diumenge, 2 de desembre del 2012
Bibliotecas universitarias: cabalgando la tecnología, siguiendo al usuario
divendres, 22 d’agost del 2008
Sóc un fan d’aquesta cosa dita biblioteca
Sóc un fan de Library Thing.
Me la va descobrir l’amic Joan Roca ara fa dos anys quan ens va parlar de la web i la biblioteca 2.0. Crec que, pels bibliotecaris, usar LT és una manera fantàstica de descobrir les potencialitats (tecnològiques) de la web actual i (socials) que les persones sempre hem tingut. En vaig parlar en aquest blog el 13 de juliol i deia que tenia 28M de llibres catalogats i a la pàgina principal afirmen tenir-ne ja 30M i . Val la pena parlar-ne amb calma ara que, amb vacances, en tenim, de clama [veig que no sóc jo sol el que aprofita la calma de l’estiu per posar-se al dia a LT].
Què és LT? Jo diria que són tres coses: en primer lloc (i aquest és el motiu per entrar-hi) és una eina per catalogar amb facilitat els teus llibres, en segon una eina per jugar amb els llibres i per acabar un instrument per (si vols) relacionar-te amb gent a qui els agrada la lectura i els llibres.
[Hi ha bibliotecaris que se’n riuen d’això de catalogar la biblioteca, i jo crec que és un error. Les biblioteques són instruments de proporcionar informació (de forma mecànica, instrumental i efectiva) però també són o haurien de ser organitzacions que fomentin i facilitin la lectura com instrument aquesta per al benestar material i espiritual de les persones. Catalogar la pròpia biblioteca no es ni bo ni dolent, però, perquè no facilitar-ho a qui vol fer-ho? Perquè no hi hem pensant abans els bibliotecaris en això?]
Com ser-ne membre? Si voleu veure com funciona, us n’heu de fer membres. Fàcil! Fer la inscripció des de la pàgina principal i poder catalogar 200 llibres gratuïtament; per catalogar-ne més cal pagar o 10$ cada any o 25$ d’una sola vegada.
Com funciona LT?
- El primer de tot és entrar llibres. Si sou membres ho podeu fer de 3 maneres: copiant-los de catàlegs externs, idem de llibres ja entrats a LT per altres membres o fent-ho a ma si pels camins anteriors no heu trobat manera de copiar el vostre. LT dóna com a fonts de còpia per defecte Amazon i la Biblioteca del Congrés, però des de fa poc es poden copiar llibres del CCUC (anar a ‘tria de 690 altres fonts d’arreu del món’ i veureu els catàlegs disponibles). El normal és trobar el llibre que es vol entrar. Es clica i així s’incorpora a la teva biblioteca de LT.
- En segon lloc, editar el llibre o entrar les dades manualment. Si incorporeu dades de catàlegs de biblioteques us sorprendrà (a mi em va sorprendre) veure que ben posades queden totes (gràcies a aquesta llauna del format MARC). Hi podeu posar ‘tags’ propis, puntuar l’obra, fer anotacions privades...
- En tercer lloc i FONAMENTAL: associar la forma del teu autor amb altres formes variants i, sobretot, la manifestació de l’obra que tenim a les mans amb altres manifestacions de la mateixa obra. No hauria de semblar estrany als bibliotecaris això, es tracta d’aplicar de forma senzilla el concepte de les FRBR. Fer-ho ens permetrà que l’edició del llibre que tenim a les mans, que té un títol diferent en una altra llengua, s’agrupi amb els altres i a partir d’aquí tenir les dades introduïdes per altres persones i poder deixar que les nostres dades interactuïn amb les del conjunt. Agrupar llibres és intuïtiu però no fàcil. Heu d’anar a la pàgina d’autor de l’obra. Aquí podeu ajuntar diferents formes del mateix nom de l’autor. Per ajuntar diferents manifestacions de la mateixa obra, anar a ‘combina/separa obres’ dins l’apartat de llibres de l’autor. Clicar i buscar el vostre títol i el títol sota el qual s’agrupen les manifestacions de l’obra. És una mica lent (sobretot per autors prolífics), però val la pena.
- Des del perfil de cada u: el núvol dels teus autors, membres amb els mateixos llibres que nosaltres, la possibilitat de seleccionar membres de LT que tenen biblioteques (a parer teu) interessants...
- La teva biblioteca, des d’on veure la vostra biblioteca des de diferents punts de vista, malgrat el programa d’accés té clares limitacions.
- Gestionar les vostres etiquetes (això, de moment, de les coses més fluixes de LT).
- Participar en grups de converses (n’hi ha molts!) [Converses vives ara mateix al grup de bibliotecaris: biblioteques amb el catàleg a LT, les coses que t’agraden menys de ser bibliotecari, coses estranyes que t’has trobat fent de bibliotecari...]
- Pàgina d’estadístiques amb els resultats de les múltiples combinacions que es poden fer amb les dades: els llibres més freqüents a LT, els 50 autors pitjor valorats a LT, els membres més recents...
- Eines: por posar LT al teu blog o canviar-te el nom d’usuari.
- A les pàgines de cada autor, els llibres que un hom té d’ell i quins membres de LT tenen a l’autor entre els seus favorits.
- A la pàgina de cada obra les cobertes associades, qui l’ha afegit a la seva biblioteca fa poc, les etiquetes que se li han associat...
- I moltes coses més que podeu descobrir vosaltres mateixos si us feu fans de LT i millor llavors si comuniqueu les descobertes
dissabte, 12 de juliol del 2008
Minimalitats: espais socials i biblioteques i una òpera
divendres, 18 de gener del 2008
Estudi d'OCLC sobre espais socials
Aquest darrer informe està dedicat a conèixer millor aquestes noves realitats emergents a la Web que l’estudi anomena ‘espais socials’. L’informe d’OCLC distingeix entre tres tipus d’espais socials: els llocs comercials (com Amazon o iTunes), els ‘social networking sites (com MySpace) i els ‘social media sites’ (com YuTube o Flickr). Els llocs socials de xarxa serien els que tindrien com a primer objectiu el d’interaccionar amb gent (i com a objectiu secundari el de compartir continguts) mentre que els llocs socials de mitjans serien els que tindrien coma primer objectiu el de compartir continguts (tot i que com a objectiu secundari també permeten interaccionar amb gent). Quan parlem de que Internet ha canviat la manera de fer de la gent ens estem referint en bona part en les activitats que tenen lloc en alguns d’aquests tres espais socials, i quan parlem de la Web 2.0 en bona part ens referim a innovacions que han tingut lloc i que s’han desenvolupat en algun d’aquest múltiples llocs socials. L’estudi que comentem “explora les actituds i hàbits dels usuaris i dels bibliotecaris respecte aquests espais socials”.
De forma concreta, l’estudi explora quatre àrees: 1) les pràctiques i preferències dels usuaris en els seus espais socials preferits, 2) les actituds dels usuaris respecte compartir i rebre informació en els ses espais socials, o en llocs comercials o de biblioteca, 3) com d’important és per als usuaris la privacitat de les seves dades personals que deixen a algun d’aquest llocs, i 4) tots els elements anteriors ja no des del punt de vista dels usuaris de la xarxa sinó de la dels bibliotecaris. L’estudi s’ha fet fent enquestes a 6.100 usuaris de la xarxa d’entre 14 a 84 anys de 6 països diferents (Alemanya, Canadà, França, Japó, els Estats Units d’Amèrica i el Regne Unit de la Gran Bretanya)
Els capítols de l’estudi tracten: 1) Com són les nostres ‘vides’ digitals: quant de temps fa que s’és usuari d’Internet., què es fa a la xarxa, etc. 2) Els espais socials: definicions, quins són els més usats de cada tipus, perquè s’usen ... 3) Privacitat, seguretat i confiança. Percepcions dels usuaris sobre si la seguretat a Internet ha augmentat en els darrers anys o no, quina importància donen a la privacitat de les dades que els mateixos usuaris donem a algun lloc social ... 4) Les opinions de directors de biblioteques sobre els temes anteriors que es posen en contrast amb les dels usuaris per veure quan hi ha una diferència substancial entre la percepció dels usuaris i la dels bibliotecaris. 5) Les biblioteques i els espais socials, en el que s’explora quina és la imatge de les biblioteques per part dels usuaris i què esperen d’aquestes (en general i respecte els espais socials). 6) Diverses persones del món de les biblioteques (en general persones que estan a l’avantguarda de l’aplicació de les TIC a les biblioteques) opinen sobre els temes tractats a l’informe. 7) Es principals resultats de l’informe 8) Conclusions.
Com ja havia fet OCLC en el seu informe anterior, en un apèndix es poden trobar les dades del l’informe referents només a estudiants universitaris, una població especialment significativa per a les biblioteques (tant per edat com per nivell d’ús de les biblioteques).
