Crear infrastructura per a la informació

Per fer números rodons, podem dir que a l’any 2000 es produeix una ruptura definitiva amb el paradigma de la comunicació científica establert de forma sòlida des de 1665, any en el que van néixer les primeres revistes científiques i basat en el paper imprès.

El ‘model paper’ va usar ordinadors des que l’ús d’aquests va començar a generalitzar-se: indexació automàtica, cerca a distància a grans BBDD, CD-ROMs..., però no ha estat fins la plena expansió d’Internet que algunes peces clau del model comencen ja no només a ser criticades sinó també a ser substituïdes per altres. Quan els canvis en un model ja no són només de façana és quan podem parlar de canvi de model o de canvi de paradigma.

El darrer llibre de Christine L. Borgman, “Scholarship in the digital age: information, infrastructure and the internet” (Cambridge, Mss: The MIT Press, 2007, 336 p., ISBN 978-0-262-02619-2) tracta d’això, de la construcció d’un nou model per a la comunicació científica i del paper de la informació en aquest model. Borgman se situa en els desenvolupaments tecnològics apareguts en aquest S. XXI i els emmarca en el context en el que te lloc la comunicació científica, comunicació que malgrat canviar d’eines manté les seves antigues finalitats. La intenció del llibre és mostrar-nos que fins ara teníem un sistema i una infrastructura de la informació però que pel futur cal construir una (nova) infrastructura per a la informació.

El llibre té 9 capítols. Deixant a banda el 1r (introductori), aquests tracten:

• Cap. 2, p. 14-31. Les iniciatives de construcció d’una infrastructura acadèmica d’informació.
• Cap. 3, p. 33-45. Els principis subjacents en la infrastructura científica actual.
• Cap. 4, p. 47-74. La comunicació científica com a sistema, les formes que adopta i les funcions que té (de legitimació, de disseminació i d’accés).
• Cap. 5, p. 75-114. Els canvis que les noves tecnologies introdueixen en el procés de comunicació científica: com queden les funcions tradicionals en el nou context, què vol dir ara ‘publicar’, l’impacte de l’OA...
• Cap. 6, p. 115-147. Dedicat a les dades, aquesta informació que, essent també informació, ha preocupat poc (fins ara) als professionals de la informació.
• Cap. 7, p. 149-177. Els diferents elements que cal tenir en compte per construir una infrastructura per a la informació per a la e-Ciència i concretament les pràctiques científiques (la cerca d’informació, la creació de coneixement, la cooperació…).
• Cap. 8, p. 179-226. Com s’assembla o diferencia el comportament dels científics segons pertanyin a una o a una altra de les disciplines científiques (ciències, ciències socials o humanitats). Vid. aquí els apartats sobre els desincentius per la cooperació en les diferents disciplines.

Capítol a part pel darrer capítol (p. 227-265), que és de reflexió final. Seguint la línia del llibre d’anar mostrant no només els constituents de la cadena de comunicació sinó el seu context, l’autora insisteix aquí en els aspectes menys visibles de la revolució en curs de la informació. Per al futur, C. Borgman ens ofereix 4 orientacions:

• Pensar (i actuar pensant) a llarg termini.
• Avançar equilibrant el que es global amb el que és local
• Separar el contingut de les eines i serveis que s’hi superposen
• Identificar els elements i els agents clau en el futur de la comunicació científica.

En resum, un llibre interessant perquè fuig de la visió simplista de reduir la comunicació científica a un simple `procés de publicar. Més enllà de les receptes (una mica d’OA combinat amb 1/3 de RI), Borgman exposa les múltiples cares de la realitat i ens obre les mires professionals. En aquesta visió àmplia, les biblioteques queden situades com un agent més (i no pas el fonamental) de la e-Ciència i el rol dels bibliotecaris en aquest nou context de la e-Recerca adquireix alguns matisos que ens podien haver passat desapercebuts.

Una altra ressenya del llibre la trobareu a l'entrada de 23 gener 08 de Science Library Pad: Thoughts on the use of technology and other issues for science libraries and science publishers.

Oportunidades, alianzas y sorpresas: las ediciones universitarias

Jose-Antonio Gómez-Hernández ha reunido hoy (jueves 9) a algunos de sus muchos amigos en el Stand de la Región de Murcia del LIBER para hacernos debatir sobre el futuro de la edición universitaria. Aún siendo difícil ‘repicar campanas y asistir a la procesión’ (dicho catalán intraducible), intento traspasar algunas de las ideas oídas además de las mías. De Antoni Furió (Publicacions Universitat de València)

• Si las universidades han sumado a la docencia y a la investigación una 3ª misión (= el compromiso con el entorno social y económico), las editoriales universitarias deben dar también soporte a esta nueva faceta publicando no solo manuales y trabajos de investigación sino también obras de pensamiento, ensayo y cultura crítica. Más aún deben hacerlo en estos momentos en los que las editoriales comerciales han renunciado a la edición de libros de estas características.
• Las nuevas tecnologías y los grandes cambios sociales nos tienen desconcertados a todos, grupo en el que e incluyen los responsables universitarias que se inclinan a la sin calibrar bien la consecuencias a la edición en abierto siguiendo los pasos del MIT (open course ware). Esto es patente en los repositorios institucionales dónde se publican obras sin control de calidad.
• Las editoriales universitarias son gestores de contenidos y su función es añadir valor a los textos. La preeminencia que estamos dando a las tecnologías puede obscurecer el valor añadido por una (buena) editorial.

Javier Torres (Ediciones de la Universidad de Deusto):

• Está cambiando el paradigma de la edición. En correlación con los métodos docentes al uso en el siglo XIX y en parte del XX, la edición universitaria consistió en manuales de texto. Las necesidades educativas del siglo XIX exigen que la edición evolucione hacia la ‘compartición’ y lo textual a lo multimedia.

Del propio Jose-Antonio:

• La función de las editoriales universitarias (también) es dar soporte a las revistas universitarias que aún no están en digital., Este apoyo debería consistir en ayudarlas en la transición del papel al electrónico (en 1r lugar) y acompañarlas en el proceso de integración de les mismas en plataformas amplias de contenidos (en 2º).

De Lluís Claret (Digitalia)

• Anunciando la inminencia de máquinas que imprimirán a demanda. [Núria me informa que la University of Michigan sera la primera en instalar la Espresso Book Machine que produce “libros a demanda perfectamente encuadernados en rústica y de alta calidad]
• Anunciando la importancia que están teniendo ya (no a ún en España) las plataformas de agregación de contenidos.

De Lluís Anglada (estas sí las recuerdo bien)

• Oportunidades. La situación de cambio acelerado producido en buena parte por la tecnología provoca la aparición de oportunidades para las editoriales universitarias. Por ejemplo, la edición en e- de libros agotados, ídem de libros con tiradas pequeñas, la participación en plataformas editoriales cooperativas como SCIELO o RACO.
• Alianzas. El nuevo momento es un momento de alianzas, de coaliciones, de consorcios. No es el momento de crear la propia plataforma de edición e-, ni lo es el de intentar comercializar edición e- de forma aislada. Sí lo es de participar en iniciativas conjuntas (como JSTOR o NetLibrary o en plataformas de agergadores como las de EBSCO o de ProQuest).
• Sorpresas. Podemos debatir, podemos deducir, podemos predecir, pero debemos prepararnos para que el futuro nos depare sorpresas. Pasarán cosas, pero ¿cuáles? ¿Se deconstruirán los libros? ¿sobrevivirán agregados en plataformas con contenidos de múltiples editores? ¿no estará el futuro del libro en cambiar los formatos apaisados de las pantallas de los ordenadores en un formato vertical ‘a lo libro en papel’.

Per estar al dia: la tasca de Charles W. Bailey, Jr.

Charles W. Bailey Jr. és un actiu activista en l’OA. Té una publicació, Open acces and libraries que és altament recomanable per la seva claretat i concisió. Lloable és la seva tasca en l’edició de bibliografies com la Scholarly Electronic Publishing Bibliography i la The Electronic Theses and Dissertations Bibliography, La Scholarly Electronic Publishing Bibliography està en la seva 72a versió i ressenya uns 3.250 articles, llibres i altres fonts, en anglès, útil, segons l’autor, “per entendre els esforços d’edició científica electrònica”. Les citacions tenen enllaços a les fonts que són OA. A la p. web s’hi pot trobar el contingut agrupat per matèries, una edició acumulada anual imprimible en pdf , els nous recursos en forma de Weblog, un directori de recursos web i un lloc on fer cerques de la bibliografia. Els epígrafs generals de la bibliografia són:

1. Temes econòmics
2. Llibres e-
3. Revistes e-
4. Obres generals
5. Temes legals
6. Temes bibliotecaris
7. Nous models d’edició
8. Temes editorials
9. Repositoris
10. Annex: bibliografies relacionades
11. Annex: sobre l’autor
12. Annex: estadístiques sobre la bibliografia

Els recursos web estan agrupats en els epígrafs següents: catalogació i metadades, biblioteques digitals, llibres e-, revistes e-, edició electrònica en general, imatges, temes legals, preservació, editors, repositoris, SGML i estàndards relacionats. La Electronic Theses and Dissertations Bibliography, està a la seva versió 2. Les citacions ho són d’articles, ponències de congressos i altres fonts (sempre en llengua anglesa) sobre TDE (tesis doctorals e-).