un crac en això de trobar informació a Internet.

Es tracta d’un estudi de ‘CONSUMER EROSKI, el diario del consumidor’ on s’analitzen les instal·lacions i serveis de 100 biblioteques públiques a 18 ciutats espanyoles. Sorprenent, sincerament. En reprodueixo 3 fragments:

  • Una de cada cuatro bibliotecas no logra aprobar el examen de CONSUMER EROSKI, tal y como han comprobado sus técnicos tras realizar una visita como usuarios a mediados de diciembre a 17 bibliotecas universitarias, 14 Bibliotecas Públicas del Estado y 69 bibliotecas municipales o regionales de 18 ciudades: Barcelona, Madrid, Murcia, Bilbao, Málaga, Sevilla, Valencia, Zaragoza, Alicante, Pamplona, San Sebastián, Vitoria, A Coruña, Córdoba, Valladolid, Cádiz, Granada y Oviedo.
  • Se inspeccionaron las instalaciones para valorar el estado general de cada una de ellas en materia de información, servicios, accesibilidad, seguridad y limpieza. Además, se solicitó información sobre cómo tramitar el carné para conocer, así, el funcionamiento del sistema de préstamo y consulta. La valoración final del servicio que ofrecen las bibliotecas se queda en un 'aceptable', que es también la calificación que merecen los apartados de servicios y seguridad de las instalaciones.
  • Por ciudades, las mejores fueron las visitadas en Bilbao, que reciben un 'muy bien', seguidas de las de A Coruña, Barcelona, Córdoba, Granada, Madrid, Murcia, San Sebastián y Vitoria, con un 'bien'. En 'aceptable' se quedan las bibliotecas analizadas en Cádiz, Málaga, Oviedo, Sevilla, Valencia y Valladolid. Los suspensos, aunque con un 'regular', fueron a parar a las examinadas en Alicante, Pamplona y Zaragoza.

Comentaris personals:

  1. No crec que de l’increment d’usos virtuals de les biblioteques se n’hagi de deduir que les biblioteques físiques deixaran de tenir importància. Els espais virtuals se sobreposaran als reals i aquests seran tant o més usats que abans si sabem adaptar-los a les necessitats i costums canviants de les persones.
  2. Si els bibliotecaris no tenim clar que hi ha motius per usar les biblioteques físiques o com millorar-les per incrementar els usos, malament ho tenim per demanar que es facin els nous edificis o les ampliacions dels existents que ens falten.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

La qüestió és exactament que els usos estan canviant. Els espais físics són molt importants però no tant com a magatzems de llibres o sales monacals de consulta sinó com a lloc de trobada i punt on disposar d'equipament tecnològic avançat i gratuït.
Et deixo un enllaç a un apunt meu de fa algun temps: Són prescindibles les biblioteques?

Lluís Anglada ha dit...

Gamoia,

Estic d'acord amb les funcions prescindibles i les no prescindibles de la teva entrada de bloc del 23 Oct 07 i estic d'acord en que la qüestió no és en cap manera en com de tecnològiques fem les coses sinó en com d'adequades per a la gent les fem.

Però em sembla veure més preocupació pels 'bits' que pels 'bricks' i deixant a banda que el negoci el tenim (encara) en l'espai real, no em sembla sensat preveure que l'espai virtual saturarà les necessitats humanes a curt termini.

Aquest 'finde' he passat algunes hores a l'ordinata, però he anat en bici, de rebaixes i altres compres, de competició de gimàstica artística, de museu i de tapes. Tot això ben real i disfrutat.

Per cert, no dorms?

Anònim ha dit...

gràcies per les recomanacions, tot un descobriment el bloc de Daniel Gil.

Anònim ha dit...

Si em permets Lluís (ja sé que sí), entre la biblioteca definida com a conjunt de serveis o definida com a local on hi ha serveis, crec que ens hem de quedar amb la primera, de manera que allò que és essencial són els serveis, per a alguns dels quals els locals són totalment prescindibles, com també ho és aquest meu comentari perquè sé que dic obvietats. No obstant de vegades es pensa (encara ara) en biblioteca= local. A això em referia a Contra les biblioteques http://www.legalment.net/?p=577 ara fa pocs dies.

Ferran Moreno ha dit...

Als nous plans d'estudi de les universitats, hi ha una part molt important de l'avaluació basada en el treball autònom, i aquest treball, sovint en grup, es fa a la biblioteca. S'han de donar els serveis, és clar, però també s'ha de proporcionar els espais perquè aquest treball es pugui fer sense molestar els que busquen a la biblioteca un espai tranquil on estudiar.

Malauradament, en massa casos no hi ha comunicació entre qui dissenya la biblioteca i qui l'ha d'ocupar, de manera que moltes biblioteques noves ja neixen amb greus problemes per combinar totes les menes de "presencialitat".

També és cert que hi ha molts serveis que no cal oferir-los al mateix local. Les biblioteques, les universitàries si més no, s'haurien de plantejar la implantació del teletreball, per exemple, de la mateixa manera que ja fa anys que s'ofereixen serveis en línia pels usuaris que no poden o no volen anar a la biblioteca.

Amb tot això i en resum volia dir que els espais continuen sent importants, però que potser caldria adaptar-nos més ràpidament a noves necessitats i al concepte que puguin tenir els usuaris de la biblioteca, que potser ha canviat.

Daniel Gil Solés ha dit...

Lluís,
moltíssimes gràcies per les teues paraules i la teua recomanació vers el meu blog... M'he posat roig i tot! Penso com tu, que els edificis de les biblioteques encara seguiran existint durant molt de temps, com a una tipologia arquitectònica molt valorada i molt cuidada, tant per arquitectes, responsables polítics i penso que cada cop més pels mateixos bibliotecaris. No obstant, l'ús tradicional que socialment han tingut les biblioteques ha canviat radicalment, i com bé diu la Gamoia, ara ja no són aquells temples del silenci, magatzems de llibres, per a passar a ser àgores ciutadanes obertes, espais de diàleg i punts de trobada. Els arquitectes ja fa temps que ho saben, i penso que en bona part dissenyen aixi (amb errors i encerts, és clar)... I els bibliotecaris pensem així? I sobre l'espai virtual, penso que haurà de conviure amb els edificis, que seran la base principal, el centre d'operacions: el que passa que cada cop més, quan es planifiquin els edificis, caldrà reservar una quantitat creixent d'espai per a usos virtuals, amb sales d'ordinadors, punts d'accés, xarxes wi-fi, etc... No caldrà planificar espais virtuals en si mateixos, que també (il·limitats per definició); sinó més important encara, els espais de transició del món real vers el virtual.

Anònim ha dit...

La pèrdua de influència de la biblioteca com a espai físic crec que és un fet inevitable. La possibilitat tècnica de la biblioteca d'oferir serveis virtuals (incloent-hi una part cada cop més important del seu fons) és evident que només pot anar a més (més serveis, tot el fons). Però el que crec que marca el "punt de no retorn", són les possiblitats tecnològiques de l'altra part, dels clients. Ubiqüitat en la connexió a Internet, dispositius que cada cop permeten milor treball en movilitat, a més de la revolució que s'apunta amb el Kindle. La forma de funcionar del client demanarà una forma de fer determinada i caldrà adaptar-s'hi.

Avui precissament llegia a Twitter "la nova biblioteca és Starbucks. És on són els estudiants". (http://twitter.com/jeffjarvis/statuses/1289031164) Sens dubte exagerat però crec que representa l'esprit del que està passant.

En àmbits de pràctica professional crec que podriem trobar exemples on això ja ha passat. El cas més proper per a mi és el del món del dret. Els grans despatxos tenen professionals poden fan un ús més intensiu que mai de la informació que necessiten sense necessitat de recòrrer a l'espai físic que tinguin habilitat com a biblioteca (si és que el tenen). Les característiques de la seva feina ha forçat els bibliotecaris a adaptar-s'hi.