Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris T. Baiget. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris T. Baiget. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de febrer del 2013

És hora de tornar a mirar lluny




Aquests darrers anys la planificació estratègica ha caigut en un cert descrèdit. Per una banda, els canvis eren molts, a tots els nivells i en tots els casos grans i sovint, disruptius. Per una altra –i això potser no es té sovint en compte- els recursos per fer coses eren grans i hom es podia permetre el luxe d’emprendre accions sense comptar amb limitacions ii sense la necessitat de comptar amb aliats. Hem viscut anys en els que tot (o moltes coses) eren possibles, en bona part perquè hi havia recursos per fer-les possibles.

Els anys que vindran seran de recursos escassos. Les possibilitats de fer es veuran molt disminuïdes per uns recursos que s’han reduït. En aquest nou context (el ‘new normal’) el pensament estratègic tornarà a prendre importància. Caldrà analitzar molt bé quin és l’escenari de les nostres accions (què cal fer / què és possible fer), quines accions poden posar en valor els serveis bibliotecaris, quines són les nostres possibilitats de fer i amb quins aliats podem comptar.

Les biblioteques catalanes en general han sabut treure profit d’un parell de dècades en que hi ha hagut recursos públics per modernitzar-les i en les que –i això potser és encara més fonamental- les accions de modernització han estat ben dirigides. Algun dia algú hauria de sumar el metres quadrats de noves biblioteques construïdes a Catalunya durant les dues darreres dècades. Han estat a més, biblioteques noves o reformades amb visió de futur i preparades per la substitució del paper pel digital, pel canvi de funció que ens caldrà fer els propers 10 anys: passar de biblioteques que posaven a disposició de la gent documents que a la gent li costava tenir a biblioteques que ofereixen a la gent un espai i uns serveis que els permetin relacionar-se millor amb el món a través d’una utilització refinada, intensiva i sàvia dels documents i de la informació.

Es fa difícil pensar que, en aquests moments de recessió, el canvi de rol de les biblioteques vingui acompanyat de molts recursos per fer invents. No hi haurà diners per fer les biblioteques no fetes fins ara (la provincial de Barcelona, per exemple), no hi haurà segones oportunitats per repetir experiments fallits, no hi haurà opcions per fer allò que no cobreixi clares necessitats socials. Els bibliotecaris tenim per davant uns anys difícils i la professió, a nivell internacional, s’hi està posicionant a partir de tres eixos: abraçar sense dubtes les noves possibilitats d’un món en el que la informació serà bàsicament digital, mostrar que els serveis que ofereixen les biblioteques contribueixen a complir les finalitats que té la institució que les sustenta (posar en valor els nostres serveis) i cooperar més

En els darrers mesos s’han pogut veure presentacions de la visió estratègica de diferents institucions bibliotecàries del país, cosa que fa pensar que, des de  diferents llocs es torna a veure la necessitat de reflexionar sobre el passat i el present per mirar més lluny; per tornar-ho a fer com quan els recursos eren més escassos i l’activitat menys frenètica

Passem revista.

La Biblioteca de Catalunya ha preparat el seu contracte programa per al període2013-16.
El document és breu i val la pena clavar-hi una ullada. Defineix els objectius estratègics, indicadors i compromisos de la Biblioteca de Catalunya per al període 2013-16. Els objectius són clars i estructurats en 6 eixos: 
  • Tres en el paradigma de l’imprès: Promoure la Biblioteca com el centre cultural de referència especialitzat en la promoció i difusió del patrimoni escrit, musical, sonor, audiovisual, gràfic i editorial, Identificar i completar el patrimoni bibliogràfic i documental de Catalunya i Posar al dia i a l’abast de tothom el patrimoni bibliogràfic i documental de Catalunya preservat. 
  • Tres en l’àmbit del digital: Oferir al món una porta d’accés als continguts digitals patrimonials catalans, Promoure la participació dels ciutadans i agents del patrimoni a través dels continguts digitals i, Consolidar d'un sistema de preservació digital nacional. Ni massa, ni massa poc. Una planificació estratègica centrada en els objectius propis de la biblioteca que no defuig de plantejar-se’n de nous.

Reflexió estratègica d’Assumpta Bailac el passat 9 de novembre al Centre de Lectura de Reus en el marc d’unes que tenien per finalitat la de debatre la funció de les biblioteques i els diferents àmbits bibliotecaris. No puc enllaçar a la presentació de l’Assumpta i és una llàstima. La seva conferència (Oportunitats i amenaces de la biblioteca pública catalana) destil·la l’experiència acumulada a la gerència de serveis de les biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona, a la direcció general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura i a la gerència de Biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona. 

L’Assumpta formula com a principals objectius de les biblioteques en aquests temps de canvi aquests tres: 
  • L’increment dels hàbits lectors, 
  • L’equitat en l’accés a la informació i al coneixement, 
  • La contribució a la cohesió social. 
I els camins que indica que cal seguir són:
  • La cooperació institucional i amb altres agents, a diferents nivells territorials i àmbits diversos
  • La posada en valor de la biblioteca pública, amb l’accent en la seva dimensió social i educativa
  • L’aposta per la dimensió digital de la biblioteca
  • La re orientació de les competències professionals dels equips i explorar noves fórmules de gestió de determinats serveis

Exposició del programa d’actuacions en matèria de biblioteques públiques de Carme Fenoll, el passat 22 de novembre a les 13es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Carme Fenoll es va incorporar ara fa uns mesos al Departament de Cultura com a cap del Servei de biblioteques i en poc temps ha sabut crear unes expectatives de canvique crec que són compartides i vistes amb il·lusió per la majoria de professionalsde les biblioteques municipals. La convocatòria anticipada d’eleccions no ha permès (a parer meu) que les moltes mesures iniciades en aquest període hagin quallat en un pla suficientment reposat. 

Els objectius que es planteja el Departament en aquesta nova etapa són ambiciosos: 
  • Promoure la coordinació interadministrativa per tal de fer efectiu un veritable Sistema Únic Bibliotecari, 
  • Actualitzar els sistemes de suport i cooperació a les biblioteques, i 
  • Evitar la duplicitat de recursos, serveis i accions promocionals de les biblioteques. 
I de forma concreta dos objectius clars, necessaris i assolibles: unificació dels catàlegs de lectura pública i sistema català de préstec interbibliotecari.

Finalment -cronològicament parlant-  la presentació a la Facultat de BiD de la visió estratègica de les biblioteques del CBUC sobre les coses fetes fins ara i el canvi tecnològic que volen fer en els propers anys. El bon resum que en fa en Tomàs Baiget m’estalvia fer-lo a mi.

divendres, 27 de juliol del 2012

Quines jornades són les 13es jornades?


El COBDC anuncia la celebració de les 13es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació dient que les jornades es fan “des de fa ja 26 anys” i que “seran les jornades de tots nosaltres, com ho han estat des del naixement del Col·legi”.

Resulta però que les Jornades Catalanes ni tenen 26 anys ni ha estat així des del naixement del Col·legi. Les actual Jornades van fer-se per  1a vegada el 1983 amb el nom de “Jornades de Teledocumentació a Catalunya”. Van estar  organitzades per la gent que promovien la teledocumentació des del Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya (Joan Bravo, Tomas Baiget i Vicent Melendez). El seu èxit va propiciar el naixement de SOCADI tal com explica Joan Bravo.

SOCADI neix el 1984 al voltant de la teledocumentació, activitat que estava lluny de les que desenvolupava l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya. Aquesta el febrer de 1985 va organitzar unes altres primeres jornades, les Primeres Jornades de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya . Mentrestant SOCADI, amb el patrocini de la CIRIT, va organitzar les 2es (1986) i 3es (1989) Jornades, aquestes ja no de teledocumentació sinó de documentació a seques.

L’Associació (per sort i amb seny) no va organitzar les seves 2es jornades sinó que va sumar esforços. Així, mantenint el nom amb més tradició, se celebren les 4es. Jornades Catalanes de Documentació el gener de 1992, co-organitzades pel COBDC i la SOCADI. Ho expliquen Pilar Cid i Ma. José Recoder a la ponència:La participació dels professionals de la biblioteconomia i la documentació enles Jornades catalanes: 14 anys de ponències comunicacions i experiències. Joan Bravo i Cid i Recoder afirmen que la fusió organitzativa ja es va fer a les 3es Jornades i me’ls crec, tot i que la fitxa catalogràfica del volum d’actes no ho reflecteix. En tot cas va ser molt interessant l’esforç de barreja de les cultures organitzatives de les dues entitats, esforç que devia produir algun fruit ja que més tard van acabar fusionant-se.

Podeu  dir que aquestes precisions són sobreres i de pere-punyetes. Com vulgueu, però les simplificacions històriques encobreixen que la realitat és complexa. La història de la nostra professió no comença ni s’esgota amb el COBDC. Les Jornades d’ara es fan des de fa 29 anys i l’entramat professional és més ric que el format pels llicenciats de documentació.

Les Jornades van passar a tenir el nom actual (d'informació  i documentació) i és una llàstima que no es diguin "d'informació, documentació i biblioteques", per exemple.