Fomentar la lectura

“I ser retardat en el llenguatge és una de les calamitats més extremes per als éssers humans, ja que només a través del llenguatge ens iniciem en el nostre estat humà i en la cultura, ens comuniquem lliurement amb els altres, adquirim i compartim informació. Si no podem fer això quedarem estranyament discapacitats i impedits, siguin quins siguin els nostres desitjos, les nostres obstinacions o les nostres capacitats innates. I, de fet, podem ser tant poc capaços d’adonar-nos de les nostres capacitats intel·lectuals que pot semblar que siguem retardats mentals”

La cita m’impacta per la seva contundència. És d’Oliver Sacks, del seu llibre ‘Veig una veu’, publicat en català el 1996 per Proa però que em cau ara a les mans deixat per la Mònica.

Definim les biblioteques com a entitats que proporcionen informació, però abans que això (o al mateix temps que això) son organitzacions que fomenten la lectura, que faciliten que usem i ens endinsem en el llenguatge escrit, una eina constitutiva de la nostra personalitat.

Una bona manera de fer-ho és mostrar com la lectura es pot relacionar amb totes les nostres activitats (formatives, d’oci o laborals) i, en aquest sentit, magnífica la idea de la xarxa de les Biblioteques de Barcelona amb el bloc Grec 09 a les Biblioteques de Barcelona.

Magnífica la idea perquè relaciona cultura amb cultura i mostra com el que veiem o sentim en forma d’espectacle pot ser reviscut amb els llibres i altres documents de les biblioteques. De cada obra del Grec en fan un breu resum i:

• Dóna enllaços del catàleg de l’obra o d’obres relacionades
• Ofereix el programa Grec 2009 (ai! Que `poc hi anirem enguany)
• Ofereix enllaços a la Web de la companyia o similars i a un vídeo al Canal Grec del Youtube

En un context en el que la informació cada vegada és més present a la xarxa, el paper de les biblioteques serà menys el de recolzar físicament (amb edificis) i més el de mostrar als ciutadans valors socials. El blog de les BB mostraria que la cultura és un continu, prendria el valor d’una activitat cultural molt prestigiada (el Grec) per incorporar-la a la biblitoeca.

Si no m’erro, aquesta és la idea que trobo a La biblioteca ubiqua: “La Biblioteca esdevé el principal paradigma d’aquests valors ciutadans, i que ens reconforten en temps dolents. La Biblioteca també com a element terapèutic, i també com a element amb una certa ubiqüitat, entesa aquí com a punt on conflueixen tots els valors de la ciutat.”

La trobareu com entrada recent del blog [bauen] biblioteques i arquitectura que recomano llegir (malgrat jo ho faci menys del que no voldria). Hi llegeixo també les trifulques del blogaire a propòsit de la informació que se’ns acumula a casa i que acabem llençant.

Les sento com a meves en aquest cap de setmana en que he estat remenant armaris i calaixos per acabar decidint quines de les coses que hi guardo acabaran a la brossa i quines a nous armaris i calaixos. Sempre he estat proustià amb els objectes: mentre el tinguis, l’objecte tindrà la capacitat evocadora de dur-te de nou al passat.

I poder recordar vívidament el passat, no és el que més ens aproxima a l’eterna joventut?

Una agència per donar suport a les biblioteques d’ensenyament superior franceses

El passat 8 de juny, i en el si d’un acte del CBUC, el director de l’ABES, Raymond Berard va fer una xerrada que duia per títol: L’ABES et ses réseaux: réalisations et projets.

L’ABES (Agence bibliographique de l’enseignement supérieur) és una agencia de l’estat francès creada el 1994 amb l’objectiu inicial de fer i gestionar el catàleg col·lectiu de les biblioteques d’institucions franceses d’ensenyament superior. Té la seva seu a Montpellier i hi treballen unes 60 persones entre informàtics, bibliotecaris i administratius. Està governada per un Consell d’administració amb representació del ministeri d’universitats, de les universitats i de les 3 principals associacions professionals franceses. Té un director nomenat pel Ministeri per a períodes de 3 anys.

La seva missió és ressenyar i localitzar els fons documentals de les biblioteques de l’ensenyament superior per tal de facilitar l’accés als documents i normalitzar la catalogació. L’ABES fa de capçalera de la xarxa de les biblioteques de l’ensenyament superior i proporciona a aquestes serveis de forma adequada a les seves necessitats.

El Sudoc (Système universitaire de documentation) és tant un catàleg col·lectiu (catàleg Sudoc) com una xarxa de biblioteques. El catàleg únic actual va per reemplaçar 3 bases de dades (el Pancatalogue, el catàleg col·lectiu francès de revistes i Téléthèses) . Alhora es va crear una única xarxa a partir de 3 xarxes de biblioteques (una xarxa de biblioteques al voltant d’OCLC, una altra al voltant de la biblioteca nacional i la darrera de biblioteques usuàries del sistema automatitzat SIBIL). El catàleg Sudoc usa el sistema integrat PICA, va crear-se l’any 2000 i es va fer en tres fases: una 1a de fusió dels catàlegs existents, una 2a de desplegament del Sudoc a les institucions, i a partir de 2005 en una 3a fase en la que s’usa Unicode i es pot catalogar usant diverses escriptures. Actualment a Sudoc hi participen un total de 130 institucions amb més de 1.200 biblioteques.

El Sudoc s’alimenta amb registres de la biblioteca nacional francesa (BNF) i altres biblioteques nacionals, WorldCat i les catalogacions originals de les biblioteques participants. (El dia 12 es va signar un acord entre la BNF i OCLC que farà que els registres de la Biblioteca Nacional i els de Sudoc apareixin a WorldCat).

El Sudoc és una eina de catalogació cooperativa que té per objectiu disminuir el treball en catalogació original (l’objectiu és que aquest sigui només un 15% del total de catalogacions). Algunes xifres de Sudoc: 8.700.000 de registres bibliogràfics corresponents a 27.000.000 de documents. El Sudoc és també un instrument de normalització catalogràfica i una eina de préstec interbibliotecari (el 2007 es van fer 194 000 demandes de PI a través de Sudoc). Addicionalment a les 1.200 biblioteques que cataloguen a Sudoc, n’hi ha unes 2.000 més (biblioteques públiques i privades, biblioteques municipals, especialitzades ...) que hi integren les seves revistes.

Quatre serveis de l’Abes que val la pena mencionar: STAR, Calames, Numes i Signets:

• STAR (Signalement des Thèses, Archivage et Recherche) és un programari creat el 2006 per gestionar les tesis de forma electrònica. Permet catalogar-les a Sudoc, dipositar-les en format e- per preservació i difondre-les fora de Sudoc (p. ex. A OAIster) i concretament a les pàgines web de cada universitat.
• Calames va ser creat per l’ABES el 2007 i és un catàleg de fons d'arxius i manuscrits conservats a les biblioteques de l’ensenyament superior i de recerca.
• Numes que és un inventari en línia dels documents digitalitzats i dels projectes de digitalització de les institucions de l’ensenyament superior i de recerca.
• Signets que és una selecció classificada per matèries de llocs web feta de forma cooperativa per biblioteques franceses d’ensenyament superior i de recerca i biblioteques especialitzades.

L’ABES també fa compra compartida de recursos electrònics (en associació amb el consorci Couperin). Trobareu més informació a la revista Arabesques i al blog Fil ABES.

P.d. dedicat a catalogadors i indexadors. Com que he mencionat Calames, crec que és obligatori parlar de la recent publicació d’OCLC “The Metadata is the Interface: Better Description for Better Discovery of Archives and Special Collections” de ja que és autora Jennifer Schaffner de la que en destaco la preocupació per fer visibles col·leccions ‘amagades’ que guardem als nostres arxius i biblioteques.

Abraçar el caos

Conversa entre dos bibliotecaris (universitaris) sobre reptes nous que el duu la vida quotidiana: reben consultes sobre temes de propietat intel·lectual. Els universitaris cada vegada més tenen dubtes a l’hora de publicar, sobre si poden usat una imatge que han trobat a Internet o sobre les implicacions d’un contracte editorial determinat. Dues respostes diferents. En un cas el bibliotecari/ària es planyia de no tenir prou recursos per respondre bé, en el segon, el bibliotecari/ària explicava que adreçava les consultes a l’assessoria jurídica.

Dues actituds diferents respecte l’oportunitat de donar més serveis i de ser més útil.

Cal assumir nous rol? Podem assumir-ne més? El tema dels nous rols em va semblar esplèndidament explicat al fullet de Wendy Pradt Lougee: Diffuse Libraries: Emergent Roles for the Research Library in the Digital Age encara vàlid del tot malgrat fos escrit el 2002. Allà s’hi veu com la nova situació de canvi de paradigma ofereix un munt d’oportunitats a les biblioteques que les vulguin aprofitar essent útils als que tenen en el coneixement la seva dedicació.

Una sensació semblant (la de veure una nova oportunitat) l’he tinguda llegint la Collaborative Tools Strategy de la University of California, Berkeley. Són 13 p. (que podeu trobar resumides en un sumari executiu de 2) on es dibuixa l’escenari actual en el qual la col·laboració és fonamental en el treball acadèmic. En aquests entorn, la UC a Berkeley ha considerat que era funció seva donar suport a les necessitats reals i emergents del treball col·laboratiu dins la universitat.

L’estratègia de la universitat és “Abraçar el caos” i consisteix en crear un entorn tecnològic i d’informació en el qual sigui fàcil i natural la col·laboració tant dins com fora la universitat. L’estratègia es divideix en dues parts: proporcionar assessorament que permeti als usuaris expandir les eines i servies col·laboratius, i, eliminar les barreres que dificulten la col·laboració. La implementació de l’estratègia es faria perseguint 7 objectius

1. Proporcionar als membres de la comunitat informació i assessorament sobre la selecció i ús d’eines de col·laboració
2. Establir un esquema i vocabulari comuns per definir el suport a donar a les eines col·laboratives
3. Proporcionar al personal criteris i assessorament que els permetin ajudar en el procés de prendre decisions sobre les eines de col·laboració
4. Proporcionar serveis millorats de gestió d’identitats
5. Formar el personal per tal que pugui donar suport a les noves tecnologies de col·laboració alhora que es te en compte la protecció de la privacitat i la seguretat de les dades
6. Facilitar l’ús de les eines col·laboratives i la compartició de dades
7. Avaluar periòdicament les pràctiques i necessitats en eines col·laboratives

Al document esmentat hi podreu trobar material addicional com: relació d’eines col·laboratives, temes legals i de política, criteris de selecció d’eines, gestió d’identitats ...

Més sobre nous rols i Wendy Pradt Lougee. Ja vaig recomanar (entrada de 12.04.09) la lectura de “The university of Minnesota Libraries: changing de paradigm”. Dues idees de W.P. Lougee:

• Les biblioteques- edifici s’usen més que abans. Les biblioteques faciliten les tasques relacionades amb el treball intel·lectual: cal incorporar a les biblioteques serveis que tradicionalment n’havien estat fora (tutories d’escriptura o tallers de tecnologia) i que tenen a veure amb la tasca d’adquirir nova informació.
• Les biblioteques es fan difuses. Les biblioteques, tradicionalment s’han orientat als productes (a les col·leccions, als llibres), ara les biblioteques han de preparar-se per entendre i recolzar els processos d’informació i aprenentatge. El rol de les biblioteques i del seu personal és ajudar a ordenar coses a comunitat específiques, en proporcionar instruments.

Ecologia i informació

És fantàstic trobar llibres amens que et permeten entendre temes dels que has sentit a parlar molt i dels que entens molt poc. Jo n’he enteses més d’una llegint alguns dels 27 llibres (segons el CCUC) de Manuel Ludevid. El primer que li vaig llegir va ser fa molt de temps i era sobre innovació. M’hi va dur l’amor i l’admiració de cosí, però a partir d’aquell acte de fe, sóc un seguidor seu per causes objectives.

Amb ganes d’aprendre (i gaudint dels privilegis del parentiu) em vaig llegir la versió ‘pre-print’ del darrer "La respuesta ambiental. Estrategias económicas y sociales" editat per Editorial ARESTA.

Demà 11 de juny el presenten a l'IDEC, (C/ Balmes 132-134, cantonada Rosselló) a les 7 del vespre. Parlaran Joan Subirats, Àngel Pes i Antoni Abad, un triplet de pes que avala la vàlua de l’autor.

De què tracta el llibre? De les mesures econòmiques i socials que es poden prendre per fer front als problemes ambientals de la nostra societat. Són 151 pàgines (que es llegeixen la mar de be) dividides en 7 capítols:

• El 1r on es planteja el tema: la relació que hi ha entre medi ambient i sistema productiu
• El 2n sobre la relació entre creixement econòmic i medi ambient
• El 3r (potser el central del llibre) i el 4rt on es descriuen les 6 tipus de mesures o respostes possibles per fer front als reptes del canvi ambiental
• El 5è sobre la percepció social del problema medi ambiental
• El 6è sobre un element essencial pel canvi: el lideratge polític
• El 7è amb 10 conselsl pràctics

No resumeixo més el llibre però el recomano perquè, a més d’amè i formatiu, a mi m’ha permès reflexionar sobre l’ecologia del recurs natural del que vivim els bibliotecaris. S’admet que la capacitat innovadora d’una societat és la garantia del seu benestar econòmic, però en Manel m’explicava que l’increment de la població, els desequilibris territorials i una economia poc ‘ambientalitzada’ farà que la riquesa dels estat depengui també de disposar d’alguns recursos naturals. Està essent el cas del gas per a Rússia i pot ser-ho l'aigua pels països que en tinguin per revendre.

I la informació? La informació també es un recurs natural i la seva possessió contribueix de forma directa i indirecta a la riquesa d’un país. De forma directa com ho mostren les grans editorials científico-tècniques nascudes de gestionar informació impresa a la manera tradicional. De forma indirecta com ho mostra l’interès (real) en millorar l'educació que tenen els països amb les idees més clares respecte les fonts del creixement econòmic.

Curiós recurs la informació. L’únic –dic jo- el consum del qual no causa danys ecològics.

Potser haurem de tenir cura amb l’aigua que consumim o amb els boscos que tallem, però no pas amb la informació que gastem. A més ús d’informació, més felicitat, més saviesa i més benestar.

Lo que preocupa a los europeos

En un encuentro profesional europeo el animador de la sesión pide a los presentes que enuncien las tendencias técnicas que impactaran las bibliotecas en los próximos 2-3 años. Los asistentes, unos 2-3 directores de bibliotecas universitarias o de consorcios de bibliotecas de los principales países europeos, responden lo que sigue:

• Mejoras en los lectores de libros e
• Mejoras en los solucionadores de enlaces
• Mejoras en las búsquedas federadas
• La web 2.0
• La carga de metadatos a nivel local
• Las tecnologías móviles
• La gestión de grandes ficheros de datos
• La identificación o autenticación de usuarios
• El ‘clouth computing’
• Los ERM’s (o gestores de recursos electrónicos)
• La web semántica
• Los descubridores de recursos o ‘discovery tools’

El animador continúa y fuerza a los asistentes a que concentren sus votos en tres de las tendencias de la lista. Salen las más votadas (y por este orden):

• Los descubridores de recursos o ‘discovery tools’
• La identificación o autenticación de usuarios
• Las tecnologías móviles

No voy a comentar este último pero si los dos primeros.

Los servicios libres en Internet son accesibles (obviamente) de forma libre. Los servicios restringidos se han basado en dar acceso a través de las direcciones IP autorizadas. Pero este sistema hace tiempo ha mostrado ser insuficiente, y ya no por las limitaciones del sistema de direcciones IP sino por la movilidad de los usuarios. Supongamos que en función de mi lugar de trabajo tengo acceso a una Intranet o a una base de datos comercial y supongamos que no estoy en mi lugar de trabajo (es decir, no tengo mi IP habitual). La forma de acceder sería a través de códigos de usuario y password o por un sistema certificado de acceso remoto que me identificara o me autentificara frente a mi propia institución o frente un proveedor comercial.

Los ingleses fueron los pioneros en utilizar y promover un sistema normalizado de autenticación (el Athens). El sistema que ahora se promueve internacionalmente es The Shibboleth® System

Sobre los instrumentos descubridores de recursos, Ernest me llama la atención a las entradas del blog de Lorcan Dempsey de 30 de mayo y de 31 de mayo.

Se habla allí del prototipo de discovery de la National Library of Australia. El prototipo es tan joven que aún no tiene nombre, y lo llamaremos prototype discovery service.

Impresionante. Da acceso a los metadatos de 42 millones de documentos en línea. Inicialmente los datos provenían de fuentes australianas (Australian National Bibliographic Database, Australian Newspapers, Picture Australia, the ARROW Discovery Service, Pandora) pero han incluido también fuentes ‘externas’ como OAIster, el repositorio Hathi Trust, el Internet Archive ...

Sugiero una visita por el recolector australiano. Se puede buscar ‘fragmentadamente’ (libros y artículos de revistas, imágenes, música y vídeo, periódicos australianos, archivos, mapas, páginas web y sobre personas e instituciones) o de forma global. Si la búsqueda es global, puede refinarse por formato (artículo, libro o periódico), disponibilidad, palabras clave, autor, década de publicación o lengua.

Me busco (¿quién no lo hace?), escribo muy mal mi nombre, el prototipo me encuentra 73 artículos míos (?). Entro en uno que me atrae por ser de 1987. proviene de OAIster que lo saca de Dialnet, que recolecta RACO que ha incorporado la revista Item.

Me pregunto, pudiendo recolectar tanto ¿alguien va a entretenerse en sembrar?

Imatges en comptes de paraules

Intento ser regular escrivint aquest blog i fer una a o dues entrades per setmana, però els fills (adolescents) i els problemes (a la feina) es conjuren per impedir-ho. Per altra banda, hi ha qui diu que escric massa, així que, fent de la necessitat virtut, convido aquesta vegada als visitants de Bdig a que, en comptes de paraules, mirin algunes imatges que els he seleccionat de biblioteques dels EUA tot clicant AQUÍ i trieu l'opció 'slideshow' i premeu F11.

[Que consti que se’m va acudir abans de l’excursió virtual per Iowa en moto!]