Les biblioteques escolars: el canvi vindrà de la forma d’aprendre

La Fundació Jaume Bofill vol “afavorir el coneixement crític de la nostra societat per contribuir a la seva transformació fins assolir una societat més justa on les desigualtats hagin estat eradicades”. La Fundació Bofill fa una feina exemplar que cal seguit de prop, especialment pel que fa a temes educatius.

El seu director –Ismael Palacín- és d’aquelles persones a les que m’agradaria assemblar-me quan sigui gran: intel·ligent, ben preparat, devot d’una bona causa i d’un bon humor impertorbable. Un candidat ideal, doncs, per acompanyar el Glop de cervesa d’abans de l’estiu.

Ismael Palacín no va parlar gaire de les biblioteques, va parlar sobretot de l’escola i de l’aprenentatge. Jo crec que té lògica. Les biblioteques som sempre instruments d’alguna cosa. Per entendre les biblioteques has d’entendre “la cosa”. En aquest cas, si “la cosa” és l’ensenyament o l’escola, la pregunta és, calen biblioteques escolars?

La resposta és que no. No calen biblioteques escolars si l’ensenyament és totalment regulat i l’escola no es preocupa de gaire més que de ‘seguir’ els llibres de text (un 70% del professorat declara que els únics llibres que els calen són els de text, segons informà Teresa Mañà). La biblioteca escolar és, per a l’escola catalana actual (estem generalitzant), una eina estranya, un element contracultural. És un oasi de llibertat en un espai educatiu totalment reglat, és pe tant, un ens estrany que no pot créixer ni desenvolupar-se (i justament aquests ha estat el cas de les biblioteques escolar: institucions quasi inexistents, per innecessàries, en el sistema educatiu català actual).

Visió pessimista? No. Perquè? Doncs per què l’aprenentatge en els propers anys canviarà (ha de canviar). La docència estarà menys enfocada al control i perdrà pes respecte l'aprenentatge. Ensenyar serà crear aprenentatge, I, en quines circumstàncies s’aprèn? Els avanços en les ciències cognitives donen respostes noves i ens diuen que el que genera aprenentatge profund és el que es fa en grup, el que va associat a una càrrega emocional, el que comporta esforç, el que suposa un repte, el que respon a les inclinacions personals...

L’accent fins ara ha estat posat en el “què aprens”, i cada vegada més es desplaçarà cap a on aprens, com aprens, amb qui ho fas, quan i per què. En aquest context l’escola pot passar a ser una plataforma d'iniciatives i dispositius i el mestre un proveïdor d'itineraris de continguts, un expert en processos d'aprenentatge. En un context així, l’escola ha de tenir biblioteca ja que la biblioteca no seria un element ‘contra natura’ de l’escola sinó una part essencial. L’escola serà tota ella una gran biblioteca.

Aquesta va ser la principal cosa que vaig aprendre de la xerrada de l’Ismael. No pas la única.

Un argument més a favor de la biblioteca és el paper d’eficiència escolar que pot tenir, ja que l’educació personalitzada no es pot fer en base a mes professorat, i, llavors, només es pot fer a través de coses que poden passar a les biblioteques.

La darrera sobre els bibliotecaris. Palacín va afirmar que enveja el nostre sector, el seu dinamisme, la capacitat de reinvenció i la consciencia oberta dels bibliotecaris. Els assistents i vèiem de forma menys optimista, però les mirades exteriors valen. Per Palacín, els canvis profunds -la innovació- no poden provenir ni del nivell micro (individual), ni del nivell macro (l’administració); ve del nivell ‘mezzo’, del nivell professional, de l’espai que “no viu emborratxat pel poder ni esclavitzat pel dia a dia”

Algunes aportacions del debat que em van sembrar d’interès

• La gent aprèn al marge de l'escola / Daniel Cassany
• Les biblioteques han tingut la pressió de la ciutadania que les ha forçat a canviar, el canvi no ha estat un canvi reflexionat / Glòria Pérez
• El model d'èxit d'escola és Finlandia, però a Finlàndia no hi ha b escolar sinó una política de col·laboració entre biblioteca publica i escola.
• Les biblioteques han de ser un lloc on es desenvolupi una actitud a favor de l'aprenentatge / I. Palacín
• Avui l’escola iguala, i quant surts de l’escola, la societat desiguala. La biblioteca és un igualador social
• En el futur caldrà acreditar competències informacionals i ho haurà de fer algú. Aquest algú pot ser la biblioteca.

Primer la teca, després la moral

El passat 12 de març la Fundació Jaume Bofill va organitzar una taula rodona sota el títol “Innovació i lectura: com arribar a nous lectors?”.  L’acte va servir per presentar el llibre d’Aurora Rincón Bonet Competències lectores i èxit escolar

Ara la Fundació posa a disposició de qui no hi pogués assistir un resum de l’acte en vídeo

on es poden seguir les principals argumentacions d’Aurora Rincón, Carme Fenoll, Mariona Trabal i de mi mateix.

No parlo de la intervenció d’Aurora Rincón perquè del seu llibre el vaig comentar en aquest Bloc. Val la pena escoltar les paraules de Carme Fenoll. Sortint del discurs tradicional bibliotecari diu que el món de la creació literària està conformat pel triangle autors / editors / llibreters i que el rol de les biblioteques –que estan al mig d’aquest triangle- és el de recolzar la seva existència. Recomana crear complicitats biblioteca-autors (fent que els autors literaris apadrinin biblioteques), biblioteca-editorials (fent que els gustos dels lectors de les biblioteques els ajudi a definir les seves col·leccions) i biblioteques-llibreters (maridant el circuit préstec – compra de llibres). Interessant l’afirmació de Mariona Trabal sobre que el que cal fer és millorar la consideració social de la lectura.

Jo vaig argumentar que cal objectivar els beneficis de la lectura, tal com, de fet, està fent la Fundació amb el seu programa LECXIT que estableix una equació que indica que èxit lector,  èxit escolar i èxit social es correlacionen.

La veritat és que de la humanitat sorprenen dues coses: la immensa capacitat de generar conflictes a tots els àmbits (entre grups, dins els grups, entre individus...), per una banda, i la també immensa capacitat que ha tingut al llarg de la història de trobar solucions imaginatives que permetin superar els conflictes. Deixant a banda els patiments creat per aquesta dialèctica, els humans no solament hem estat capaços de créixer numèricament dins l’ecosistema, sinó de fer-ho incrementant alhora les nostres relacions amb els altres.

Els individus humans hem passat de relacionar-nos amb uns quants congèneres i sempre els mateixos –quan vivíem en clans- a fer-ho avui amb multitud de persones diferents, en diferents àmbits i geografies i a través de diferents mitjans. La capacitat socialitzadora dels humans és sorprenent. Curiosament, no crec que en tinguem consciència.

La imatge que tenim de nosaltres mateixos és la de ser llops per als altres homes (Hobbes) o la de que els interessos materials i egoistes passen per davant els altruistes (“primer la teca, després la moral”, en frase de Brecht). Però els estudis actuals de la psicobiologia ens mostren uns humans més col·laboratius i preocupats pels demés que la imatge tòpica que tenim de nosaltres mateixos. Hem de reconstruir la imatge antropològica que tenim de la humanitat com a espècie (estic convençut que ho farem en un futur proper).

I la lectura, què hi pinta aquí? Som el que som perquè hem estat capaços de trobar solucions que ens han permès passar de viure en parella a viure en clans, després en tribus, en regnes, en estats i viure avui en una societat global i interconnectada. Cada pas augmentant en nostre nivell de socialització suposa un increment exponencial de la complexitat i diversitat del nostre entorn i per a gestionar aquesta complexitat necessitem dues coses: tenir una catàleg de solucions diferents per a un mateix conflicte i un empatia ben desenvolupada que ens permeti sentir el que senten els altres.

Hi ha qui pot trobar solucions als conflictes de forma espontània i qui pot ser empàtic de forma innata. Però les dues coses s’eduquen. La cultura és una caixa de solucions i la lectura una sala de gimnàstica on exercitar l’empatia. 

Lectura a l’escola i biblioteques escolars

Una persona em va demanar perquè havia titulat un post d’aquest bloc com ‘biblioteques escolars: o ara o mai’. Doncs be, jo crec que les biblioteques estan enmig d’una doble tenalla: la de la crisi econòmica que ens farà tenir menys recursos i pot fer menys eficaços els seus serveis (1), i la de l’emergència de molta informació a la xarxa que les pot fer aparèixer als ulls de la gent com a prescindibles. No és gens casual que demostrar valor s’hagi convertit en una de les principals preocupacions dels bibliotecaris (2).

A la legislatura passada vam tenir un exemple clar d’això, el Departament d’Educació reduïa el programa de recolzament de biblioteques escolars punt.edu fins, a la pràctica, fer-lo desaparèixer alhora que apostava a fons (esforços i recursos) per una utilització intensiva de la informàtica a l’escola.

La lectura però té una importància per a les persones que va més enllà d’altres ensenyaments instrumentals. En el món del demà, les desigualtats (a nivell individual i col·lectiu) vindran determinades pels nivells educatius, i aquests determinats en una part fonamental per la capacitat que tinguin de proporcionar competències lectores als educats. L’insuportablement massa elevat fracàs escolar que tenim a Catalunya té part de les seves causes en les deficiències de l’escola i de la societat en proporcionar competències lectores als nens (3).

La millora de les competències lectores dels nens és l’objectiu del programa LECXIT 

de la Fundació Jaume Bofill i del que hem parlat aquí alguna altra vegada (4). 

La Fundació ha publicat fa poc el llibre Competèncieslectores i èxit escolar d’Aurora Rincón Bonet (Col·lecció: Informes Breus; 37. 164 p.) que hauria de ser de lectura obligada per tot bibliotecari en actiu. El llibre explica conceptes bàsics com lectura crítica, hàbit lector, gust per la lectura, estratègies de lectura, socialització de la lectura o competències comunicatives. Explora també factors i pràctiques que condicionen l’adquisició d’hàbits lectors i la millora de la comprensió i utilització de textos. El darrer apartat (p. 97-161) és més pràctic i consisteix en unes fitxes que expliquen diferents propostes d’èxit  de foment de la lectura des de la família, el centre educatiu i l’entorn social (biblioteques, associacions, municipis i internet).

De la mateixa Fundació és també recomanable el dossier Pisa 2009: avaluació de lesdesigualtats educatives a Catalunya que mostra (p. 21) que els resultats que obtenim en competències lectores estan per sota la mitjana de la OCDE.

Valgui aquesta llarga introducció per tornar a animar la gent que organitza les 5esJornades de Biblioteques Escolars que tindran lloc els propers 5 i 6 de març. La p. web de les Jornades està publicant unes interessants entrevistes que recomano seguir.

Laprimera és a Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que proposa una coordinació més forta entre les b. públiques i les escolars i que “el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament haurien de pactar una política possibilista per dinamitzar les biblioteques escolars” (5)

La segona a Teresa Colomer, especialista en literatura infantil i juvenil, que afirma que la formació sobre biblioteques escolars que reben els futurs mestres és insuficient i afirma: “La modernitat sembla que sigui la de dotar d’ordinadors els alumnes, en lloc de veure que seria molt més econòmic i rendible dotar de personal a les escoles per canviar els aprenentatges des de la dinàmica de la biblioteca.”

Latercera a Costanza Mekis, Coordinadora Nacional de las Bibliotecas Escolares CRA de Chile, que recorda unes paraules de Gabriela Mistral que deien que biblioteca i escola són sinònims (6) i afirma: “Un niño que lee y que dispone de libros a su alcance se independiza de cualquier limitación que encuentre en su medio, sea un hogar de escasos recursos o un hato de profesores mediocres…si tiene lecturas, ese niño puede ser educado y ser libre”.

1)    Veure diversos posts de José-Antonio Gómez Hernández sobre el tema, per exemple, “Previsible agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante2012”

2)    Per exemple per als de col·leccions especials, vegeu, Survey of Special Collectionsand Archives in the United Kingdom and Ireland (OCLC, 2013) p. 83 

3)    Primar continguts respecte capacitats és un defecte comú a la totalitat del sistema educatiu, defecte del qual no se n’escapa tampoc la universitat.  

4)    Ja estan disponibles els vídeos de la Trobada pedagògica “Lectura i èxit educatiu”celebrada a l’Auditori del CaixaFòrum de Barcelona el dissabte 15 de desembre de 2012.

5)    Cal recordar que la Generalitat va tenir un ACORD per a la millora i modernitzaciódel Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07, en el que tres conselleries (Cultura, Educació i Universitat) actuaven coordinadament

6)    Jo diria ‘consubstancials’.

Voluntaris per llegir: bones idees posades en pràctica

La Unesco ha publicat fa poc el Informe de Seguimiento de la EPT en el Mundo on se’ns recorda que l’educació no consisteix només en vetllat per a que tots els nens tinguin escola, sinó que “se trata de preparar a los jóvenes para la vida, dándoles oportunidades de encontrar un trabajo digno, ganarse la vida, contribuir a sus comunidades y  sociedades y desarrollar su potencial.” 

L’escolarització efectiva suposa la superació dels nivells que s’han establert per a cada nivell educatiu. Espanya està al 3r lloc a la cua d’Europa en percentatge de joves que abandonen els seus estudis de batxillerat o formació professionals sense obtenir la titulació. Fracàs escolar se’n diu d’això i, des d ‘aquest punt de vista el nivell espanyol de fracàs escolar és sinònim de fracàs del nostre sistema educatiu i/o de la nostra societat.

Deu haver-hi diversos motius que causen el fracàs escolar, però innegablement un és el no haver assolit en el seu moment sòlides competències bàsiques en la lectura. Si no s’entén el que es llegeix, difícilment la lectura ens pot ajudar a assolir altres coneixements. Per això és important fomentar la lectura en el moment adequat del cicle educatiu. 

Aquesta és una gran raó (no pas la única) per tenir biblioteques en els equipament educatius. El fracàs escolar és, tornem-ho a dir, un enorme fracàs social, però és, sobre tot, un ‘fracàs’ personal, ja que dificulta que la persona pugui desenvolupar-se com a tal i en l’àmbit professional.

Millorar la comprensió lectora és, doncs, un dels instruments per a pal·liar el fracàs educatiu. Això és el que intenten les campanyes de foment de lectura a les escoles i això és el que persegueix el programa LECXIT lectura per a l’èxit educatiu. L’ha endegat la Fundació Jaume Bofill (amb la col·laboració de la Caixa i el Dep. d’Ensenyament) i consisteix en que alguns nens tenen un tutor que fa amb ells una hora de lectura. Els tutors son voluntaris. 

En busquen ! 

No es necessita cap formació específica, només cal saber llegir correctament en català i tenir ganes d’incidir en l’educació dels infants. Tot això m’ho va explicar l’Àlex Cosials fa uns dies i em va alegrar la setmana. Que entre tanta misèria intel·lectual i campanyes de cara a la galeria hi hàgiu qui promogui la lectura des de la base i amb mitjans modestos és digne d’elogi.

Val la pena fer-ho conèixer per atreure voluntaris cap al projecte i forces cap a la promoció de la lectura. mireu-vos el vídeo aquest per acabar-vos de convèncer (si esteu convençuts, mireu-vos-el igualment)