Una
persona em va demanar perquè havia titulat un post d’aquest bloc com ‘biblioteques
escolars: o ara o mai’. Doncs be, jo crec que les biblioteques estan enmig d’una
doble tenalla: la de la crisi econòmica que ens farà tenir menys recursos i pot
fer menys eficaços els seus serveis (1), i la de l’emergència de molta
informació a la xarxa que les pot fer aparèixer als ulls de la gent com a
prescindibles. No és gens casual que demostrar valor s’hagi convertit en una de
les principals preocupacions dels bibliotecaris (2).
A la
legislatura passada vam tenir un exemple clar d’això, el Departament d’Educació
reduïa el programa de recolzament de biblioteques escolars punt.edu fins, a la
pràctica, fer-lo desaparèixer alhora que apostava a fons (esforços i recursos)
per una utilització intensiva de la informàtica a l’escola.
La lectura
però té una importància per a les persones que va més enllà d’altres
ensenyaments instrumentals. En el món del demà, les desigualtats (a nivell
individual i col·lectiu) vindran determinades pels nivells educatius, i aquests
determinats en una part fonamental per la capacitat que tinguin de proporcionar
competències lectores als educats. L’insuportablement massa elevat fracàs
escolar que tenim a Catalunya té part de les seves causes en les deficiències de
l’escola i de la societat en proporcionar competències lectores als nens (3).
La millora
de les competències lectores dels nens és l’objectiu del programa LECXIT
de la
Fundació Jaume Bofill i del que hem parlat aquí alguna altra vegada (4).
La
Fundació ha publicat fa poc el llibre Competèncieslectores i èxit escolar d’Aurora Rincón Bonet (Col·lecció: Informes Breus; 37.
164 p.) que hauria
de ser de lectura obligada per tot bibliotecari en actiu. El llibre explica
conceptes bàsics com lectura crítica, hàbit lector, gust per la lectura, estratègies
de lectura, socialització de la lectura o competències comunicatives. Explora també
factors i pràctiques que condicionen l’adquisició d’hàbits lectors i la millora
de la comprensió i utilització de textos. El darrer apartat (p. 97-161) és més
pràctic i consisteix en unes fitxes que expliquen diferents propostes d’èxit de foment de la lectura des de la família, el
centre educatiu i l’entorn social (biblioteques, associacions, municipis i
internet).
De la
mateixa Fundació és també recomanable el dossier Pisa 2009: avaluació de lesdesigualtats educatives a Catalunya que
mostra (p. 21) que els resultats que obtenim en competències lectores estan per
sota la mitjana de la OCDE.
Valgui
aquesta llarga introducció per tornar a animar la gent que organitza les 5esJornades de Biblioteques Escolars que tindran lloc els propers 5 i 6 de març. La p.
web de les Jornades està publicant unes interessants entrevistes que recomano
seguir.
Laprimera és a Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de
Catalunya, que
proposa una coordinació més forta entre les b. públiques i les escolars i que “el
Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament haurien de pactar una
política possibilista per dinamitzar les biblioteques escolars” (5)
La segona a Teresa Colomer, especialista en literatura infantil i juvenil, que
afirma que la formació sobre biblioteques escolars que reben els futurs mestres
és insuficient i afirma: “La modernitat sembla que sigui la de dotar
d’ordinadors els alumnes, en lloc de veure que seria molt més econòmic i
rendible dotar de personal a les escoles per canviar els aprenentatges des de
la dinàmica de la biblioteca.”
Latercera a Costanza Mekis, Coordinadora Nacional de las Bibliotecas Escolares
CRA de Chile, que
recorda unes paraules de Gabriela Mistral que deien que biblioteca i escola són
sinònims (6) i afirma: “Un niño que lee y que dispone de libros a su alcance se
independiza de cualquier limitación que encuentre en su medio, sea un hogar de
escasos recursos o un hato de profesores mediocres…si tiene lecturas, ese niño
puede ser educado y ser libre”.
1)
Veure
diversos posts de José-Antonio Gómez Hernández sobre el tema, per exemple, “Previsible
agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante2012”
2)
Per
exemple per als de col·leccions especials, vegeu, Survey of Special Collectionsand Archives in the United Kingdom and Ireland (OCLC, 2013) p. 83
3)
Primar
continguts respecte capacitats és un defecte comú a la totalitat del sistema
educatiu, defecte del qual no se n’escapa tampoc la universitat.
4)
Ja
estan disponibles els vídeos de la Trobada pedagògica “Lectura i èxit educatiu”celebrada a l’Auditori del CaixaFòrum de Barcelona el dissabte 15 de desembre
de 2012.
5)
Cal
recordar que la Generalitat va tenir un ACORD per a la millora i modernitzaciódel Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07, en el que tres conselleries (Cultura, Educació i Universitat) actuaven
coordinadament
6)
Jo
diria ‘consubstancials’.
.JPG)
